Les “Posicions” en la Blues Harp
L’harmònica de Blues no està considerada com un instrument transpositor però realment ho és. M’explicaré, de fet tots els Mestres i manuals d’harmònica proposen que s’agafi sempre com a referència una harmònica afinada en C que es toca en les diverses posicions (que en termes musicals ja he aclarit que es corresponen a modes o escales), si l’harmònica es d’escala Major, es pot tocar per exemple en: “Firts position” en to Major (jònic o de primer grau); “Cross harp” o “Second position” en to dominant (Mixolidi o de cinquè grau); “Third position” en to menor (dòric o de segon grau); “Fourth position” en to menor natural (eòlic o de sisè grau). Per completar aquestes combinacions veure la taula adjunta amb totes les tonalitats majors de Harp Blues que es fabriquen (o sigui 18 tonalitats diferents, des de la D Low fins a la G High).
Els dos esquemes següents estan fets a partir de les completes instruccions tècniques d’una harmònica Lee Oscar de Tombo, però amb alguns additaments de collida pròpia. Penso que la taula és fàcil de comprendre, és el recurs que acostumen a utilitzar els harmonicistes per deduir en quina tonalitat i posició han de tocar l’harmònica per aconseguir un determinat resultat musical i afinar amb la resta de la banda.
Tornem al tema central d’aquest capítol: el de les “posicions”. De fet és tracta d’un terme “argot” propi dels harmonicistes de diatònica i que amb el temps he constatat que es basa en el “Cicle de Cinquenes”. Com he dit, es pren sempre com a punt de referència una harmònica diatònica afinada en C (i per suposat en escala Major de primer grau o Iònica). Identificarem les 7 notes de la escala major (C,D,E,F,G,A i B) en el lloc que li correspon en el Cicle de Cinquenes (aquestes notes les destaco amb un color per diferenciar-les de la resta de notes del Cicle (mes endavant comprendràs el per què d’aquesta argúcia didàctica). De moment he indicat al costat de cada nota de la escala de C quina “posició” li correspon, però aquest és el tema que parlarem.
Penso que en aquest raonament et pot ser d’interès tenir en compte la tabulatura de totes les afinacions majors de les harmòniques diatòniques que aporta en Mox Gowland en la seva publicació “Masterclass Harmonica blues. Volum 1. Initiation” que he publicat en el post dedicat a les tabulatures de les harmòniques diatòniques.
Per completar aquesta visió de les notes d’una escala major sobre el Cicle de Cinquenes, adjunto una taula guia que va be portar a sobre per anar per aquests mons en substitució de la que he presentat anteriorment basada en la que facilita Lee Oscar. En aquesta taula de collita pròpia que et proposo hi veuràs en la primera fila de la capçalera totes les posicions possibles d’una harmònica (des de la 1st fins a la 4th). En la segona fila de la capçalera la denominació alternativa amb la que usualment es coneix (“straight”, etc.). En la quarta fila el modus corresponent musical o escala (Major o Jònic, etc). En la quarta fila el codi d’aquest modus en termes musicals usuals en jazz (IM, IIm, etc). En la cinquena fila la “Key signature” o armadura de la partitura corresponent d’aquest modus (C, D, etc). Fins aquí tenim en la capçalera una informació, a vegades certament redundant, expressada en codis diferents segons l’ambient musical en que estem: o sigui que la “Primera posició”, també es denomina “Straight” harp, o Major, o Jònic, o IM, i li correspon una armadura en C. I així en cada un dels 7 modus.
La primera columna de l’esquerre (de color verd) indica la tonalitat resultant de la música, o sigui la base de diàleg amb la resta de la banda: “en quin to hem de tocar?”. Com a punt de partida imaginem que volem tocar un tema en C (normalment en la tessitura 5 d’un teclat de piano). Per obtenir aquest resultat podem agafar una harmònica afinada en C sempre que toquem en primera posició, o una harp afinada en Bb si toquem en Dòric o tercera posició, o una harp afinada en Ab si toquem en cinquena posició o Frigi, o una harp afinada en F si toquem en Segona posició o Mixolidi. Aquesta estructura de la taula corresponent a un resultat de musica en C la repeteixo per totes les altres tonalitats cromàtiques de la escala (des del F# fins el G). He completat la taula amb les posicions més modernes d’especialista com la Quarta (en Modus Eòlic, de fet es l’afinació Natural Minor de les Tombo), els Modus Locri i Lidi.
Cert que amb la Marine Band no és habitual tocar en aquestes posicions i normalment ens repengem en la Segona posició, la Primera, els més innovadors en la Tercera i para de comptar. De tota manera per estudiar els temes penso que és bo saber quines altres alternatives hi ha i obligar-te a millorar la tècnica per poder-ho fer superant les dificultats. Aquesta exploració millora el coneixement de la harmònica i sempre dona recursos per altres situacions. Amb les noves XB40 és molt fàcil tocar en totes les posicions inclús sense tenir massa tècnica, doncs aquesta nova tecnologia de les XB ha trencat amb els antics esquemes i, suposo que en breu començarem a sentir solistes tocar amb les XB40 en posicions fins ara inusitades.
Ara que ja tenim els dos instruments fonamentals per la navegació amb les Blues Harp començarem a analitzar les particularitats de les posicions. Si et sembla, mira’t abans una Master-Class de’n Jasson Ricci amb una D Harp playing the Major scale in 1st, 2nd, and 3rd Position and applying that over a typical 3 chord blues tune.
Si toques amb aquesta harmònica Major de forma “directe” (Straight), que es el que es denomina “Primera Posició” (1ra), i ens donaria l’escala Major Iònica de primer grau “C – D – E – F – G – A – B – C” que si ho representem pels mitjos tons que separen una nota de l’altre seria la fórmula: “2 – 2 – 1 – 2 – 2 – 2 – 1”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en la tonalitat de piano del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de C, o sigui sense alteracions. (Et recordo que el que dic aquí per la “C” val pel to de l’afinació de qualsevol altre harmònica. Aquesta qüestió ja no la tornaré a repetir, i en tots els casos, es tracta de traslladar els mateixos comentaris a la tonalitat que correspongui, però el comportament es el mateix).
Per exemplificar el tema proposo una metodologia simple però a la vegada mínimament rigorosa des del punt de vista musical. Partiré de la transcripció nota per nota de’n David McKelvy del solo del gran Mestre “Little Walter” Marion Jacobs sobre el tema “Back Track” en la versió original del 1959 que va interpretar en tonalitat de F en to de concert i li correspon la partitura que adjunto a continuació:
Si t’interessés interpretar aquest tema amb una Harp Blues amb la tècnica de “Straight Harp” hauries d’agafar una Harp afinada en F i tocar-la sobre una partitura escrita en armadura de C, i per tant transposant a F. Per exemplificar aquesta argúcia, molt típica dels instruments transpositors com la trompeta, els saxos, etc., transcriuríem la partitura anterior per tocar doncs en “Straigh Harp” o en “Primera Posició“, o el que musicalment es podria dir “modus Jònic“. Per que soni en la mateixa tonalitat que la versió original de’n Little Walter utilitzarem una Blues Harp afinada en F i tocarem sobre aquesta partitura amb armadura de C, per tant amb una transposició de +7 Half Tones (pujant 7 mitjos tons sobre la partitura que estas llegint) en aquest cas.
Com pots comprovar no es fàcil tocar Blues amb aquesta posició, doncs la Blues Harp no facilita la obtenció de les notes pròpies de l’escala de Blues de C (les famoses “Blue Notes“, i molt menys encara dels acords del Blues en aquesta tonalitat (de tota manera com he comentat amb una “Blues Harp XB-40” tot es fàcil i possible).
Per tant, per tocar “Straight” l’armadura de la partitura hauria d’estar en C i tocar amb la Blues Harp afinada en el to que ha de sonar el tema en to de concert. Fàcil, no? De fet es la posició més habitual de Jimmy Reed que no es pot dir que no toqués Blues. Et proposo unes Master-Class de’n Adam Gussov:
Modern Blues Harmonica – First Position 1 (Gussow.071)“; “Modern Blues Harmonica – First Position 2 (Gussow.072)“;”Modern Blues Harmonica – First Position 3 (Gussow.073)“;” Modern Blues Harmonica – First Position 4 (Gussow.074)
Si ara toquem aquest tema amb l’harmònica de forma “creuada” (Cross) es el que es coneix com a Segona Posició (2a) ens donaria l’escala Dominant Mixolidia de cinquè grau “G – A – B – C – D – E – F – G” corresponent a la fórmula: “2 – 2 – 1 – 2 – 2 – 1 –2”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en una cinquena per sobre la tonalitat del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de G amb una alteració en la línia de F#.
Tornem a exemplificar el cas amb la interpretació de “Back Track”. Els enregistraments originals d’aquest tema sonen en F de concert i estant interpretats amb una Blues Harp afinada en Bb i per tant tocada amb la tècnica de “Cross Harp”, o “Segona Posició”, o en Mixolidian Mode si utilitzem una terminologia musical més precisa. Com pots comprovar la mateixa transcripció inicial del tema ara està escrita sobre armadura de G per tal de tocar amb una Harp Blues afinada una quarta per sobre la tonalitat del to de concert (l’alteració de F# no es farà servir donat que estem en G7). D’aquesta manera segueix sonant en el to de concert original, que en aquest cas es el F.
Aquesta es la forma més habitual de tocar el tema amb la Blues Harp. Es la posició més còmode i que l’harmònica dona més recursos pel Blues, tant per improvitzar sobre l’escala de Blues en G (amb una transposició de +5 Half Tones en aquest cas), com en tots els acords d’un Blues en G: bàsicament el C i el D. En aquesta posició, sempre tocarem amb l’harmònica transposada una cinquena respecte el to de concert. Molt fàcil, no?
Ara fem l’exercici de tocar aquest tema amb la tècnica de “Tercera Posició” (3a) que ens donaria l’escala Menor Dòrica de segon grau “D – E – F – G – A – B – C – D” corresponent a la fórmula: “2 – 1 – 2 – 2 – 2 – 1 –2”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en una segona menor per sobre la tonalitat del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de D amb dues alteracions en F# i C# (que lògicament no es faran servir donat que es un Dm).
A continuació l’exemple corresponent, i per tant partim de la mateixa interpretació del tema però el tocarem amb la tècnica de “tercera posició” o modus Dòric. Per tant haurem de tenir la partitura escrita sobre armadura en D. En aquest cas, per que el tema segueixi sonant en F de tot de concert, hem de tocar amb una Harp Blues afinada dos mitjos tons per sota, o sigui en Eb. I per acabar-ho de complicar, amb l’armadura de D i una transposició de +9 Half Tones.
Amb aquesta tècnica de Menor Dòrica la Blues Harp sona molt Blues, encara més amb Blues pentatònic, es un só modern però extremadament respectuós amb les essències del Blues. La Harp Blues es comporta sorprenentment molt be a partir del quart forat (en la segona i tercera octaves) però no tant amb les notes greus (primera octava). Aquest aspecte et permet interpretar el mateix Blues amb dues harmòniques: uns chorus amb la tècnica de “Cross Harp”, lluint la primera octava greu; i uns altres chorus amb la tècnica de “Tercera Posició” lluint els teus recursos en els aguts. Dona molt de color als temes, els fa menys monòtons, et facilitarà que et surtin més idees, i sobretot la banda sempre està tocant el tema en el mateix to de concert. Fes la experiència i et quedaràs sorprès. Si ho fas amb una “Blues Harp XB-40” deixaràs als col·legues bocabadats dels teus recursos. Increïble!
Et recomano unes Master-Class de’n Adam Gussow sobre la Marine Band en Tercera Posició: “Modern Blues Harmonica – Third Position 1 (Gussow.075)“; “Modern Blues Harmonica – Third Position 2 (Gussow.076) “;”Modern Blues Harmonica – blue third 1 (Gussow.090)“; “Modern Blues Harmonica – blue third 2 (Gussow.091)”
Si fem l’exercici de tocar aquest tema amb l’harmònica en la forma que es coneix com a “Quarta Posició” (4a), ens donaria l’escala Menor Eòlica de sisè grau “A – B – C – D – E – F – G – A” corresponent a la fórmula: “2 – 1 – 2 – 2 – 1 – 2 –2”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en una sisena per sobre la tonalitat del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de A amb tres alteracions en F#, C#i G# (donat que es tracta d’una escala Am, les alteracions de la armadura no s’utilitzaran). De fet les harmòniques Lee Oscar es basen en aquesta escala menor.
Partitura amb armadura de A, per poder tocar amb la tècnica de Natural Minor, o Lydien Mode. L’harmònica afinada en Ab i transposant +4 Half Tones.
Encara afegirem un altre posició molt poc utilitzada però considero que molt interessant des del punt de vista del Jazz, es la Cinquena Posició(5a),(o “Phrygien”) que li correspond una armadura en E amb quatre alteracions en F#, C#, G# i D#. En aquest cas, per sonar en F de piano, caldria tocar amb una Blues Harp afinada en Db, i transposant +11 Half Tones en aquest cas:
Les altres possibles posicions no les exposo però ja veus com s’enfoca el tema. Si fem un resum de les diverses posicions que hem utilitzat en l’exemple proposat veiem que li corresponen a el mateix nombre d’harmòniques que pots veure a la foto:
Com a conclusió aquest es el concepte de “posicions” de l’harmònica de blues que com a complement de teoria musical cal afegir-hi el concepte d’instrument transpositor que ens permet simplificar la comprensió tècnica tenint sempre present de que el to real de la banda el marca el piano. Per exemple, si la banda toca un tema en Bb, l’harmonicista pot tocar “straight” amb una Harp en Bb, o be “cross” amb una Harp en Eb, o be en “tercera posició” amb una Harp en Ab, o fins i tot en “quarta posició” amb una Harp en Db. Per tant cal desenvolupar l’habilitat de l’afinació relativa amb la resta de la banda. El problema de tocar sempre en harmòniques de Blues, per tant en transposició, es que acabes perdent l’instint, o la competència, de l’afinació absoluta, i això en quan es canvia d’instrument (a la harmònica cromàtica, la trompeta, etc.) es converteix en un problema que desorienta bastant. Cura amb el tema de l’afinació que no es cap collonada. T’ho dic per experiència: és molt important l’afinació relativa, però sense oblidar mai l’afinació absoluta.
Amb tot això et vull exemplificar que el “Back Track” en F de Little Walter el podríem estar tocant amb sis harmòniques diferents: una Cromàtica afinada en C i partitura en F; una Harp Blues en F i partitura en C; una Harp Blues en Bb i partitura en G; una Harp en Eb i partitura en D; una Harp Blues en Ab i partitura en A; i una Harp Blues en Db i partitura en E. inclús també podríem tocar en una Blues Harp afinada en C i un altre afinada en F# (veure la Taula Guia). Per suposat en tots els casos tocant el tema en F com la resta de la banda. Fins hi tot podrien estar tocant totes aquestes Blues Harp i Chrom a l’hora, totes en el mateix to però amb sonoritats i matitzos diferents.
En tots els temes podríem fer un estudi de quines harmòniques en quina afinació necessitaríem per tocar Straigh, Cross, Third, Forth i Phrygien. A que es divertit? Un altre bon exemple podria ser “Saint James Infirmary” que he comentat a l’apartat dedicat a New Orleans i també en el que tracto el Pentatonisme i l’escala Blues. Com veuràs el tema està en Dm, o sigui D doric, per tant es molt adequat de fer-lo amb una harmònica cromàtica afinada en C, doncs el segon mode es el Doric justament de D. El mateix es pot fer amb una Blues Harp afinada en C tocant en modus doric. En la mateixa linia es pot fer el tema amb una Harp Blues en Bb tocant en mode Frigi, i també amb una Blues en F tocant en mode Eolic (Natural Minor). Per mi es la forma més comode de tocar aquest Blues. Evidentment també es pot tocar en el modus Mixolidi amb una Harp Blues en G.
Com exemple sorprenent de l’us de les posicions i molt pràctic es “Caldonia“, el conegut tema de’n Louis Jordan (1945) que es toca en moltes Jam Session de Blues. El tema original està en G (en to de concert o de piano) i en aquest cas el podríem tocar amb les harmòniques afinades en C, F, Eb, G i Bb, doncs curiosament es pot tocar amb totes les posicions còmodament: comprova-ho i es quedaràs gratament sorprès. En la taula adjunta pots veure en quina posició cal tocar cada harmònica segons l’afinació i, en correspondència en quin modus o grau, amb quina harmadura de la partitura (key signature) i quants mitjos tons cal transposar el que llegeixes en la partitura respecte del que sona en to de concert:
|
Key Harp
|
G
|
F
|
Eb
|
C
|
Bb
|
|
Position
|
1a
|
3a
|
5a
|
2a
|
4a
|
|
Modus (Escala)
|
IM
|
IIm
|
IIIm
|
V7
|
VIm
|
|
Key signature
|
C
|
D
|
E
|
G
|
A
|
|
Transposició (halfs tones)
|
0
|
+7
|
+9
|
0
|
+2
|
Gràcies a un altre descoberta de l’amic Jordi Munné, et remeto a la extraordinària versió de Caldonia que fa la banda de Willie Nelson amb en Wynton Marsalis (“Two Men with the Blues”, enregistrat al Lincoln Centre de NY el 2007). Penso que toquen el tema en Db i l’excelent solo d’harmònica de’n Mickey Raphael diria que el fa amb una harp afinada en F#(low) en Segona Posició, però també es pot tocar amb una harp afinada en A en Cinquena Posició.
Per aprofundir en el tema de les escales per tocar Blues en un capítol especific d’aquest Blog tracto del “Pentatonisme”. En aquest camp Blues Harp es un excel·lent banc de proves que ens permet construir el fraseig, practicar licks i un estil propi. El pentatonisme sembla pensat justament per la Blues Harp, aprofita-ho i experimenta-ho. Enriquiràs molt la força del teu discurs musical que podràs transferir a qualsevol altre instrument. Quin embolic, no? Qui et va dir que la diatònica era tant simple?
Com que això de les posicions és un tema que dona tant de si, per experiència et recomano que disposis de totes les afinacions de les harmòniques diatòniques de blues (be, em refereixo a les afinacions en to major) doncs amb aquest equipament podràs tocar amb qualsevol grup i tipus d’orquestració. Pel meu gust musical, penso que la millor gamma de Blues Harp va des de la Low F fins a la F (la normal o Haig), o sigui les Harp Blues en to Major: F; F#; G; Ab; A; Bb; B; C; Db; D; Eb; E; F. LEs cert que la gamma d’harmòniques pot baixar encara fins una Low D, i també pujar fins una High G. En això cadascú fa la tria que li sembla més adequada als seus gustos musicals, a mi personalment m’enerven les Blues Harp agudes, doncs són molt dures de tocar i amb un só metàl·lic cridaner que incomoda, especialment en la tercera octava aguda (a partir de la harp en D es fa difícil tocar amb gust). El mateix em passa amb les harp greus, i amb les meva limitada tècnica per sota de la harp en G s’hem fa molt complicat mantenir l’expressió en la primera octava greu, i no et dic fer els bendings. Preferiblement et recomano que utilitzis les Honner Marine Band de Luxe, que m’atreveixo a dir que no tenen comparació amb la resta (evidentment segons el meu gust musical i també amb criteris de qualitat i preu).
Per portar comodament en qualsevol lloc tot aquest equipament de 12, 14 o més harmòniques et proposo un sistema de petaca de collita pròpia.
La petaca guarda i protegés perfectament cada una de les harmòniques que poden quedar ordenades per mitjos tons, Aquesta disposició musicalment lògica facilita la selecció del to desitjat en el moment oportú. Fins i tot mentre toques. I sobretot al final per tenir un control visual de que les portes totes. Evitant el dubte de si n’has oblidat alguna… Fa molts anys que la petaca m’acompanya per tot arreu, es un dispositiu discret i molt pràctic. T’adjunto unes fotos per que captis la idea i tu mateix te la construeixis al teu gust i amb el nombre d’harmòniques que penses utilitzar normalment. En l’altre foto veus la petaca tancada amb un simple velcro. Com pots veure és un recurs molt útil i còmode que queda molt discret.
Aquesta petaca es per 12 harmòniques Marine Band i fa 275 x 110 x 40 mm. Si l’hagués de fer de nou hi afegiria lloc per 14 harps (completar amb les F i F# agudes). Si n’has de fer una has de tenir en compte el tipus d’harmònica, doncs les modernes de cos de plàstic (Special 20, Lee Oscar, etc.) són de dimensions més grans (concretament uns 7 mm més de llargada i 5 mm de profunditat).
Per cert, aquesta petaca porta des d’una Low F fins a una E i com a referència veuràs que la Harp en C està fora del seu lloc en l’estoig, amb això pots veure quantes en queden “per sota” i quantes “per dalt”. La foto del costat pots veure la petaca tancada i comparar les seves dimensions amb una Chromàtica de 64 llenguetes. Amb aquesta gama d’harmòniques diatòniques de 10 forats disposant-les una al costat de l’altre es pot formar una petaca amb les 12 harps que dona com a resultat una mena de teclat cromàtic amb les 12 tonalitats d’una octava com si fos el teclat d’un piano. Si rotules el lateral dret de les harp amb la seva tonalitat corresponent, només obrint la petaca, com pots veure en la foto, et queda a la vista tota la artilleria amb les tonalitats a la vista per decidir quina agafes segons el que es toqui, en el to que es toqui i en la possició que prefereixis tocar. Per marcar de forma destacada la tonalitat et recomano els rotuladors Edding 750 Paint Marker, amb una punta de fieltro de 2-4 mm i pintura blanca reflectant, trobo que es molt més pràctic que el tema de les pegatines. L’únic problema d’aquesta pràctica petaca és que seràs l’enveja de la resta de la banda, especialment del bateria, el teclista, o les guitarres, que han d’anar sempre carregats de bultos…
Que ho disfrutis!
