Un casament com cal!
Alguns records inoblidables del dia del meu casament, evidentment relacionats amb el JazzClass
Un any abans a Buzigues, tot anant al Festival de Jazz d’Orleans, descobreixo les dots de la Cua, que com es pot veure s’atraveix amb la trompeta d’en Ricard Gili i deixa estorada a la mateixa Maria. Evidentment davant aquesta exhibició portentosa de facultats i sobretot d’inconsciència vaig quedar totalment embadalit i sotmès als seus capricis.
Després d’aquella grata sorpresa tant impactant, tots els passos conduien al final ja anunciat i finalment, de mutu acord, ens emboliquem la manta al cap i el divendres 28 de juliol de 1978 ens casem pel civil en un sòrdid jutjat de Barcelona. Per oblidar la impàvida i apocalíptica lectura d’articles que ens va fer el Jutje ens anem a celebrar-ho amb família i sobretot amb molts amics al “merendero” de La Sisa de Premià de Dalt. En Pep Vadell i la Maria ens porten per sorpresa en Oliver Jackson i la seva dona, i ho celebrem tots junts en una foto memorable on també s’hi sumen l’amic entranyable d’en Ricard Gili i en Joan Ravés.
El reportatge fotogràfic, com era habitual en les meves gestes, és del pare i amic Jaume Inglès Català que en aquella època, com es pot constatar, arrassava quant a affaires femenins i era del tot evident que no em deixava “menjar ni un rosco”. Possiblement d’aqui vingui part de la meva admiració i record que guardo per ell.
Segons aquest reporter hi va haver un intent de segrest de la Cua per part de l’Oliver que finalment tot va quedar en foc d’encenalls doncs seguim més junts que mai. Ens en va deixar una prova concloent:
En Oliver Jackson, tan admirat per mi com a drummer i tan poc agraït dels serveis prestats com a “propietari” de l’objecte del desig. Sempre que el veig en concerts li faig esment, evidentment de forma incomprensible per ell, amb el meu catenglish d’aquesta divertida estona que ens va donar tot gràcies al nostre amic comú Pep Vadell.
