Col·lega,
permetem una llicència per plantejar informalment però a la vegada seriosament quins son al meu entendre els pilars que sostenen a un intèrpret de Jazz Clàssic, sigui quin sigui el seu nivell o expectatives. Vagi per endavant el meu punt de vista sobre la qüestió: penso que aquests pilars són els mateixos tant si es tracta d’un intèrpret aficionat com d’un jazzmen consagrat, de la mateixa qualitat. Sens dubte les diferències entre un aficionat i un Doc estarà en les dimensions i capacitat de suport de cada un d’aquests pilars. Però, repeteixo, els pilars són els mateixos. Un altre cosa són els resultats. Evidentment que hi ha pilars que no aguanten més que un niu de pardals, altres un hórreo, altres una casa amb diverses dependències, com deu mana, i fins i tot en hi ha que aguanten esvelts ponts de grans proporcions. Però el més important es que els pilars aguantin el que els hi posem a sobre, o si ho vols veure d’una altre manera, no somiar truites en construir sobre pilars que no aguanten ni un tremolor. Per concloure aquesta introducció: cal construir els millors pilars per que aguantin dignament el que ens proposem fer. Entesos? Doncs això es el que en direm “trivium” del trompetista de jazz.
Per què agafo el terme medieval de “trivium“, doncs per que per la meva cultura europea “trivium” ha estat el sinònim de “fonament” en la formació de les persones. Ara parlem de “curriculum”, “competències” i moltes més gergues que en el fons venen a explicar el mateix. Per la meva intenció de simplificar el tema i fer-lo fàcilment comprensible, d’imaginar-lo, visualitzar-lo i compartir aquesta visió de manera comprensible amb col·legues de diferents nivells formació i destresa, penso que em pot servir aquest recurs expositiu.
Trivium, doncs, ens remet als tres pilars fonamentals del coneixement medieval:
GRAMÀTICA. Es el primer pilar, i en l’Edat Mitja amb aquest coneixement es referien a la mecànica del llenguatge, o sigui: fonètica i fonologia; sintaxi i morfologia; lèxic i semàntica; i pragmàtica.
DIALÈCTICA. Es el segon dels pilars i remetia a la mecànica del pensament, o sigui: diàleg i discussió; tècnica de raonament; ordenació de conceptes, categories i classificació; mètode de coneixement; i tècniques d’anàlisi.
RETÒRICA. Es el tercer dels pilars i es referien a l’us del llenguatge per instruir i persuadir, per transmetre coneixements, comunicar, exposar, …
Aquesta classificació tant simple i a la vegada tant rigorosa ha conformat la nostra cultura, i d’una forma o altre encara perdura aquesta percepció del coneixement.
Pel tema que ara tractem, el Jazz Clàssic, em resulta particularment útil com a recurs per centrar i organitzar la meva proposta de simplificar els senders que condueixen a interpretar música amb dignitat. Des del meu punt de vista, lo fonamental en el Jazz Clàssic es la retòrica, doncs sintetitza el que qualsevol persona sent, i que en Hugues Panassié deia que lo important “C’est exprimer une histoire“, o encara més clar i lapidari en Duke Ellington amb el seu missatge adreçat a la proliferació d’orchestres de swing dels anys ’30, normalment formades per músics blancs amb una alta formació i tècnica musical, obsessionats en la síncopa ben marcada (com un singlot) i en arpegiar el màxim nombre de notes possible per compas (amb una pirotècnia abrumadora), i els hi deia: “It Don’t Mean a Thing , If It Ain’t Got That Swing“. Ara be, per poder tenir aquesta capacitat comunicativa, aquestes dots de relator, cal saber què es vol dir, i en aquest sentit cal partir d’un anàlisi previ, pensar què volem dir i adoptar la estructura que convingui millor al missatge o al discurs i a l’auditori en un moment donat. Però encara més, per poder ser retòric cal tenir un llenguatge precís i utilitzar els termes que millor s’hi adeqüen. Està clar, no? La síntesi, o la consigna, es el no va més del missatge comprensiu.
De tota manera, no s’entengui que pel fet de començar a parlar del pilar “Grammàtica” que tinc un concepte seqüencial de l’aprenentatge i el procés de coneixement, en absolut. Justament estic convençut de que s’aprend molt millor, més ràpid i més segur amb un procés d’aprenentatge que combini a l’hora avenços en els tres pilars. En aquest sentit et remeto a la planificació que proposa el Jazz Syllabus dels britànics que comento en els apartats corresponents.
GRAMÀTICA
Be, doncs un cop presentats els tres pilars anem per parts i comencem lògicament amb el primer pilar “GRAMÀTICA”. Es tracta d’aprendre la mecànica del llenguatge del Jazz Clàssic. Aquí hi han dues parts complementaries.
Per una banda tot el que fa referència a la de destresa amb l’instrument: educació dels gestos i les postures; treball adequat de muscles i especialment de la respiració diafragmal; embocadura adequada; exercicis d’escalfament; us adequat i manteniment mínim de l’instrument.
En aquest apartat m’atreviria a incloure el tema de dispositius complementaris com:
- les sordines més usuals: Cup; Harmon-Wah-Wah; Velveton (o Bucket); Straight; Plunger i el Derby.
- el faristol, a part dels que pots trobar en el mercat, en proposo un de plegable, de cartró, que pot servir per incloure el logotip del grup.
- per quan es toca a l’aire lliure convé portar pinces d’estendre roba per fixar les partitures al faristol.
- si està previst tocar al vespre en llocs amb poca llum, es imprescindible portar un llum de pinça per fixar al faristol i il·luminar les partitures.
L’objectiu de tots aquests coneixements es que la trompeta soni be, o sigui: la precisió de l’afinació; la qualitat del so; el volum de so; el rang de so (distància entre la nota més greu i la més aguda); la flexibilitat de llavis (per passar d’una nota a un altre); les tècniques de fraseig, atac, lligadures, els dinàmics (pianos, fortes).
L’objectiu es adquirir el vocabulari musical, o sigui: solfeig (saber llegir partitures) tant en clau de Sol (G key signature) com en clau de Fa (F key signature); fer escales musicals (escales major, menor, dominant, pentatònica i blues). I pel mateix preu, en totes les tonalitats.
Per treballar aquest bloc “Gramàtica” es imprescindible disposar d’un afinador i un metrònom i adquirir l’habit de treballar sempre amb aquestes eines.
A partir d’aquest moment, per treballar el pilar “Gramàtica” i els altres dos, et recomano el mètode de trompeta de Jazz “I Love the Trumpet“. Es un DVD amb quatre hores de Master Class de’n Warren Vache. El material no té desperdici!. Va estar publicat el 2004 per Artists House en format DVD i el distribueix Hal Leonard. Es fàcilment trobable a la Xarxa. Copio literalment: “Mr. Vache is an active jazz trumpeter in New York City and a charter member of the faculty of the Jazz Studies program at the Juilliard School. In this DVD he presents lessons that apply to all students. Includes: four hours of video content and a 28-page booklet; lessons in breathing, fingering, embouchure and tonguing for the beginner to intermediate player, plus an advanced lesson; interviews with five featured students; footage of a recording session with Mr. Vache’s band; history of the trumpet; a visit to the Musical Instrument Department of the Metropolitan Museum of Art; a tour of the Yamaha Brass Instruments facility; a “how-to” section of the proper care and cleaning of trumpets; sheet music that can be printed out on a PC – including all the parts for the songs in the recording session; and much more. Includes lessons in English, Spanish, Chinese, Japanese, French and German.
En alguns aspectes aquest material insuperable de’n Warren Vache es pot complementar amb “Brass for Beginners, treble clef piston-valved bras instruments”, John Ridgeon, Boosey & Hawkes Music, London, 1977. Considero que es un bon material didàctic inicial.
Pel treball diari, sens dubte un material molt adequat es el “Lip Flexibilities for all brass instruments”, Bai Lin, Blaquhidder Music, 1996 (Distributed by Carl Fisher).
Tinguent en compte que no cal tocar com mariachis, deu ni do lo interessant que a nivell de tècnica aporta el “Playing Techniques & Performance Studies for trumpet. Basic techniques and concepts for developing a solid foundation”, vol. 1. Arturo Sandoval, Hal Leonard, 1994.
A la Xarxa hi ha infinitat de llocs d’interès, entre d’altres et recomano:
- “Brass instrument (lip reed) acoustics: an introduction”
- “O.J’s Trumpet Page”
- “The Schilke Loyaliste“, by Jim Donaldson
- “International Trumpet Guild“,
- “Trumpet Lessons”
DIALÈCTICA
Com ja he dit, el segon pilar es la “DIALÈCTICA”. Es tracta d’aprendre la mecànica del pensament i l’anàlisi del Jazz Clàssic. En aquest pilar de coneixement hi inclouria:
- Modus o graus d’una escala major: primer grau, menor doric, major dominant o mixolidi, menor natural.- Els acords i arpegis de cada un dels graus.
- Els guide tones de cada acord (changes), les inversions i els backgrounds (o acords d’orgue).
- Els cicles IIm – V7 – IM i els Turnarounds.
- Els riffs i els licks (i les figures).
- Les formes musicals característiques: Blues; Gospel; els temes de 32 compassos amb pont i sense; etc.
- El swing: back beat, accentuació rítmica.
- Treballar des del punt de vista aural per tal de desenvolupar les habilitats per distingir la estructura harmònica d’un tema (chord changes) i no perdre’s en cap moment: blues, gospel, anatol (els temes amb pont), etc.
Per aprendre els coneixements crítics d’aquest pilar “Dialèctica” et recomano els següents materials:
- “Cómo improvisar y tocar Jazz”, Play-A-Long, vol. 1, si pots també amb el DVD, de Jamey Aebersold. Adequat per tenir una visió global i identificar els diversos elements. Tot i ser d’iniciació, com que està concevut des d’una concepció be-bop, sovint es complica innecessariament i requereix els aclariments d’un expert.
- “Major & Minor in every key”, Play-A-Long, vol. 24, Jamey Aebersold. Un material molt interessant per practicar figures, ritmes, idees, sempre dins una mateixa tonalitat que tries. Fonamental per la iniciació a la improvització. Aquest material pot ser complementat amb exercicis semblants fets amb el Band in a Box, que te l’avantatge de poder modificar tempos, ritmes, tonalitats, etc. Amb el Band in a Box es poden estudiar les figures i licks que proposa Aebersold i transcriure-les a les diverses tonalitats. Es complementen de meravella.
I per avançar una mica més en el coneixement dels acords i els cicles, sense pretendre emborratxar-si:
- “Gettin’ it together. Learn to improvise like the Jazz Masters”, Play-A-Long, vol. 21, Jamey Aebersold. Mes complicadet.
- “The II – V7 – I Progression. The most important musical sequence in Jazz!”, Play-A-Long, vol. 3, Jamey Aebersold. Fonamental, si be també complicadet.
- “Turnarounds, Cycles & II/V7′s“, Play-A-Long, vol. 16, Jamey Aebersold.
- “L’Ecole de Jazz et Musique Actuelle” de Lausanne facilita tota mena de recursos per aprendre i practicar, van especialment recomanats:
- “SOUFFLANTS Ejma et Hem Jazz“. Ce site est un outil d’échange et de connaissance pour les élèves de l’Ejma et du Département Jazz HEM du Conservatoire de Lausanne. Dès le début de son existence ils ont été amicalement rejoints par des musiciens de tous pays qui y publient également. De nombreux autodidactes l’utilisent également avec profit”.
- “DOCUMENTS DES SOUFFLANTS: This page is just a part of the EJMA. Woodwind’s section’s website (theory, lot of links, transcriptions, etc). ake sure you look around thoroughly because little treasures are hidden everywhere! rent D. Stuntzner”.
- Un banc polivalent i variat de tota mena de recursos: “SongTrellis“. Music and Musical Know-how For You
- “Teoria“: espacio dedicado a la teoria musical.
RETÒRICA
Finalment el tercer pilar es la “RETÒRICA”. Es tracta d’aprendre l’us del llenguatge musical propi del Jazz Clàssic per tal de comunicar, explicar i persuadir a l’auditori.
El llenguatge musical del Jazz té uns codis propis, doncs es una de les parts explícites d’una cultura negro – afro- nord-americana ens agradi o no. Per tant, es tracta d’alguna manera d’integrar-se en aquesta cultura, comprendre-la, estimar-la, aprofundir-la, comprendre-la i divulgar-la. I si no, no fem jazz.
En aquest camí de la Retòrica es fonamental en primer lloc conèixer els estils de referència, tractar d’emular-los, de “tocar com ells”, apropiar-se’n, enriquir-se’n, per finalment ser capaç de crear amb aquestes eines, com un membre més d’aquesta cultura. La retòrica consisteix en interpretar i improvisar creativament, en cap cas es tracta d’imitar, si no d’interpretar amb rigor dins els codis d’aquesta cultura que es molt diferent.
En aquest procés d’aprofundiment cultural sobre els estils de referència, es determinant escoltar de forma analítica els grans intèrprets, especialment els liders, els que han creat escola dins de cada instrument en les diferents èpoques i estils. Evidentment també cal conèixer de la forma més amplia possible el repertori musical i rítmic. Es més, com que la música de jazz està estretament lligada al ball, es molt important conèixer els balls, i encara més, saber-los ballar, moure el cos harmònicament seguint el passos dels balls. Quan visceralment podem connectar una línia melòdica amb una estructura harmònica i unes figures rítmiques amb uns passos de ball, es que hem arribat a “viure” en la víscera més interna nostre aquesta música. Es més, això explica aquests moments màgics, per exemple, d’un solo en que et pots permetre el silenci per deixar que el cos expressi millor el que sentim. I el públic arriba a sentir el mateix que tu sense haver tocat ni una nota. Es la màgia de la comunicació!
Per treballar el tercer pilar “Retòrica” et recomano:
- Escoltar tota la música enregistrada de Jazz que trobis. Per evitar borratxeres i empatxos es preferible tenir un criteri de selecció prèvi i, si pot ser amb assessorament d’un expert encara millor. En aquest sentit es molt aconsellable llegir obres de referència com:
- “El Jazz. Historia, Características, Vocabulario, Diccionario, Discografia” de Ricard Gili, Hogar del Libro, Barcelona, 1984.
- “Historia del Jazz Clásico”, de Frank Tirro, amb la revissió tècnica de’n Josep Vadell, Editat per Norton, 1993 (traducció Ed. Robinbook, Barcelona, 2001.
- I consultar el “Diccionario del Jazz”, de P. Carles, A. Clergeat, J.L. Comolli, Editat per Robert Lafont, Paris, 1988 (traducció Grupo Anaya, Madrid, 1995).
- “Toma Jazz“: Tomajazz nace como una iniciativa personal de José Francisco (Pachi) Tapiz en el inicio del año 1999. (Desde ) enero de 2002, Tomajazz da otro paso más y pasa de ser una simple página con información sobre jazz a una revista on-line especializada, con contenidos actualizados diariamente y con un diseño muy atractivo y diferenciado, obra de Javier “Amedea” López. Una vez consolidado como un medio diferente de comunicación en el mercado español, se van a ir sucediendo diversas incorporaciones en forma de secciones que enriquecen el contenido de la Web y amplían sus horizontes y alcance. De este modo, Tomajazz pasa a ser el hogar de la página Web del programa de radio pamplonés (lamentablemente desaparecido ya de las ondas) “El Club de Jazz”, recupera los contenidos de Jazzred (una de las primeras páginas Web en castellano sobre jazz, creada por Cayetano López) e incorpora secciones de lo más variado: Música Libre, V.S.O.P., Round Jazz, Jazzpaña o Herramientas, entre otras. Otro paso de gigante tiene lugar con la creación del foro de Tomajazz en septiembre de 2003. A pesar de unos inicios humildes, en estos momentos se ha convertido en un lugar de referencia para el encuentro entre los aficionados al jazz en español. Prueba de ello son sus más de 700 usuarios registrados que ya han aportado más de 20.000 mensajes. Las inquietudes de este colectivo se materializan en la Asociación Amigos del Jazz – Tomajazz. Creada en marzo de 2006 cuenta ya con más de 70 socios que gracias a sus cuotas anuales ayudan al mantenimiento económico de Tomajazz.
- “Bulletin du HCF: La Revue du Jazz Authentique”: Le Bulletin du hcf s’est toujours consacré à l’illustration et la défense du jazz authentique, en accord avec les musiciens qui ont créé et développé cette forme d’art original, aujourd’hui pratiqué, avec succès, dans le monde entier.
- “Down Beat Magazine“, segons diuen ells mateixos “A History As Rich As Jazz Itself”.
- “Le Jazz Hot. La Revue International du Jazz”: Jazz Hot entre, en ce mois de mars 2008, dans sa 74e année et poursuit sa mise à jour pour faire que l’avenir reste à la fois indépendant et focalisé sur le jazz, tout en enrichissant son propos et les outils dont nous disposons pour offrir un meilleur accès à l’actualité mais aussi à la mémoire du jazz et à celle de notre revue.
- Jazz Improv Magazine is the most comprehensive periodical reference about jazz improvisation, designed for enthusiasts and improvisers alike. Jazz Improv is a magazine for all Jazz enthusiasts. Each reference-sized edition comes with a companion compact disc that provides jazz lovers an opportunity to preview full-length tracks from new and essential/reissued recordings by leading and emerging artists.
- Al loro!: Europe Jazz Network (EJN) is an association of European producers and presenters who specialise in contemporary jazz and improvised musics. EJN was formed in 1987, and as of today, the membership includes 58 organisations (Festivals, clubs and concert venues, independent promoters, national organisations) in 18 European countries.
Es fonamental adquirir l’hàbit d’anar regularment a escoltar actuacions i concerts.
Per tenir fonaments i criteris sòlits, però sobre coneixements contrastats i evitar tants els fonamentalismes, et recomano llegir estudis i recerques sobre la historia, l’evolució i la situació socio-cultural dels negres africans des de el seu orígen, les grans migracions forçades des d’Africa als Estats de nort-america i la posterior incorporació a la societat dels Estats Units. Actualment hi ha diversos centres universitaris de recerca i institucions que ho estant tractant, per exemple:
- “North by South: The African American Great Migration“;
- “African American History“;
- “Lousiana State Museum Jazz Collection“;
- “Louisiana Music Factory“;
- “Jazz at Lincoln Center“;
- “The Chicago Jazz Archive (CJA)” is part of the Special Collections Research Center (SCRC) at Regenstein Library.
-” Jazz Music”: This 42eXplore project on jazz music contains hundreds of biography sites for singers and musicians, but you will not find them on this main page. If you need information on people from Cannonball Adderly and Louis Armstrong to Count Basie, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Lena Horne, and on to Ethel Waters and Lester Young – - then don’t miss visiting the eduScapes companion webpage, Biographies of Jazz Musicians.
- “Swing Music“: Jazz music was America’s first truly original contribution to the world art community. The period of the 1930s and 1940s is thus far the only age in history when the popularity of jazz eclipsed all other genres of music in the U.S. It is an epoch known as the Big Band era, and during it swing music was king.
- “International Association for Jazz Education” (IAJE);
- “Irwing’s“, un lloc molt interessant dedicat al piano: Ragtime, stride, i el swing.
- “Stride Piano“. Welcome to stridepiano.com the only website on the net that is dedicated completely to the art of stride piano. This site is built and maintained by Grant Simpson and is designed to serve as a resource for all things “stride”. I have attempted to include all the stride pianists on this site both past and present.
- “The Guide to Jazz in Film Bibliography”
Finalment per desenvolupar la “Retòrica” pròpiament amb l’instrument et recomano:
- Seguir com a pauta el Jazz Syllabus (al qual hi dedico diversos apartats del blog) que proposa “The Associated Board of the Royal Schools of Music”(ABRSM). Et remeto als apartats corresponents d’aquest Blog que el recullo per nivells.
- Indistintament els dos volums de “Jazztastic!” que ja he comentat en l’apartat dedicat als Standards, i que també estar estretament lligat a l’apartat dedicat al Blues, desenvolupa el Syllabus de l’ABRSM i, pel meu entendre es un dels millors materials Play A Long (minus one) per treballar el pilar “Retòrica”. Els dos volums penso que tenen dificultats similars. Aquest material dona una importància capdal a l’anàlisi de la forma del tema i a l’educació aural. Es un material exemplar, indispensable!
- Els tres volums de Jimmy Snidero: “Easy Jazz Conception”, “Intermediate Jazz Conception” i “Jazz Conception“. Considero que són excel·lents per estudiar. Parteixen d’un concepte musical similar al Jazztastic!: son Play A Long (minus one) basats en Standards, interpretats per una secció rítmica sólida i swingant i els exercicis estant escrits fins a la última nota. Els exercicis de demostració sempre hi trobaràs grans instrumentistes que inviten a ser emulats. Aquest tres volums estan efectivament graduats per nivells. En tots els casos els exercicis son standars, si be, per evitar el pagament de drets d’autor en Jimmy Snidero, els bateja amb noms propis que no sempre es evident reconèixer.
Molt interesant es el “Reading Key Jazz Rhythms” de Fred Lipsius. Tot i que està executat de forma un tant straight, o sigui poc swingant. Es molt adequat per treballar les figures rítmiques sobre els acords d’un tema i construir les bases de l’acompanyament harmònic col·lectiu i la improvitsació. Es similar als Jimmy Snidero, amb un aport: que cada tema es pot treballar sobre la base de les guide tones i la figura rítmica en qüestió, o bé amb un fraseig més elaborat. Molt bona idea per treballar les guide-tones.
Finalment, em remeto als materials referenciats en els diferents apartats del Blog com: Armstrong, Ellington, Standards, Blues, Dixie, etc. Tant interessants trobo els que permeten emular a un gran solista per despres fer-ho tant sols amb acompanyament, com els que tant sols ofereixen acompanyament. També son Play A Long (minus one) basats en Standards.
Recentment Hal Leonard ha publicat “The JAZZ PLAY ALONG SERIES“. “Is the ultimate learning tool for all jazz musicians. With musician-friendly lead sheets, melody cues, and other split-track choices on the included CD, this first-of-its-kind package makes learning to play jazz easier than ever before.
FOR STUDY, each tune includes a split track with:
* Melody cue with proper style and inflection
* Professional rhythm tracks
* Choruses for soloing
* Removable bass part
* Removable piano part.
FOR PERFORMANCE, each tune also has:
* An additional full stereo accompaniment track (no melody)
* Additional choruses for soloing.”
Pot ajudar a completar aquests estudis, et recomano tocar la trompeta tractant d’imitar als interprets més apreciats mentre escoltes els seus enregistraments seleccionats. A dosis controlades es molt important per entendre el so, l’atac, les inflexions, els dinàmics, la forma de “cantar els temes”, etc.
Tot el que he dit en relació a la trompeta pot ser bastant vàlid pel trombó de vares i l’harmònica chromàtica, evidentment fent les transferències adequades. Espero que tot aquest rotllo et sigui útil. Si hi trobes impresicions m’agradaria que me les indiquesis. I si tens alguna aportació, tots t’ho agreirem. A estudiar la trompeta, el trombó, la harmònica o el que vulguis…
