Archive

Posts Tagged ‘Jordi Munné’

Jean-Jaques MILTEAU: “Bastille Blues”

febrer 21st, 2009 No comments

La meva admiració per en Jean-Jacques Milteau es immensa, ja ho he comentat en algun altre post d’aquest blog. De la seva ma he descobert molts dels secrets de la Harp Blues (tampoc es que en sàpiga massa!) i a ell li dec moltes estones de felicitat amb aquest petit i portentós instrument.
Des del 2003 que vaig aconseguir una de les seves grans aportacions, hem refereixo a la seva obra “Bastille Blues” editada el 2000 per Carisch-MUSICOM (Distribució Musicom; 25, rue d’Hauteville; 75010-Paris, France), Editions Kapagama / Mister Music. Aquesta obra consisteix en les transcripcions de 14 dels 15 temes que formen el seu àlbum del mateix nom. Es impressionant!. Cal remarcar que l’àlbum original te 15 temes interpretats per ell acompanyat a la guitarra per Manu Galvin, Laurent Vernerey (b), mes un piano i un bateria dels quals desconec el nom. Aquest àlbum  fou enregistrat el 1999 i guardonat amb el Premi Django d’Or 2000 en els Trophées Internationaux du Jazz Album Blues (desgraciadament aquest CD està esgotat i es introbable!). El llibre que comento compté 14 temes, transcrits nota per nota, amb la corresponent tabulatura i un annex amb els acords de guitarra detallats de  cada tema. Complementat el treball si afegeix un CD (del tipus “play-a-long” amb la rítmica original del disc) per poder practicar. És el millor material que conec per aprofundir en la tècnica de la tercera posició (Menor Dòrica), especialment per la diversitat de temes i estils que proposa practicar, les virtuts del material no es queden aquí doncs hi ha temes en Primera posició, en Segona, en harmòniques afinades en tonalitats menors, chromàtica, en fi, de tot i més.  La bondat d’aquest material presentava per mi algunes dificultats. La primera derivada del fet de que mai havia pogut escoltar la versió original d’en Jean Jaques Milteau doncs com he dit el CD es introbable. La segona es que les transcripcions de la línia melòdica no recullen els acords que estant els annexes i no sempre resulta evident l’assemblatge d’una amb l’altre. La tercera es que les transcripcions estan amb armadures que no semblen evidents. La quarta que algunes vegades les tabulatures si be es corresponen a la nota que està transcrita no correspon a la harmònica que es posa com a referència. Per tots aquests motius em vaig veure obligat a aparcar aquesta joia fins que l’amic Jordi Munné, fent d’Indiana Jones quan li ho demanes, et va aconseguir el que em semblava impossible: els enregistraments originals d’en Milteau!. Com li vaig prometre, un cop realitzada la gesta de la troballa, es mereix un monument a la preservació del blues de qualitat i ben fet, i el meu sincer i públic agraïment davant dels aficionats a la harmònica de blues. No sé com li pagarem aquest favor, però no oblidaré mai la seva gesta. Jordi, mil gràcies!

bastilleblues_bookjjmilteau4
Doncs com deia, a partir d’escoltar atentament les versions originals dels temes que en fa Jean Jaques Milteau de forma magistral, he tingut la clau de volta per sumar a les transcripcions de la línia melòdica amb les graelles d’acords xifrats (probablement hi trobis alguna errada, si les identifiques t’agrairé que m’ho indiquis per corregir-ho), verificar la correspondència de l’harmònica amb la tabulatura, etc. Un cop amb aquest conjunt articulat de línia melòdica i estructura harmònica he pogut transcriure-ho tot plegat  en versions de Band in a Box per poder practicar amb calma i disposar d’exercicis tècnics preparatoris a la emulació del Gran Mestre.
Completar aquestes versions en BiaB és una feinada però penso que val la pena, en primer lloc per mi, però evidentment per compartir amb altres aficionats. Penso que el resultat pot ser molt útil i una oportunitat per disposar d’una excel•lent plataforma d’experimentació de la tècnica en diverses posicions de la Blues Harp però també  i sobretot per redescobrir les extraordinàries potencialitats de la Chrom que en Milteau utilitza de tant en quan magistralment, o que es pot utilitzar en substitució de la diatònica que ell utilitza.
Aquest material, mica en mica l’he anat elaborant fins que durant les vacances d’estiu del 2009 per fi l’he acabat i l’he revisat novament de dalt a baix tots els temes i aquestes versions són les que ara incorporo al blog.
L’àlbum “Bastille Blues” com podràs comprovar és d’un nivell tècnic avançat (en el fraseig, en les figures, en les posicions, en els tempos, en la utilització d’harmòniques poc usuals, etc.) i utilitza diverses posicions de la Harp (recomano la lectura de la crítica que en fa en Laurent Vigouroux). Dit això anem a veure els 14 temes de l’àlbum, i sobretot recorda que aquests materials tant sols són un ajut per estudiar les versions originals d’en Milteau i intentar tocar en cada tema com ell fa. Que els gaudeixis com es mereix i si tens algun suggeriment t’ho agrairem molt tots plegats!:
- “Le Wolf
Concert key G; (interludi en C)
Tempo 96;
Estructure:  8 Intro en G; Tema 12 Blues en G + Interludi 8 en C+ Chorus 12 Blues en D
Harp key: C (Mixolidian) per la Introducció i el tema; F (Mixolidian) pel “pont” o Interludi; C (Dorian) pel chorus; Transposition: No cal en el tema en G; -5 half tones en Interludi en C;
Author: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Tema en homenatge a l’estil de Howling Wolf. Utilitza l’harmònica de C en Mixolidian i Dorian i la de F en Mixolidian. És un excel•lent exercici de fraseig de riffs molt efectius.

- “Boogie Mix
Concert key E;
Tempo 220;
Estructure:  12 Blues x 11 times+ Ending;
Harp key A; position Mixolidian; Transposition: -3 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau;
Comments:
Es un blues de 12 compassos a ritme frenètic de boogie a l’estil de James Cotton, Dr. Ross o Magic Sam. Es molt interessant per treballar un fraseig swingant sobre riffs variats, l’atac és fonamental. Molt divertit. Et recomano, que si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els que t’escolten, estudiïs el tema a tempos molt mes lents que l’original, et permetrà analitzar i apropiar-te de les filigranes que fa en Milteau i evitar el que acostuma a passar sovint, i es que a tempos alts tot cola (todos los gatos son pardos). A més a més com treballa patrons rítmics molt típics de l’estil Chicago et servirà per improvisar sobre els boogies en general i fer-te el rei del mambo.

- “Réunion
Concert key Em;
Tempo 90;
Estructure:  56[16AB, 16AB, 8C; 16AB] + 8A x 2, Tag;
Harp key G; position Quarta (VIm); Transposition: +5half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, J. Y. d’Angelo
Comments:
Es un tema per tocar a duet: la veu lead sobre diatònica en G que cal transposar la partitura +5half tones la trobaràs en la pista “Melody” d’aquesta versió Band in a Box; i la segona veu sobre una Chromàtica de 3 octaves amb partitura en to de concert (en la versió original toca Olivier Ker Ourio), la trobaràs en aquesta versió Band in a Box en la pista “Soloist”. A Youtube es pot trobar una interessant interpretació de Paul Lassey& Christelle Berthon (“Réunion”). Es un tema molt adequat per treballar tonalitats poc usuals tant en diatònica com en chromàtica.

- “Au Bellevue I
Concert key Dm;
Tempo 140;
Estructure:  6 Intro, 12 Blues x 6 times & 8 B x 3 Out 12 blues x 2;
Harp key C; position Dorian; Transposition: NO cal transposar;
Composer: Jean Jaques Milteau, Manu Galvin;
Comments:
Es un tema swingant dins l’estil Little Walter dels Chicago 50’s. El fraseig que proposa el Mestre Milteau és una virgueria. Bon exercici de Pentatònica menor (sobre la escala Dòrica) en aquest cas sobre una diatònica en C.

- “Elegant Luther
Concert key Bb;
Tempo 100;
Estructure:  10 Intro, Head [16A, 18A', 8B], Solo g [4 C x3], Head & Tag;
Harp key Eb; position Mixolidia, per el tema; F (Mixolidia) pel Pont; Ab (Mixolidia) pel Solo de guitarra; Transposition: -3 half tones (per el tema); -5 half tones (per el Pont “B”); +4 half tones en el Solo de guitarra);
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Homenatge a Luther Allison. Utilitza tres diatòniques: Eb (en el tema), F (en el pont) i Ab (en el solo de g). En tots els casos en Mixolidian. En la transcripció publicada les armadures estant en menor (Bbm, Cm i Abm), penso que no es correcte i, mantenint tant les notes com els acords, en aquesta versió BiaB he modificat les armadures a Bb, C i Ab (les transposicions indicades per tocar en Mixolidia d’aquesta forma funcionen correctament).

- “Rue du rendez-vous
Concert key Em;
Tempo 90;
Estructure:  8 Intro +2times 32ABCB+Out;
Harp key Em, en Primera posició; transposition -4 half tones; Recomanded: Chromàtic Harp in C. Alternative Harp key D; position Dorian; Transposition: -2 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, I.Vernerey;
Comments:
Com es veu per la estructura és un típic standard de Jazz. En Milteau diu toca amb una diatònica en Em que caldria transposar la partitura en -4 half tones. En la denominació adoptada per Lee Oscar aquesta harp Em en primera posició es coneix comercialment com Bm (que es la seva segona posició). Be en qualsevol cas com que no tinc aquesta harp, la he substituït per una Chromàtica en C (veure a Youtube la interessant interpretació que en fa Paul Lassey) doncs tant els Chord Changes típics d’un standard, com la tonalitat de Em la fan molt adequada. Una substitució natural i molt còmode amb diatònica és una D en Dorian (Tercera posició, transposant -2 half tones) que al cap i a la fi es “la mare” de la Em. També trobo interessant l’exercici de tocar el tema amb una G (en VIm posició, transposant -7half tones) que exigeix un bon domini dels bendings de la primera octava. És una meravella de tema!

- “Sweet 70′s
Concert key Bbm;
Tempo 93;
Estructure: 32AABA+16CA+32AABA+16AA
Harp key Bbm (First position, transposition +2 half tones pel Head); el chorus de solo amb una harp en Ab (in Dorian, transposition +4 half tones);
Composer: Jean Jaques Milteau, J.Y. d’Angelo
Comments:
Una tonalitat i un fraseig molt adequat per Chromàtica, especialment per solventar el problema d’estalviar-se unes diatòniques en Bbm (o Fm) i Ab tant poc usuals.
En JJ Milteau comenta en la introducció al tema que fa servir una harp en Bbm, si be en la capçalera de la transcripció indica (suposo que erròniament) que és una harp en Ebm i en la tabulatura fa correspondre a un “+4″ (forat 4 bufat) un Bb indicatiu de que es tracta d’una harp en Bb (en el cas d’una Lee Oscar Minor seria una Bbm en Primera posició, que comercialment es coneix com Fm en Second Position). En la transcripció original l’armadura es de Bbm, en canvi en la meva versió en Band in a Box he modificat l’armadura a Bb tot mantenint les notes originals, d’aquesta manera al transposar en el primer chorus de tema tenim la partitura en C (per tocar en primera posició tal com hem vist amb l’harmònica) i en el chorus de solo la partitura la tenim en Dm (per tocar en Dorian).

- “Insouciance
Concert key Bb (les seccions A del tema); en G (el pont);
Tempo 220;
Estructure: (8A,8A,12B,8A) 3times+8cx2+16AA+Tag;
Harp key Eb en Mixolidian position per les seccions A, transpose -3 half tones; amb Harp C Mixolidian per el pont, NO cal transposar;
Composer: Jean Jaques Milteau, I.Vernerey;
Comments:
A un tempo frenètic en el més pur estil Gipsy-swing (conegut també com “Manuche” o “Sinty”, depenent de quina tribu gitana s’agafi com a referent). El fraseig es pura pirotècnia musical que obliga a exercicis interessants per dominar aquesta tècnica efectista. Es un recurs més, de tota manera, i es una opinió personal, trobo que aquest tipus de fraseig està determinat per la pròpia tecnologia constructiva de l’harmònica diatònica i des d’un punt de vista jazzístic, i fins i tot musical, no aporta coses interessants al patrimoni jazzístic, i seria pràcticament impossible transferir a un altre instrument (trompeta, saxo, piano…). En aquest sentit el fraseig d’un Louis Armstrong o un Charlie Parker, per posar dos extrems, són molt més interessants, cromàticament més rics, i transferibles a altres canvis d’acords. Es tant sols constatar una diferència formal o el tema va més a fons? Em decantaria per la segona hipòtesi.

- “Jurong Bird Park
Concert key D;
Tempo 96;
Estructure:  4 Intro; Tema 40[AA'BAA'] x 2 times, 4 Coda x 9 times;
Harp key: G (Mixolidian); F Low per un parell de compassos del “pont”; G High per la Coda. Transposition: +5 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Ritme caribeny imitant el cant dels ocells en un park tropical en la Coda construïda sobre una sèrie de 4 acords que es repeteix 9 vegades ad libitum que per fer-lo més cridaner el toca amb una G High. Es pot prescindir de la harp en FLow doncs tant sols intervé en un compàs per fer un acompanyament i es pot substituir per la G Low.

- “Bastille Blues
Concert key G;
Tempo 180;
Estructure: 12 Blues x 5 times + 4 Interludi; 12Blues x 4 times & Tag;
Harp key C; position Mixolidia; Transposition: NO necessari;
Composer: Jean Jaques Milteau;
Comments:
Es un tema minimalista tocat amb diatònica i acompanyament de cajon, per tant obliga a una tècnica molt depurada, fraseig net, totalment acústic. Es un homenatge a l’harmonicista De Ford Bailey originari de Nashville amb alguns riffs en l’estil de Blind Lemon Jefferson. Un exercici molt exigent complicat pel tempo alt en que cal interpretar-lo.

- “Au Bellevue II
Concert key Cm;
Tempo 105;
Estructure: 12 Blues x 5 times;
Harp key Bb; position Dorian; Transposition: +2 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Segona versió del tema amb el mateix nom d’aquesta col•lecció. En aquest cas amb influències de Little Walter, Chicago ’50. Tema per explorar la Tercera posició. En la transcripció original l’armadura està en Cm, per la versió en Band in a Box l’he modificat a C tot conservant les notes originals, amb aquesta argúcia al transposar +2 half tones per tocar en Dorian sobre una harp Bb és més còmode i llegim la partitura en Dm que es el que correspon.

- “Taj Mahal
Concert key G;
Tempo 130;
Estructure:  Chorus 8 bars x 3 times & Ending 3 times, Chorus 8 bars x 5 times & Ending 3 times;
Harp key: F Low & F (Dorian). Transposition: +7 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Atmosfera harmònica india, un bon exercici d’escales Dòriques amb harmònica en F, jugant amb la normal i la Low per abastir més amplitud de registres. La transcripció original està amb l’armadura de Gm, en canvi en la versió en Band in a Box l’he modificat a G per que m’ha semblat que es més adequada respecte la estructura harmònica del tema, ara bé he mantingut el valor de les notes. Aquesta argúcia permet que al transposar l’armadura es queda en D fent molt lògica la lectura de la escala dòrica, la segona menor, corresponent a la “tercera posició”.

- “Chicken
Concert key Bb;
Tempo 95;
Estructure:  4 Intro, 16A x 5times & More;
Harp key: Eb (Mixolidian); Transposition: -3 half tones;
Composer: Alfred James Ellis, 1969;
Comments:
Tema característic de l’atmosfera funky de Miles Davis amb una harmonia gairebé modal que requereix per tant un fraseig sofisticat sobre la primera i segona octava i tant sols una escapada efectista en la tercera octava durant un compàs. A un tempo mig que obliga a ser expressiu, atac, swingar quan convé, i saber tocar en el break que caracteritza el tema.

- “Ruine babine Blues
Concert key Gm;
Tempo 137;
Estructure: 12 Blues x 4 times + Tag (4×2)
Harp key C; position Mixolidian; Transposition: NO necessaria;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Inspirat en les sonoritats d’en Slim Harpo i aprofundir en el pinyol de la diatònica, en la seva simplicitat i força expressiva. Es pot tocar boogie a l’estil de John Lee Hooker o Canned Head. Proposa cercar una sonoritat ampla i una interpretació ben “groovy”.

Masters of the Blues Harp

desembre 11th, 2008 7 comments

Aquesta secció del blog va dedicada a analitzar els Grans Mestres de l’harmònica de blues, i per tant el que han fet amb les diatòniques com amb la cromàtica. Els materials que hi trobaràs són transcripcions d’interpretacions enregistrades i per tant podem aplicar una estratègia d’emulació: escoltar la versió original, estudiar la transcripció i finalment intentar tocar a duo amb el Master.
Com ja es habitual en aquest blog les transcripcions estant realitzades amb l’aplicació Band in a Box.
Les següents transcripcions estant extretes de l’excel•lent treball d’en David McKELVY publicat amb el títol “Blues Harmonica”:
Transcripció d’un solo de Jimmy Reed : Off The Wall ( jr_off-the-wall.MGU ; tempo 160; key G, Harp: Cross C).
Transcripcions de Little Walter:
•    Back Track (lw_back-track.MGU; tempo 160; Key F; Harp: Cross Bb) ;
•    Blues with a Feeling (lw_blues-with-a-feeling.MGU; tempo 80; Key 80; Harp: Cross D) ;
•    Can’t Hold Out Much Longer (lw_cant-hold-out-much-longer.MGU; tempo 66; key: G; Cross C);
•    Juke (lw_juke.MGU; tempo 142; key E; Harp: Cross A);
•    Mean Old World ( lw_mean-old-world.MGU; tempo 70; key Dm; Harp: Cross Bb).
Transcripció d’un solo de Sonny Boy Williamson: I Don’t Know ( sb_i-dont-know.MGU; tempo 120; Key Dm; Harp C in Dorian or 3rd position).
En la mesura de que disposi de més materials de base que m’ho permetin, aniré afegint d’altres joies dels Grans Mestres, o sigui que qualsevol referència, suggeriment o aportació serà molt ben rebuda.

15/01/2011, recomanat per en Maurici Morera al Facebook no me’n put està d’incloure aquest extraordinari “Slow Blues” de James Cotton tocant blues en E sobre una harmònica diatònica en A. És una master class de tècnica d’harmònica acústica mostra molt clara de so, expressió, atac, swing, i sobretot de mestratge del Blues, des del primer compàs t’instal·la en un clima dramàtic, de dolor profund,… Quin gran mestre!

Un altre gran mestre: quin feeling!

Una Masterclass del minimalisme expressiu amb la primera octava que destaca el “Bob Corritore Blues Newsletter” del 18/04/2012 (Please enjoy this video of Rice Miller AKA Sonny Boy Williamson II singing and playing harmonica “Bye Bye Bird” with all sorts of wonderful rhythmic effects! This clip was filmed in the UK in 1964 as part of the American Folk Blues Festival):

Relevant Sytes of Harp Blues

novembre 3rd, 2008 No comments

Alguns llocs de la Xarxa de visita obligada

Per si t’és útil et facilito alguns llocs de la Xarxa que podràs ampliar el teu coneixement sobre les harmòniques en general i les de Blues en particular:
- Harp lessons by: Dave Gage’s.

- Excel·lent “Cours d’harmonica“, de’n Paul Lassey.

- Juke And Other Blues Harp Classics. Transcribed by Glenn Weiser.

- Jack’s Harmonica Page; Jim’s Giant Harmonica Songbook.

- Harp On! By G. Chromatic Harmonica Reference.

- Informació crítica sobre les prestacions de les harmòniques a “Harmonica Store“.

- La pàgina de’n Josep Farré, un entusiasta català de l’harmònica diatònica.

En relació a la tècnica de bending.

Actualment a la Xarxa es poden trobar gran quantitat de materials didàctics oberts fets per grans especialistes que poden complementar-ne d’altres editats de forma convencional. Algunes d’aquestes joies me les he trobat per casualitat cercant per la Xarxa i, sense pretensions de fer cap revelació les relacionaré a continuació per si et poden ajudar a aclarir alguns conceptes i millorar en aspectes tècnics bàsics.

Vagi per endavant que des del meu punt de vista musical, la tècnica instrumental és fonamental per que l’instrument no sigui una barrera o un inhibidor de les nostres idees musicals, doncs lo important considero que és la creació i la comunicació amb els altres (els col·legues amb els que estem tocant i el públic que ens escolta, balla, s’emociona, etc.). Aquest comentari no el faig gratuïtament doncs amb els anys de tocar per aquests mons de deu m’he trobat amb grans músics que tot i que subscriurien el que acabo de dir, en la realitat tenen un enfocament tecnocèntric de tal forma que es dediquen obsessivament a millorar la tècnica instrumental i en canvi abandonen, o deixen en un segon pla, el contingut musical, l’estudi del patrimoni musical, etc. Són màquines perfectes de reproduir (só, fraseig, tessitures, precisió,…) però màquines molt aburrides, poc emotives, musicalment incultes i poc interessants a nivell cultural, emocional i musicalment. Posats a triar, encara que tampoc cal arribar a aquests extrems, preferiria un discurs musical carregat d’emocions, creatiu i ben fonamentat encara que tècnicament fos d’estar per casa per la senzillesa (un bon exemple son els solos de grans harmonicistes com Sonny Boy Williamson II -Rice Miller). Faig aquest comentari crític general però amb especial atenció a la petita harmònica diatònica per que tot i la seva aparença d’instrument tant simple i limitat, en els darrers anys s’ha convertit en un banc d’experimentacions i grans avenços tècnics justament per suplir amb virgueries el que l’instrument inicialment no te, i el que semblava un instrument per començar a tocar alguna cançoneta i introduïr-se en el món de la música s’ha convertit en un dels instruments amb més dificultats tècniques. Avui en dia tocar l’harmònica diatònica és tot un exhibicionisme tecnocèntric enfarfagador on qualsevol ha de presumir ostentosament de bendings, overbendings, overdrawings, overblowings, tongue-blocking, etc. Sembla que l’objectiu és fer coses impossibles, com més exclusives, inverosimils i gratuites millor. Com en tot cal trobar un equilibri i saber què ens aporta el domini tècnic per tal d’expressar el que volem i no el contrari.

Després de la reflexió sobre el lloc de la tècnica instrumental en la interpretació i la creació musical, anem a les referències comentades. Una de les tècniques bàsiques és la qüestió de la obtenció de notes forçades per completar algunes escales musicals. És el que es coneix amb el nom de “bending” et recomano Musician’s Web Store Harmonica Club. En els dos casos es tracta d’exposicions magistrals, molt didàctiques amb exemples pràctics. Bending Tips . Note Bending for Harmonica. BENDING NOTES WITH A HARMONICA . Técnica de bending .

En relació als procediments i les tècniques per afinar harmòniques:

- Richard Sleigh “How to Tune a Harmonica”: Lesson 1 ; Lesson 1.2 ; Lesson 2

- Tuning a Harmonica. Simon Wallace from porterdavis shows how to tune a harmonica (durada 1 mn);

- Tuning a harmonica reed 101 (durada 3mn40sec);

- Reedbuster and www.bluestime.it present a short tutorial on how diatonic harmonica can be tuned. Gianni Massarutto is the technician involved. Gianandrea Pasquinelli is the project coordinator. (durada 1mn53sec);
- How To Lower Pitch in Draw Hole 3 (Harp Tuning)HARMONICA TUNING: How to adjust your harmonica to get a minor tuning in the lower register. Harmonica is in the key of A.(durada 8mn40 sec)
- ¿Cómo se afina una armónica?; Un repas del que hem vist i ens han explicat els videos anteriors, ara amb un text prou clar.
- Harmonica Tuning. Tuning by Mike Easton. Altres aspectes i eines per afinar.

Per l’afinació es imprescindible un afinador cromàtic. Et recomano especialment: Chromatic Tuner Digital Wind Instrument Yamaha TD1. A tuner specifically designed for wind instruments!No larger than a cassette tape, it offers supremely accurate automatic tuning, an easy-to-read display with bright indicator lights, and a transposition function for all of the common keys of wind instruments (C, Bb, Eb, and F), making tuning much easier, auto tuning selects the note closest to the tone for fast tuning, note Setting Range: A0 – C8. Standard Pitch Setting Range: A4=438 Hz

Els llocs de Institucions de referència en l’àmbit de l’harmònica:

- Una de les entitats de referència a nivell mundial es la National Harmonica League (NHL) que publica un Magazine i organitza anualment a la tardor un Harmonica Festival a Bristol, UK.
- Society for the Preservation and Advancement of the Harmonica (SPAH)

- Harmonica Spain

- Planet Harmonica

A continuació una col·lecció de solos de Paul Lassey penjats a Youtube sobre standards de Jazz:

All of me“, by Paul Lassey (key Bb; harp Bb in First Position o en IM; perfecte per Chrom; també es pot tocar amb Eb in V7; difícil amb Ab in IIm). Fraseig molt imaginatiu.

St Louis Blues”, Tribute to JJ Milteau, by Paul Lassey (key G; Harp C in V7)

La Cucaracha“, by Paul Lassey (Key G; Harp in C / in V7; molt còmode amb G in IM; perfecte amb Chrom; difícil amb F in IIm; complicat amb Eb in IIIm-phrygien). Tema molt divertit.

St James Infirmary”, by Paul Lassey (key Bm; Harp A / Doric IIm). Un clàssic en to menor originalment.

Blue Monk“, by Paul Lassey, (Harp Bb). Un blues modern de Thelonius Monk molt interessant pel frasseig.

Worksong”, by Paul Lassey. Un altre blues modern del cornetista Nat Adderley.

Softly and Tenderly”, by Paul Lassey, (Harp B)

Bluegrass” (New Orleans), by Paul Lassey,  Key C, Harp in F)

Llos de “Mestres” de les harmòniques:

- Steve Baker
- Jean-Jaques Milteau
- Jean Jacques Milteau en concert au Divan du Monde (Paris)
- Concert de Jean-Jacques Milteau à l’église de Biot (06)
- “Jack The Man” by J.J. Milteau, Demi Evans & Manu Galvin (from the album “Fragile”)
- Jean Jacques Milteau – Video 1 extraido del documental sobre Jean Jacques Milteau, titulado: “Joeur de Blues,souffleur de reve”
- Jean Jaques Milteau – Video 3
- Jean Jacques Milteau – Video 4
- Jean Jacques Milteau: con 2 harps
- Antonio Serrano
- Jean Toots Thielemans
- Joe Filisko
- PT Gazell
- Brendan Power
- Jelly Roll Johnson
- David Barret’s Harmonica Masterclass Company

Gràcies a l’amic Jordi Munné he descobert un filò impressionant que passo a proposar-te per compartir. Es lo millor de lo millor:
- Big Walter “Shakey” Horton – Shakey’s Blues (1965)


Walter Horton Jamming with Johnny Shines and Honeyboy Edwards

- Big Walter Horton & Ronnie Earl

- “That Aint It & Down Yonder”(1980)

- Big Walter Horton & Ronnie Earl – Walter’s Shuffle

- American Folk Blues Festival with Big Mama Thornton, John Lee Hooker, Big Walter Horton & Dr Ross:

- George “Harmonica” Smith – “Juke”

- American Folk Blues Festival 1983 feat. Carey Bell

- CAREY BELL: Blues great Carey Bell featuring the King Bees live at Chans in R.I.

- Carey Bell blues harmonica at the zoo bar lincoln, ne

- Billy BANCH: amb els “The Sons of Blues (SOB)” una extraordinària interpretació de “Juke Jam” en el American Folk Blues Festival, Berlin 1982 (Lurrie Bell & Elisha Murray (g), J. W. Williams (b), Mose Rutues (dm):

un interpretació de “Kansas City” al Festival Jazz & Blues de San Remo, 2002:

Blues Jam al The Frequency amb el “Chicago Blues Tuesdays” (A.J. Love & Don Rembert (g), Bruce Alford (b), Joey B. Banks (dm)) amb diversos temes d’interès (3/02/2009):

- Master-Class by Adam Gussov: Modern Blues Harmonica – 10 principles (Gussow.092)

-Lee Oskar – Another Time & Place

- Lee Oskar and the original members of the group called “WAR

- Lee Oskar played a wicked set at the Harmonica Blowout August 21, 2006 in Toronto