Chord Changes & Guide Tones
Chord Changes
En el llenguatge dels musics de Jazz ens referim sovint als “chord changes” per referir-nos als acords, o la sequència harmònica d’un chorus d’un tema. O sigui són els “acords xifrats”. En el Jazz els temes es reconeixent i distingeixen entre sí per aquests “chords changes” en lloc de la melodia. Es molt lògic, doncs les melodies originals sovint són modificades pels arranjadors i els interprèts, tant en la seva exposició com expecialment en les improvitsacions. El que no canvien justament són els chord changes. Es cert que en les etapes més primitives i degut al escas nivell de formació musical de molts jazzmen, les melodies tenien molta importància, i les improvitzacions no eren gaire més que variacions al voltant de la línia melòdica original. Amb les noves corrents del que coneixem com “Mainstream Jazz” liderat per gent com Duke Ellington es centra tota la atenció en els chord changes. Per exemple un tema com “I got rhythm” ha conformat un munt inacabable de temes tots ells idèntics bassats en la seva sequència harmònica com “Cotton Tail” i tants d’altres. Per tant, dominar els “changes” es fonamental per interpretar Jazz. Anem’hi!
Un punt de referència obligat es el “Cicle de Cinquenes” que adjunto a continuació representat per un quadrant amb 12 notes diferents. En el sentit invers a l’horari es va seguint una seqüència de cinquenes, per exemple: C, G, D, A, etc. En el sentit horari et desplaçaràs per quartes, per exemple: C, F, Bb, etc.
Seguint en el sentit horari invers, cada dues cinquenes trobem una segona: C,D,E, etc. I si avancem saltant tres cinquenes ens trobem amb les sisenes: C, A, F#, Eb. Si ens movem en el sentit horari, cada dues quartes trobem una setena menor: C, Bb, Ab, etc.
Aquest cicle cal memoritzar-lo. Es fonamental! Es la clau de volta per moltes qüestions. Si tens curiositat matemàtica podràs comprovar que te un fonament pitagòric. Ves per on!
Recordem la escala major de Do: C – D – E – F -G – A – B -C. Aquesta escala major manté les següents “distancies”(expressades en mitjos tons): 2 + 2 + 1 + 2 + 2 +2+1. La escala té per tant 12 mitjos tons. Ara construïm un quadrant i el dividim en 12 arcs de 30º, tots iguals i, respectant aquestes “distancies” situem les diferents notes de la escala sobre les marques que hem fet al quadrant: obtindrem la figura adjunta on al costat de cada nota li hem correspondre un Mode: es el que es coneix com “Graus de l’escala“. A continuació comentarem els Modes més significatius.
La escala major que hem agafat com a punt de partida es coneix com “escala de primer grau”, o “Mode I” (IM), o “Mode Iònic”. Es la escala major fonamental de referència en la música de Jazz.
A partir d’aquesta escala fonamental construirem altres escales, per suposat de 12 semitons, partint, això sí, de cada una de les diverses 7 notes que formen aquesta escala de Primer grau.
Si iniciem una escala en la segona nota de l’escala fonamental, en aquest cas el Re, tindrem: D – E – F -G – A – B -C – D. Aquesta escala manté les següents “distancies”, expressada en mitjos tons: 2 + 1 + 2 + 2 +2+1+2. Com es pot comprovar es tracta d’una escala menor. Aquesta escala es coneix com “escala de segon grau”, o “Mode II” (IIm), o “Mode Dòric”. Es la escala menor de referència en la música de Jazz i aporta dues “blue note”: la tercera i la setena.
Si iniciem una nova escala en la cinquena nota de l’escala fonamental, en aquest cas el Sol, tindrem: G – A – B -C – D – E – F -G. Aquesta escala manté les següents “distancies”, expressada en mitjos tons: 2+2+1+2+2+1+2. Com es pot comprovar es tracta d’una escala dominant. Aquesta escala es coneix com “escala de cinquè grau”, o “Mode V” (V7), o “Mode Mixolidi”. Es la escala dominant de referència en la música de Jazz i aporta una “blue note”: la setena.
Si iniciem una nova escala en la sisena nota de l’escala fonamental, en aquest cas el La, tindrem: A – B -C – D – E – F – G – A. Aquesta escala manté les següents “distancies”, expressada en mitjos tons: 2+1+2+2+1+2+2. Com es pot comprovar es tracta d’una escala menor. Aquesta escala es coneix com “escala de sisè grau”, o “Mode VI” (VIm), o “Mode Eòlic”. Es la escala menor natural de referència en la música occidental, normalment poc utilitzada com a tal en la música de jazz, si bé es la base de la Escala Pentatònica Menor i com la Dòrica també aporta dues “blue note”: la tercera i la setena.
Si iniciem una nova escala en la setena nota de l’escala fonamental, en aquest cas el Si, tindrem: B -C – D – E – F – G – A – B. Aquesta escala manté les següents “distancies”, expressada en mitjos tons: 1+2+2+1+2+2 +2. Com es pot comprovar es tracta d’una escala menor disminuïda. Aquesta escala es coneix com “escala de setè grau”, o “Mode VII” (VII0), o “Mode Locri”. Es la escala disminuïda de referència en la música de Jazz i aporta tres “blue note”: la tercera, la cinquena i la setena.
Fins aquí hem vist els cinc modes més habitualment utilitzats en la música de Jazz, doncs aquestes escales són la base dels acords més frequentment utilitzats. Per anar a lo pràctic he obviat el Modus Frigi que es forma a partir del IIIm i el Modus Lidi que es forma a partir del IVM. Per aprofondir en el tema et remeto a la obra ja citada de Derek Sébastian.
A continuació els veuràs xifrats i descrits en la taula que le construït de forma lògica a partir de la escala fonamental de C. Aquesta forma de presentar la família d’acords es poc habitual doncs normalment sempre es donen formats amb el C de base i personalment em confond, penso que el fet de construïr els diversos acords sobre els modes que li corresponen ajuda a la comprensió. En la taula adjunta hi trobaràs els acords construïts a partir dels modes de la escala fonamental en coloret blau (IM, IIm, V7 i V0) i a sota altres acords alterats molt freqüents (coloret groc). En cada escala he colorejat les notes de l’acord complet diferenciant les guide tones (blau) de la resta:
El recurs al “piano virtual“
Et recomano la consulta dels acords en pianos virtual que trobaràs a la Xarxa. Per les meves preferències te’n recomano alguns. El que he trobat més documentat es el que trobaràs a “A Passion For Jazz“. A un nivell pràcticament idèntic estan el “THE BIG BANDS DATABASE PLUS” i el “Piano World “.
La consulta obligada a SongTrellis (“Music and Musical Know-how For You”).
Song Trellis es de visita obligada, te la secció “Chord Grid” dedicada als acords. Molt útil per consultar dubtes, i verificar quines són les notes d’un acord per més estrany que sembli. En la mateixa web hi podràs trobar la secció “The Changes – Chord Progressions” amb la estructura d’acords de pràcticament tots els temes de Jazz de totes les èpoques. Es poden imprimir. En alguns casos també hi ha la lletra. Espero que et siguin suficients.
L’imprescindible ajut del Band in a Box.
“Band-in-a-Box” es un programa inteligent d’acompanyament automàtic per a computadora multimedia. Funciona com una formació musical d’acompanyament. Es un sistema totalment flexible i ajustable a mida del gust de cada un en quant a selecció d’estils, ritmes, tempos, tonalitats, transposició d’instruments. Permet tot tipus d’entrada: a partir de xifrats dels acords, de les notes, etc. Permet importar temes des de formats MIDI, etc.
En tot el món músics, estudiants, escoles i afeccionats l’utilitzen. A la Xarxa trobaràs amplies col·leccions de temes com Fake Book, Real Book, transcripcions, cursos, etc.
Els exemples musicals que trobaràs en aquest Blog estan fets amb Band in a Box: blues, standards, Armstrong, Ellington, etc.
Et recomano que si no el coneixes t’hi capbucis: es una passada!
