Un gospel pel Jaume Sala
Fa poc vaig rebre un correuel de la Rosa Lóbez que deia:
“Miquel,
Per una casualitat em vaig topar fa uns dies a Internet amb el teu blog i després també me’n va parlar el Joan Angla.
Vull dir-te que m’ha provocat una gran emoció llegir la història de “La Farga” des dels inicis i, justament, fins que va plegar el Jaume. El teu relat tan viu, apassionat i detallat respira tan realment el què van ser aquells anys i el què va significar el grup pel Jaume i per tots plegats que m’ha fet reviure amb una barreja d’alegria i de llàgrimes aquella etapa de les nostres vides. Van ser uns anys molt intensos i molt rics per tots els qui veu viure aquesta “aventura” i també pels qui d’alguna manera la vem poder viure d’aprop, almenys així va ser per mi.
Tinc el vídeo de l’actuació a la Cova del Drac que tu comentes i també algunes fotos. Després de molts anys de tenir-lo guardat he necessitat veure’l de nou. Sembla impossible que ni el Jaume ni el Pere ja no hi siguin.
Sento un sentiment de gratitud molt gran pel fet que ho hagis escrit. Sento que és una manera de preservar la memòria de tots els que vau fer possible aquella història. I ara que ni el Pere ni el Jaume no hi són això té un valor molt gran.
Crec que durant tots aquells anys de La Farga, a alguns de vosaltres us va unir molt més que el jazz. La capacitat d’entusiasme, la tossuderia en aconseguir fer realitat un projecte, una sensibilitat determinada, llargues discussions, moltes hores compartides… no ho sé ben bé. Però crec que tot plegat va crear uns sentiments profunds d’afecte i d’amistat i uns lligams que s’han mantingut vius, malgrat que en els darrers anys amb el Jaume no us veiéssiu gaire.
Volia agrair-te també molt sincerament la teva presència, i la d’altres persones del grup, en l’acte del seu comiat, segur que ell va estar molt content i jo també.
Ja fa dos mesos que el Jaume va morir i malgrat dir-ho encara em sembla que no pot ser. Vull pensar que segueix viu en totes les coses que ha fet i que ha estimat i que seguirà vivint sempre en totes les persones que l’estimem, però aquest sentiment no fa menys trista ni dura la seva absència.
Encara que el Jaume és insubstituïble, saps que pots seguir comptant amb mi.
Moltes gràcies de nou per tot plegat. Records a la Cua.
Una abraçada,
Rosa Lóbez
Manresa, setembre de 2.008″
Li vaig contestar el següent:
“Rosa, he llegit poder vint vegades aquest missatge i m’agradaria molt afegir-lo al blog just desprès de l’article que li havia dedicat al lideratge d’en Jaume a La Farga. Pensava afegir-lo tal qual esta, doncs trobo que es el millor homenatge que li puc fer al Jaume, i sent gracies a tu, encara mes. Es tan entranyable tot el que dius! Que et sembla?
Una abraçada
Miquel”
La Rosa després de rumiar-s’ho m’ha donat el vist i plau, cosa que m’alegra molt. El Jaume es mereix molt més, però com a mínim entre els dos li hem cantat un gospel a capella. El seu record seguirà sempre ben viu entre nosaltres.
Jordi Lleonart wrote (27/10/2008):
“Ostres, m’has deixat esmaperdut! No sabia que en Jaume s’hagués mort. Quan va ser? De què va morir?
Quan va plegar de la Farga sempre em va quedar la recança de tornar-lo a veure. Però no vam coincidir mai més. Estic trist
Jordi”
Geoda wrote (28/10/2008):
“Miquel també m’ho he llegit varies vegades amb molta emoció: posar aquest missatge al Blog es una meravellosa proposta, gràcies a Rosa, i a ti per enriquir els nostres records de Jaume, de Pere, de la Farga i de tota aquesta part de la nostra vida junts.
Seguim cantant gospels a lo que vivim e seguim compartint-les, que per mi son cants d’esperança.
Michèle”
josep sales wrote (28/10/2008):
“A mi també m’ha emocionat molt. Hem tingut experiències i amics comuns meravellosos i per omplir una vida i mitja de grans aventures i sentiments forts.
Una abraçada
Pep”
