Archive

Posts Tagged ‘Blues’

Solomon Burke

octubre 10th, 2010 No comments

Solomon Burke, conegut com el “Rey del Rock i el Soul” després del seu “Tonight the night”, ha mort avui (el 10 del 10 del 10) per causes encara desconegudes a  l’Aeroport de Shipol poc després d’aterrar procedent de Los Angeles. Tenia previst actuar el proper dimarts al Club Paradiso d’Amsterdam per presentar el seu darrer treball “Hold on Tight”.
Va ser l’autor de temes tant coneguts com “Cry to me” (1962), “If You Need Me” (1963), “Goodbye Baby” i “Everybody needs somebodoy to love” (1964), o “Got to Get You Off My Mind” (1965). Tenia un físic imponent, pesava més de 200 kg, va estar casat amb tres dones i ha deixat 14 filles, 7 fills, 90 nets i 19 besnéts.
Va néixer el  21 de març de 1940 a Philadelphia (Pensilvania) en el sí d’una família molt religiosa i sota la influencia de la seva àvia Eleanor responsable de l’esglèssia evangelista “United House of Prayer for All People”. Des dels set anys ja cantava a l’esglèssia. El 1954 amb motiu de la mort de la seva àvia va compondre el seu primer tema “Christmas Presents From Heaven”. Com a Predicador conduïa el “Solomon’s Temple”, un show radiofònic de gospel a Philadelphia.
El 1960 el fitxa el productor Jerry Wexler pel segell Atlantic Records on comença una carrera notòria en el Rythm & Blues i encara més especialment en el Soul amb èxits com “Just out of my reach (of my two open arms)” o “Got to get you off my mind”. Va compondre “I have a dream” (1974) en homenatge a Martin Luther King. Després d’uns 30 anys de poca presència mediàtica, torna a dominar l’escena des de 2002 amb “Don’t give up on me”.
Sempre ha compaginat la interpretació amb el servei religiós doncs era l’arquebisbe de la seva pròpia església pentecostal “The House of God for All People” de Los Angeles i ell mateix deia “I’m a church minister first, then an entertainer”. Va mantenir molta relació amb el Vaticà i el 2000 va ser convidat pel Pope Joan Pau II per celebrar la Festa de la Família i posteriorment el Pope Benedicte XVI també el va convidar per Nadal.
En el seu homenatge recullo la seva obra musical publicada des del 1961 que he pogut extreure de Wikipedia:
“Just Out Of Reach (Of My Two Open Arms)”, (1961)

Solomon Burke – 1962 (Apollo)
Solomon Burke’s Greatest Hits – 1962 (Atlantic)
“Cry To Me”
“I’m Hanging Up My Heart For You” / “Down In The Valley”
“I Really Don’t Want To Know”

“If You Need Me”, (1963)
“Can’t Nobody Love You”
“You’re Good For Me”

Rock ‘n’ Soul – 1964 (Atlantic)
“He’ll Have To Go”
“Goodbye Baby (Baby Goodbye)”
“Everybody Needs Somebody To Love”
“Yes I Do”
“The Price”

The Rest of Solomon Burke – 1965 (Atlantic)
“Got To Get You Off My Mind”
“Tonight’s The Night”
“Someone Is Watching”
“Only Love (Can Save Me Now)”

“Baby Come On Home”, (1966)
“I Feel A Sin Coming On”
“Keep Looking”

King Solomon – 1967 (Atlantic)
“Keep A Light In The Window Till I Come Home”, (1967)
“Take Me (Just As I Am)”
“Detroit City”

I Wish I Knew – 1968 (Atlantic)
“I Wish I Knew (How It Would Feel To Be Free)”

Proud Mary – 1969 (Bell)
“Up Tight Good Woman”
“Proud Mary”

“The Electronic Magnetism (That’s Heavy, Baby)”, (1971). MGM

Cool Breeze [soundtrack] – 1972
“Love’s Street And Fool’s Road”
“We’re Almost Home”
“Get Up And Do Something For Yourself”

“Shambala”, (1973)

I Have A Dream – 1974 (ABC/Dunhill)
“Midnight And You”

Music To Make Love By – 1975 (Chess)
“You And Your Baby Blues”
“Let Me Wrap My Arms Around You”

Back To My Roots – 1976 (Chess)

“Please Don’t You Say Goodbye To Me”, (1978). Amherst

Sidewalks, Fences And Walls – 1979 (Infinity)
Lord, I Need Need A Miracle Right Now – 1979 (Savoy)

Into My Life You Came – 1982 (Savoy)
Take Me, Shake Me – 1983 (Savoy)
This Is His Song – 1984 (Savoy)
Soul Alive!

A Change is Gonna Come – 1986 (Rounder)
Love Trap – 1987 (MCI/Isis-Voice)
Homeland – 1991 (Bizarre/Straight)
Soul Of the Blues – 1993 (Black Top)
Live At The House Of The Blues – 1994 (Black Top)
The Definition Of Soul – 1997 (Point Blank)

Not By Water But Fire This Time – 1999 (GTR)
Christmas All Over The World

The Commitment – 2001 (GTR)
Don’t Give Up on Me – 2002 (Fat Possum/ANTI-)
Make Do With What You Got – 2005 (Shout! Factory)
Nashville – 2006 (Shout! Factory)
Like A Fire – 2008 (Shout! Factory)

Nothing’s Impossible – 2010 (E1)
Hold on Tight (with De Dijk) – 2010 (Universal Music)

Mississipí la carretera del Blues

novembre 5th, 2009 1 comment

mississippi_web

Mississippí “la carretera del Blues” és un documental en format de road movie, que es desenvolupa al llarg d’un viatge iniciat a New Orleans, seguint per diferents indrets del Mississippí i acabant a Memphis.
Quan parlem del Mississippí ens ve al cap el riu, els camps de cotó i el blues.
La carretera del blues és un pelegrinatge cap als seus orígens, remuntant el riu Mississippí, aturant-nos en una infinitat de pobles, riberes, plantacions, esglésies, museus i jook joints, on tot és d’una gran importància en la història del blues.
Al llarg del documental, passarem per indrets que reten homenatge a músics com Muddy Waters, Robert Johnson, Bessie Smith o B.B. King. Veurem on van néixer, treballar, tocar i morir.
Tot això no tindria importància sense una banda sonora excel•lent, de la mà de músics de casa nostre, com Txell Sust i August Tharrats Blues Trio, SandyRiver Dixieland Band, Oh! Well i Riverside Jazz Trio
La presentació d’aquest documental serà el proper dijous 19 de novembre a les 22:00 a la Sala Monasterio de Barcelona.
Just després de la projecció del documental hi haurà una jam session de blues a càrreg de la Societat de Blues de Barcelona.
Entrada gratuïta

El dijous 19 de novembre a les 22 hores al Sotano Bar Monasterio on la SBB coordina Blues Jam obertes a tots els músics i aficionats (dijous a partir de les 22:30 del vespre

Sala Monasterio; Passeig Isabel II, 4; 08003-Barcelona

Repertori d’Standards de Jazz per l’harmònica diatònica

octubre 13th, 2009 No comments

Per si et vols divertir una estona i descobrir les possibilitats de l’harmònica diatònica en camps musicals poc trillats et proposo un interessant repertori d’Standards de Jazz.
Amb la diatònica normalment fem temes de Blues i sembla com si aquesta harmònica estès limitada a aquest repertori harmònicament senzill. Considero que és revelador comprovar lo be que funciona amb alguns standards tot i que l’estructura d’acords en aquests casos és molt més complexe i acostuma a predominar el IIm7 – V7 -I en lloc del I – IV – V típic dels Blues originals de dotze compassos. En alguns casos, quan l’estructura harmònica del tema ho permet et proposo tocar-lo en diverses “posicions”, i en qualsevol cas, seria interessant que provessis amb d’altres posicions, sempre es poden descobrir coses interessants. A part de lo divertit que et pot resultar l’experiència, es que aquest exercici és un bon banc de probes per la diatònica que t’ajudarà a millorar la tècnica i aprofundir en el seu coneixement pràctic. A més a més, probablement deixaràs a algun dels que t’escoltin bocabadat i sorprès.

En la relació de temes trobaràs la informació estructurada de la següent forma: “Song /Key of music /Harp key /Modus /(transpose + o – N half tones)”. Com podràs comprovar prefereixo referir-me als modus de l’escala en lloc de les “posicions” si be la correspondència es molt fàcil de comprendre:
- Modus Jònic ——— primera posició —— armadura de la partitura en C
- Modus Dòric ——— tercera posició —— armadura de la partitura en D
- Modus Mixolidi —— segona posició —— armadura de la partitura en G
Em refereixo a transposar un determinat nombre de mitjos tons per tal de que la partitura la llegeixis amb l’armadura que li correspon per la posició.

Totes les partitures dels temes que et relaciono a continuació les trobaràs en aquest blog en alguns dels diversos apartats monogràfics: Standards; New Orleans; Blues; Ellington; Armstrong.
Cada tema té evidentment el seu grau de dificultat, per exemple en el cas del “C Jam Blues”, que com pots veure et recomano fer en Segona posició o modus Mixolidi, per tocar el Head del tema no cal res més que tocar les notes de l’harmònica, això sí, ben netes i expressives, amb un atac clar, jugant amb els dinàmics i swingant. Els temes senzills són difícils de fer amb gràcia. En canvi, en el cas del “Take the A train” hauràs de treballar tots els bendings aspirats del 2n i el 3 forats per aconseguir el cromatisme necessari de la figura del 6è compàs sobre un acord de G7 que s’ha de fer en les frases A. En aquest compàs t’hi jugues el tema per que es el dibuix que ens fa recordar el tema. Doncs entre aquests dos extrems de requisits tècnics hi trobaràs de tot per triar i remenar. La llista podria ser interminable, però de moment et proposo fer provatures sobre els següents temes i apropiar-los a la Blues Harp que no es gaire usual i considero que s’hi presten molt:

* After You’ve Gone /Bb / Harp Bb/Jònic(+2 half tones);
* Ain’t Misbehavin’/ Eb/ harp Eb/Jònic (-3 half tones)
* Ain’t She Sweet/Eb/ Harp Eb/Jònic (-3 half tones)
* Aunt Hagar’s Blues/ F/ Harp Bb/Mixolidia (+2 half tones)
* Autumn Leaves (Les Feuilles Mortes)/Gm/harp Bb/Jònic (+2 half tones)
* Avalon/F / Harp F/Jònic (+7 half tones)
* Baby Won’t You Please Come Home/ F / Harp Bb/Mixolidia (+2 half tones)
* Basin Street Blues /Bb / harp Eb/Mixolidi(+9 half tones); harp Bb/Jònic(+2 halftones);
* Blues Oriental /Db /harp Gb/Mixolidi(+6 half tones); harp Db/Jònic (-1 half tones);
* Broadway/Eb/harp Ab / Mixolidi (+4 half tones)
* C Jam Blues / C / Harp F/ Mixolidi (+7 half tones)
* Caravan / Ab/ harp Ab / Jonic (+4 half tones)
* In A Mellow Tone /Ab/ harp Db /Mixolidi (-1 half tones); harp Ab /Jònic (+4 half tones)
* It’s Me, O Lord / A / harp A/Jònic(-5halftones);harp G/Dòric (-3halftones); harp Bb/Mixolidi(+2 halftones);
* ‘S wonderful/ Bb / harp Bb/Jònic(+2 halftones);
* Just You, Just Me/ Eb/harp Eb/Jònic (+9 half tones)
* Mack The Knife /Bb / harp Bb/Jònic(+2 half tones);
* Moonglow /G / harp C/Mixolidi(0 halftones);
* My Romance /C/harp in C /Jònic (0 half tones)
* Rosetta/ F /harp F/Jònic(+9 half tones);
* Saint Louis Blues / G/ harp C /Mixolidi (0 half tones)
* Sentimental Journey / C / harp F/Mixolidi(+7 half tones);
* Summertime / Dm / harp F / Eòlic (+7half tones); Harp Bb; Frigi (+2 half tones);
* Take The “A” Train/C/harp C/ Jònic (0 halftones)
* There Will Never Be Another You /Eb / harp Eb/Jònic(+9 half tones);
* What A Wonderful World/ F/ harp in Bb/Mixolidi C (+2 half tones);
* When I Fall In Love/ Eb/ Harp in Ab/Mixolidi (+4 half tones)
* When the saints / F / harp Bb/Mixolidi (+2 half tones); harp F/Jònic(-5 half tones);
* When You’re smiling / Bb / harp Bb/Jònic(+2 half tones);

Que gaudeixis amb l’experiència!
Si tens algun suggeriment t’ho agrairé molt.

Jean-Jaques MILTEAU: “Bastille Blues”

febrer 21st, 2009 No comments

La meva admiració per en Jean-Jacques Milteau es immensa, ja ho he comentat en algun altre post d’aquest blog. De la seva ma he descobert molts dels secrets de la Harp Blues (tampoc es que en sàpiga massa!) i a ell li dec moltes estones de felicitat amb aquest petit i portentós instrument.
Des del 2003 que vaig aconseguir una de les seves grans aportacions, hem refereixo a la seva obra “Bastille Blues” editada el 2000 per Carisch-MUSICOM (Distribució Musicom; 25, rue d’Hauteville; 75010-Paris, France), Editions Kapagama / Mister Music. Aquesta obra consisteix en les transcripcions de 14 dels 15 temes que formen el seu àlbum del mateix nom. Es impressionant!. Cal remarcar que l’àlbum original te 15 temes interpretats per ell acompanyat a la guitarra per Manu Galvin, Laurent Vernerey (b), mes un piano i un bateria dels quals desconec el nom. Aquest àlbum  fou enregistrat el 1999 i guardonat amb el Premi Django d’Or 2000 en els Trophées Internationaux du Jazz Album Blues (desgraciadament aquest CD està esgotat i es introbable!). El llibre que comento compté 14 temes, transcrits nota per nota, amb la corresponent tabulatura i un annex amb els acords de guitarra detallats de  cada tema. Complementat el treball si afegeix un CD (del tipus “play-a-long” amb la rítmica original del disc) per poder practicar. És el millor material que conec per aprofundir en la tècnica de la tercera posició (Menor Dòrica), especialment per la diversitat de temes i estils que proposa practicar, les virtuts del material no es queden aquí doncs hi ha temes en Primera posició, en Segona, en harmòniques afinades en tonalitats menors, chromàtica, en fi, de tot i més.  La bondat d’aquest material presentava per mi algunes dificultats. La primera derivada del fet de que mai havia pogut escoltar la versió original d’en Jean Jaques Milteau doncs com he dit el CD es introbable. La segona es que les transcripcions de la línia melòdica no recullen els acords que estant els annexes i no sempre resulta evident l’assemblatge d’una amb l’altre. La tercera es que les transcripcions estan amb armadures que no semblen evidents. La quarta que algunes vegades les tabulatures si be es corresponen a la nota que està transcrita no correspon a la harmònica que es posa com a referència. Per tots aquests motius em vaig veure obligat a aparcar aquesta joia fins que l’amic Jordi Munné, fent d’Indiana Jones quan li ho demanes, et va aconseguir el que em semblava impossible: els enregistraments originals d’en Milteau!. Com li vaig prometre, un cop realitzada la gesta de la troballa, es mereix un monument a la preservació del blues de qualitat i ben fet, i el meu sincer i públic agraïment davant dels aficionats a la harmònica de blues. No sé com li pagarem aquest favor, però no oblidaré mai la seva gesta. Jordi, mil gràcies!

bastilleblues_bookjjmilteau4
Doncs com deia, a partir d’escoltar atentament les versions originals dels temes que en fa Jean Jaques Milteau de forma magistral, he tingut la clau de volta per sumar a les transcripcions de la línia melòdica amb les graelles d’acords xifrats (probablement hi trobis alguna errada, si les identifiques t’agrairé que m’ho indiquis per corregir-ho), verificar la correspondència de l’harmònica amb la tabulatura, etc. Un cop amb aquest conjunt articulat de línia melòdica i estructura harmònica he pogut transcriure-ho tot plegat  en versions de Band in a Box per poder practicar amb calma i disposar d’exercicis tècnics preparatoris a la emulació del Gran Mestre.
Completar aquestes versions en BiaB és una feinada però penso que val la pena, en primer lloc per mi, però evidentment per compartir amb altres aficionats. Penso que el resultat pot ser molt útil i una oportunitat per disposar d’una excel•lent plataforma d’experimentació de la tècnica en diverses posicions de la Blues Harp però també  i sobretot per redescobrir les extraordinàries potencialitats de la Chrom que en Milteau utilitza de tant en quan magistralment, o que es pot utilitzar en substitució de la diatònica que ell utilitza.
Aquest material, mica en mica l’he anat elaborant fins que durant les vacances d’estiu del 2009 per fi l’he acabat i l’he revisat novament de dalt a baix tots els temes i aquestes versions són les que ara incorporo al blog.
L’àlbum “Bastille Blues” com podràs comprovar és d’un nivell tècnic avançat (en el fraseig, en les figures, en les posicions, en els tempos, en la utilització d’harmòniques poc usuals, etc.) i utilitza diverses posicions de la Harp (recomano la lectura de la crítica que en fa en Laurent Vigouroux). Dit això anem a veure els 14 temes de l’àlbum, i sobretot recorda que aquests materials tant sols són un ajut per estudiar les versions originals d’en Milteau i intentar tocar en cada tema com ell fa. Que els gaudeixis com es mereix i si tens algun suggeriment t’ho agrairem molt tots plegats!:
- “Le Wolf
Concert key G; (interludi en C)
Tempo 96;
Estructure:  8 Intro en G; Tema 12 Blues en G + Interludi 8 en C+ Chorus 12 Blues en D
Harp key: C (Mixolidian) per la Introducció i el tema; F (Mixolidian) pel “pont” o Interludi; C (Dorian) pel chorus; Transposition: No cal en el tema en G; -5 half tones en Interludi en C;
Author: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Tema en homenatge a l’estil de Howling Wolf. Utilitza l’harmònica de C en Mixolidian i Dorian i la de F en Mixolidian. És un excel•lent exercici de fraseig de riffs molt efectius.

- “Boogie Mix
Concert key E;
Tempo 220;
Estructure:  12 Blues x 11 times+ Ending;
Harp key A; position Mixolidian; Transposition: -3 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau;
Comments:
Es un blues de 12 compassos a ritme frenètic de boogie a l’estil de James Cotton, Dr. Ross o Magic Sam. Es molt interessant per treballar un fraseig swingant sobre riffs variats, l’atac és fonamental. Molt divertit. Et recomano, que si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els que t’escolten, estudiïs el tema a tempos molt mes lents que l’original, et permetrà analitzar i apropiar-te de les filigranes que fa en Milteau i evitar el que acostuma a passar sovint, i es que a tempos alts tot cola (todos los gatos son pardos). A més a més com treballa patrons rítmics molt típics de l’estil Chicago et servirà per improvisar sobre els boogies en general i fer-te el rei del mambo.

- “Réunion
Concert key Em;
Tempo 90;
Estructure:  56[16AB, 16AB, 8C; 16AB] + 8A x 2, Tag;
Harp key G; position Quarta (VIm); Transposition: +5half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, J. Y. d’Angelo
Comments:
Es un tema per tocar a duet: la veu lead sobre diatònica en G que cal transposar la partitura +5half tones la trobaràs en la pista “Melody” d’aquesta versió Band in a Box; i la segona veu sobre una Chromàtica de 3 octaves amb partitura en to de concert (en la versió original toca Olivier Ker Ourio), la trobaràs en aquesta versió Band in a Box en la pista “Soloist”. A Youtube es pot trobar una interessant interpretació de Paul Lassey& Christelle Berthon (“Réunion”). Es un tema molt adequat per treballar tonalitats poc usuals tant en diatònica com en chromàtica.

- “Au Bellevue I
Concert key Dm;
Tempo 140;
Estructure:  6 Intro, 12 Blues x 6 times & 8 B x 3 Out 12 blues x 2;
Harp key C; position Dorian; Transposition: NO cal transposar;
Composer: Jean Jaques Milteau, Manu Galvin;
Comments:
Es un tema swingant dins l’estil Little Walter dels Chicago 50’s. El fraseig que proposa el Mestre Milteau és una virgueria. Bon exercici de Pentatònica menor (sobre la escala Dòrica) en aquest cas sobre una diatònica en C.

- “Elegant Luther
Concert key Bb;
Tempo 100;
Estructure:  10 Intro, Head [16A, 18A', 8B], Solo g [4 C x3], Head & Tag;
Harp key Eb; position Mixolidia, per el tema; F (Mixolidia) pel Pont; Ab (Mixolidia) pel Solo de guitarra; Transposition: -3 half tones (per el tema); -5 half tones (per el Pont “B”); +4 half tones en el Solo de guitarra);
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Homenatge a Luther Allison. Utilitza tres diatòniques: Eb (en el tema), F (en el pont) i Ab (en el solo de g). En tots els casos en Mixolidian. En la transcripció publicada les armadures estant en menor (Bbm, Cm i Abm), penso que no es correcte i, mantenint tant les notes com els acords, en aquesta versió BiaB he modificat les armadures a Bb, C i Ab (les transposicions indicades per tocar en Mixolidia d’aquesta forma funcionen correctament).

- “Rue du rendez-vous
Concert key Em;
Tempo 90;
Estructure:  8 Intro +2times 32ABCB+Out;
Harp key Em, en Primera posició; transposition -4 half tones; Recomanded: Chromàtic Harp in C. Alternative Harp key D; position Dorian; Transposition: -2 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, I.Vernerey;
Comments:
Com es veu per la estructura és un típic standard de Jazz. En Milteau diu toca amb una diatònica en Em que caldria transposar la partitura en -4 half tones. En la denominació adoptada per Lee Oscar aquesta harp Em en primera posició es coneix comercialment com Bm (que es la seva segona posició). Be en qualsevol cas com que no tinc aquesta harp, la he substituït per una Chromàtica en C (veure a Youtube la interessant interpretació que en fa Paul Lassey) doncs tant els Chord Changes típics d’un standard, com la tonalitat de Em la fan molt adequada. Una substitució natural i molt còmode amb diatònica és una D en Dorian (Tercera posició, transposant -2 half tones) que al cap i a la fi es “la mare” de la Em. També trobo interessant l’exercici de tocar el tema amb una G (en VIm posició, transposant -7half tones) que exigeix un bon domini dels bendings de la primera octava. És una meravella de tema!

- “Sweet 70′s
Concert key Bbm;
Tempo 93;
Estructure: 32AABA+16CA+32AABA+16AA
Harp key Bbm (First position, transposition +2 half tones pel Head); el chorus de solo amb una harp en Ab (in Dorian, transposition +4 half tones);
Composer: Jean Jaques Milteau, J.Y. d’Angelo
Comments:
Una tonalitat i un fraseig molt adequat per Chromàtica, especialment per solventar el problema d’estalviar-se unes diatòniques en Bbm (o Fm) i Ab tant poc usuals.
En JJ Milteau comenta en la introducció al tema que fa servir una harp en Bbm, si be en la capçalera de la transcripció indica (suposo que erròniament) que és una harp en Ebm i en la tabulatura fa correspondre a un “+4″ (forat 4 bufat) un Bb indicatiu de que es tracta d’una harp en Bb (en el cas d’una Lee Oscar Minor seria una Bbm en Primera posició, que comercialment es coneix com Fm en Second Position). En la transcripció original l’armadura es de Bbm, en canvi en la meva versió en Band in a Box he modificat l’armadura a Bb tot mantenint les notes originals, d’aquesta manera al transposar en el primer chorus de tema tenim la partitura en C (per tocar en primera posició tal com hem vist amb l’harmònica) i en el chorus de solo la partitura la tenim en Dm (per tocar en Dorian).

- “Insouciance
Concert key Bb (les seccions A del tema); en G (el pont);
Tempo 220;
Estructure: (8A,8A,12B,8A) 3times+8cx2+16AA+Tag;
Harp key Eb en Mixolidian position per les seccions A, transpose -3 half tones; amb Harp C Mixolidian per el pont, NO cal transposar;
Composer: Jean Jaques Milteau, I.Vernerey;
Comments:
A un tempo frenètic en el més pur estil Gipsy-swing (conegut també com “Manuche” o “Sinty”, depenent de quina tribu gitana s’agafi com a referent). El fraseig es pura pirotècnia musical que obliga a exercicis interessants per dominar aquesta tècnica efectista. Es un recurs més, de tota manera, i es una opinió personal, trobo que aquest tipus de fraseig està determinat per la pròpia tecnologia constructiva de l’harmònica diatònica i des d’un punt de vista jazzístic, i fins i tot musical, no aporta coses interessants al patrimoni jazzístic, i seria pràcticament impossible transferir a un altre instrument (trompeta, saxo, piano…). En aquest sentit el fraseig d’un Louis Armstrong o un Charlie Parker, per posar dos extrems, són molt més interessants, cromàticament més rics, i transferibles a altres canvis d’acords. Es tant sols constatar una diferència formal o el tema va més a fons? Em decantaria per la segona hipòtesi.

- “Jurong Bird Park
Concert key D;
Tempo 96;
Estructure:  4 Intro; Tema 40[AA'BAA'] x 2 times, 4 Coda x 9 times;
Harp key: G (Mixolidian); F Low per un parell de compassos del “pont”; G High per la Coda. Transposition: +5 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Ritme caribeny imitant el cant dels ocells en un park tropical en la Coda construïda sobre una sèrie de 4 acords que es repeteix 9 vegades ad libitum que per fer-lo més cridaner el toca amb una G High. Es pot prescindir de la harp en FLow doncs tant sols intervé en un compàs per fer un acompanyament i es pot substituir per la G Low.

- “Bastille Blues
Concert key G;
Tempo 180;
Estructure: 12 Blues x 5 times + 4 Interludi; 12Blues x 4 times & Tag;
Harp key C; position Mixolidia; Transposition: NO necessari;
Composer: Jean Jaques Milteau;
Comments:
Es un tema minimalista tocat amb diatònica i acompanyament de cajon, per tant obliga a una tècnica molt depurada, fraseig net, totalment acústic. Es un homenatge a l’harmonicista De Ford Bailey originari de Nashville amb alguns riffs en l’estil de Blind Lemon Jefferson. Un exercici molt exigent complicat pel tempo alt en que cal interpretar-lo.

- “Au Bellevue II
Concert key Cm;
Tempo 105;
Estructure: 12 Blues x 5 times;
Harp key Bb; position Dorian; Transposition: +2 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Segona versió del tema amb el mateix nom d’aquesta col•lecció. En aquest cas amb influències de Little Walter, Chicago ’50. Tema per explorar la Tercera posició. En la transcripció original l’armadura està en Cm, per la versió en Band in a Box l’he modificat a C tot conservant les notes originals, amb aquesta argúcia al transposar +2 half tones per tocar en Dorian sobre una harp Bb és més còmode i llegim la partitura en Dm que es el que correspon.

- “Taj Mahal
Concert key G;
Tempo 130;
Estructure:  Chorus 8 bars x 3 times & Ending 3 times, Chorus 8 bars x 5 times & Ending 3 times;
Harp key: F Low & F (Dorian). Transposition: +7 half tones;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Atmosfera harmònica india, un bon exercici d’escales Dòriques amb harmònica en F, jugant amb la normal i la Low per abastir més amplitud de registres. La transcripció original està amb l’armadura de Gm, en canvi en la versió en Band in a Box l’he modificat a G per que m’ha semblat que es més adequada respecte la estructura harmònica del tema, ara bé he mantingut el valor de les notes. Aquesta argúcia permet que al transposar l’armadura es queda en D fent molt lògica la lectura de la escala dòrica, la segona menor, corresponent a la “tercera posició”.

- “Chicken
Concert key Bb;
Tempo 95;
Estructure:  4 Intro, 16A x 5times & More;
Harp key: Eb (Mixolidian); Transposition: -3 half tones;
Composer: Alfred James Ellis, 1969;
Comments:
Tema característic de l’atmosfera funky de Miles Davis amb una harmonia gairebé modal que requereix per tant un fraseig sofisticat sobre la primera i segona octava i tant sols una escapada efectista en la tercera octava durant un compàs. A un tempo mig que obliga a ser expressiu, atac, swingar quan convé, i saber tocar en el break que caracteritza el tema.

- “Ruine babine Blues
Concert key Gm;
Tempo 137;
Estructure: 12 Blues x 4 times + Tag (4×2)
Harp key C; position Mixolidian; Transposition: NO necessaria;
Composer: Jean Jaques Milteau, M.Y. Kochmann;
Comments:
Inspirat en les sonoritats d’en Slim Harpo i aprofundir en el pinyol de la diatònica, en la seva simplicitat i força expressiva. Es pot tocar boogie a l’estil de John Lee Hooker o Canned Head. Proposa cercar una sonoritat ampla i una interpretació ben “groovy”.

Steve BAKER Masterclass

desembre 11th, 2008 No comments

Aquest apartat el dedicaré específicament a transcripcions de temes per Blues Harp que considero poden tenir prou interès per practicar i estudiar determinades tècniques. Val a dir que en altres apartats d’aquest blog hi ha una sèrie de temes de jazz agrupats de forma monogràfica (standards, ellingtonies, blues, dixieland, armstrong, syllabus, etc.). Com que aquests temes els trobaràs disponibles en arxius format Band in a Box,  tot i que estant escrits per trompeta són totalment útils per practicar amb la Harmònica Chromàtica i en molts casos amb la Blues Harp.
La col·lecció de transcripcions la inicio amb la referència obligada al que considero el meu Mestre Steve Baker doncs ens ho possa fàcil a partir de la seva obra en tres volums: “Blues Harmonica Playalongs. Vol. 1“, edició 2000; “Blues Harmonica Playalongs. Vol. 2“, edició 2003;”Blues Harmonica Playalongs. Vol. 3. The Third Kind“, edició 2007;. Editats per Artist Ahead (Musikverlag Beethonenstrasse 2; 69118 Wiesloch; Germany).

sbaker2baker_thirdkind

Aquestes transcripcions van dedicades a millorar el fraseig, l’atac, practicar riffs, liks, etc., o sigui els fonaments i les formes típiques del llenguatge de la Blues Harp.
Com sempre aquests materials els trobavaras aquí en format Band in a Box però et recordo una vegada més no substitueixen, ans el contrari, els materials originals que trobaras en els CD que acompanyant a cada un dels volums del mètode de Steve Baker. Aquests materials els he creat com a recurs complementari per practicar els exercicis de Baker. El fet d’estar en Band in a Box permet disminuir el tempo fins a fer-lo comprensible al nivell de cada u i, progressivament incrementar les dificultats fins poder adquirir el nivell de competència que exigeix l’exercici original. Per tant es un ajut per fer més obert i flexible l’extraordinari mètode de Baker.
Trobaràs tots els temes dels volums 1, 2, i 3. Qualsevol aspecte que et suggereixi per millorar o completar, alguna errada, t’agrairé que m’ho comentis. D’aquesta manera entre tots plegats podem acabar tenim uns materials de referència fiables.
Tots els exercicis de Steve Baker estant tocats amb Harp Blues Marine Band en els següents tonalitats: F, G, A, C i D i per tant les transcripcions ho respecten.
Llegenda de la taula de temes:

Primera columna “Song“: la denominació del tema en el volum corresponent

Segona columna “File“: l’arxiu corresponent en format Band in a Box.

Tercera columna “Key“: Key: la tonalitat de piano en que ha de sonar el tema.

Quarta columna “Tempo“: sempre referit a negres per minut

Un cop et baixis l’arxiu del tema hi trobaràs referències sobre la Blues Harp que s’ha d’utilitzar, o sigui en quina tonalitat d’afinació està la Blues Harp recomanada i  la posició en que cal tocar la Blues Harp recomanada per obtenir la tonalitat de piano corresponent. en aquest cas hi trobaràs. En cada cas hi trobaràs el nombre de mitjos tons (“hlf” = halfs tones; el signe “+” o “-” indica si són positius o negatius) que has de transposar aquella harmònica per llegir la partitura en el to que convingui i obtenir la tonalitat de piano que calgui, o sigui:

  • IM : modus Ionic major o fonamental, o Primera posició, partitura amb armadura en C.
  • IIm: modus Doric menor, o Tercera Posició, partitura amb armadura en D.
  • IIIm: modus Phrigi menor, o Cinquena Posició, partitura amb armadura en E.
  • V7: modus Mixolidi o dominant o Segona Posició, partitura amb armadura en G

En l’arxiu també hi trobaràs la “estructura” del tema, o sigui: el nombre de compassos de la Introducció, si en te; el nombre de chorus; la estructura del chorus; i si hi ha Tag (o Coda) final o no.

En la taula hi ha els 23 temes corresponents als volums 1 i 2 que he comentat:

Song File (BiaB)
Key Tempo
Session Shuffle 112_session-shuffle.MGU E 110
Poor Boy Boogie 113_poor-boy-boogie.MGU C 200
Rainy day Blues 114_rainy-day-blues.MGU G 90
Funky Mardi Gras 115_funky-mardi-gras.MGU A 106
Straight Harp Shuffle 116_straight-harp-shuffle.MGU A 115
Off the top 117_off-the-top.MGU G 150
Doublecrossed & Blue 118_doublecrossed-blue.MGU D 60
Worried Mind 119_worried-mind.MGU C 55
Stomping 120_stomping.MGU E 130
Ready to go 121_ready-to-go.MGU D 130
Gimme a break 122_gimme-a-break.MGU A 130
Headed For Home (Big Bill Broonzy) 213_headed-for-home.MGU C 100
Backwoods Blues (Bluesgrass) 214_backwoods-blues.MGU A 200
Bluegrass Moon 215_bluegrass-moon.MGU G 116
Lonesome (Leadbily’s Irene) 216_lonesome.MGU E 110
Back To The Country (Big Bill Broonzy) 217_back-to-the-country.MGU C 180
National Blues (Muddy Waters) 218_national-blues.MGU G 212
Steve’s Shuffle 219_steves-shuffle.MGU A 112
Been To Detroit 220_been-to-detroit.MGU A 195
Boogaloo Train (Elvis) 221_boogaloo-train-elvis.MGU E 216
5th Dimension 222_5th-dimension.MGU Em 66
(Please don’t get too) Stoned 223_stoned.MGU B 130
Take me with you when you go (Jimmy Rogers) 224_take-me-with-you.MGU E 72

A continuació la resta de temes corresponents al ”Blues Harmonica Playalongs. Vol. 3. The Third Kind“, com podràs comprovar tant sols transcrit a BiaB el primer… Per a la resta de temes et recomano estudiar-los amb el programa “Transcribe!” que he comentat en un altre post:

312_Back at the farm“, Estructura:24 Blues; tempo: 130, shuffle; Key: G7; Harp: C

“Let’s Get It Straight”, Estructura: 12 Blues ; tempo: 140, shuffle; Key: C; Harp: C

“The Third Kind”, Estructura: 12 Blues; tempo: 66, shuffle; Key: A; Harp: G

Rockin’ Raga, Estructura: 12 Blues; tempo: 144, reggae; Key: Am; Harp: F

“Boogie Time”, Estructura: 30 Blues; tempo: 190, boogie; Key: A; Harp: D

“Rockabilly Shake”, Estructura: 12 Blues; tempo: 216, rockabilly; Key: A; Harp: D

“Feelgood Thrash”, Estructura: 12 Blues; tempo: 160, punk rock; Key: E; Harp: A

“Have Mercy On Me”, Estructura: 16Blues; tempo: 106, ballad; Key: D; Harp: G

“Afroinspiration”, Estructura: 24Blues; tempo: 190, afrofunk; Key: E; Harp: A

“Black & Blue”, Estructura: 12 Blues; tempo: 154, swing shuffle; Key: G; Harp: C

“Loose & Lazy”, Estructura: 12 Blues; tempo: 130, laid back jazzy, shuffle; Key: A; Harp: G

Masters of the Blues Harp

desembre 11th, 2008 7 comments

Aquesta secció del blog va dedicada a analitzar els Grans Mestres de l’harmònica de blues, i per tant el que han fet amb les diatòniques com amb la cromàtica. Els materials que hi trobaràs són transcripcions d’interpretacions enregistrades i per tant podem aplicar una estratègia d’emulació: escoltar la versió original, estudiar la transcripció i finalment intentar tocar a duo amb el Master.
Com ja es habitual en aquest blog les transcripcions estant realitzades amb l’aplicació Band in a Box.
Les següents transcripcions estant extretes de l’excel•lent treball d’en David McKELVY publicat amb el títol “Blues Harmonica”:
Transcripció d’un solo de Jimmy Reed : Off The Wall ( jr_off-the-wall.MGU ; tempo 160; key G, Harp: Cross C).
Transcripcions de Little Walter:
•    Back Track (lw_back-track.MGU; tempo 160; Key F; Harp: Cross Bb) ;
•    Blues with a Feeling (lw_blues-with-a-feeling.MGU; tempo 80; Key 80; Harp: Cross D) ;
•    Can’t Hold Out Much Longer (lw_cant-hold-out-much-longer.MGU; tempo 66; key: G; Cross C);
•    Juke (lw_juke.MGU; tempo 142; key E; Harp: Cross A);
•    Mean Old World ( lw_mean-old-world.MGU; tempo 70; key Dm; Harp: Cross Bb).
Transcripció d’un solo de Sonny Boy Williamson: I Don’t Know ( sb_i-dont-know.MGU; tempo 120; Key Dm; Harp C in Dorian or 3rd position).
En la mesura de que disposi de més materials de base que m’ho permetin, aniré afegint d’altres joies dels Grans Mestres, o sigui que qualsevol referència, suggeriment o aportació serà molt ben rebuda.

15/01/2011, recomanat per en Maurici Morera al Facebook no me’n put està d’incloure aquest extraordinari “Slow Blues” de James Cotton tocant blues en E sobre una harmònica diatònica en A. És una master class de tècnica d’harmònica acústica mostra molt clara de so, expressió, atac, swing, i sobretot de mestratge del Blues, des del primer compàs t’instal·la en un clima dramàtic, de dolor profund,… Quin gran mestre!

Un altre gran mestre: quin feeling!

Una Masterclass del minimalisme expressiu amb la primera octava que destaca el “Bob Corritore Blues Newsletter” del 18/04/2012 (Please enjoy this video of Rice Miller AKA Sonny Boy Williamson II singing and playing harmonica “Bye Bye Bird” with all sorts of wonderful rhythmic effects! This clip was filmed in the UK in 1964 as part of the American Folk Blues Festival):

Gamma Pentatónica Natural i Gamma Blues

octubre 23rd, 2007 No comments

Per entendre i interpretar música de Jazz, i especialment de Blues, és imprescindible capbussar-se en el pentatonisme. Les evolucions del Jazz a partir dels anys ’50 especialment amb el Hard Bop donen molt protagonisme a aquesta escala tant primitiva de cinc tons.
L’escala pentatònica està formada per 5 notes, és una escala de 12 semitons, i tant sols té el mode major i el mode menor relatiu.
El Mode Pentatònic Major o Mode I, com que té 12 semitons es pot superposar a una escala major Iònica i les notes coincidents serien 1-2-3-5-6. De fet, com pots veure és una escala completa en la qual ens saltem les notes 4 i 7. Si agafem com a referència una escala Major Pentatònica en Do estaria formada per: C – D – E – G – A – C, o sigui que expressada en semitons tindrem: 2 + 2 + 3 + 2 + 3. Aquesta estructura queda representada en el quadrant adjunt.
El Mode Pentatònic Menor Relatiu o Mode V, es construeix a partir de la cinquena nota de l’escala pentatònica, o sigui: 6-1-2-3-5-6. En l’exemple que hem posat correspondria una escala pentatònica menor relativa en A que estaria formada per: A – C – D – E – G – A, o sigui que expressada en semitons tindrem: 3 + 2 + 2 + 3 + 2. Aquesta estructura queda representada en el quadrant adjunt. Aquesta escala ens presenta una característica molt especial per la música de Jazz, doncs com es pot veure aporta dues “blue note”: la segona (C) i la quarta (G), que corresponen a una tercera i una setena menor d’una escala (com si es tractés de 1- b3 – 4 – 5 – b7- 8). Quan en Jazz o Blues es parla d’escala pentatònica sempre es sobreentén que ens referim a l’escala pentatònica menor relativa.
pentatonica.jpg

La gamma Blues no és altre cosa que una extensió del Mode Pentatònic Menor Relatiu i per tant seria un 6-1-2-#2-3-5-6, i que per seguir amb l’exemple anterior: A – C – D –D# – E – G – A, o sigui que expressada en semitons tindrem: 3 + 2 + 1 +1 + 3 + 2. Si expressem aquesta gamma blues en termes d’una escala de vuit tons seria: 1-b3- 4 -#4-5 -b7-8, o sigui amb la tercera menor, la quarta augmentada i la setena menor

.gamma_blues.jpg

Un bon exemple d’aplicació creativa de la pentatònica menor trobo que es el tema “Saint James Infirmary” que comento a l’apartat dedicat a la musica d’estil New Orleans on també hi trobaràs una versió en Band in a Box del tema. Com pots comprovar és un Blues de 8 compassos que normalment es fa en Dm.  Si analitzes el tema veuràs que és un bon exemple de pentatonisme: la línia melòdica del tema no és altre cosa que l’escala menor pentatònica, per tant un modus dòric. Veuràs que és molt fàcil instal·lar-se en la tonalitat, sentir Blues, i tot el que facis en aquesta escala D dòric empasta perfectament: és el gran recurs de la pentatònica menor especialment en el blues. És una escala limitada però molt expressiva, per crear clima blues, emotiu, tristot…

Per ampliar coneixements sobre el Pentatonisme i l’escala Blues  et recomano la consulta dels següents llocs web:

http://www2.una.edu/library/handy/ ;

Jazz Roots: http://www.jass.com ;

http://www.jass.com/jaztable.html

A gaudir de la pentatònica sense miraments, col·lega!

Blues: Arrels i Sentiment

setembre 14th, 2007 1 comment

A continuació alguns materials per estudiar el Blues d’una manera especial. No sé si compartiràs aquest enfocament que et proposo.

El tòpic de que “el Blues es una música de 12 compassos, i sobre els acords Fonamental, Subdominant i Dominant” ens va be per començar i poc mes. En la mesura que ens endinsem en el seu coneixement ens trobarem amb moltes qüestions probablement molt allunyades del tòpic però que sens dubte “blues“, tant o més blues que el tòpic.

Per començar penso que el Blues es una manera d’expressar-se, i per tant qualsevol tema es poc tocar “bluessy“. En aquest sentit seria lo equivalent a “swingar“. Un altre element indiscutiblement clau i diferenciador d’aquesta música afro-negre-nord-americana, que qualsevol capta només escoltar-la. Com més aprofundeixes en aquesta música, més t’arriba, però no tenim paraules, o un constructe conceptual sobre el tema: simplement “es sent” i per tant existeix.

Però evidentment hi ha algunes regles, alguns topants on assegurar-se de que realment es tracta de Blues i no d’un altre cosa. En tractarem alguns dels fonamentals des del meu punt de vista.
(Per entendre l’escala Blues, les”Blue Notes“, l’escala pentatònica menor, el modus dòric, etc. et recomano que et miris la taula adjunta amb les diverses escales tipus més utilitzades en el Jazz i, per suposat en el Blues escales_tipus.pdf . Aquests aspectes els he tractat en l’apartat “Modus de la Gamma Major”, i “Acords i Guide Tones”. En l’apartat “Pentatònica i Blues” d’aquest Blog hi trobaràs algunes qüestions en relació al Pentatonisme, les escales Blues i els modus de l’escala major que penso poden ser-te de molta utilitat per comprendre el Blues.)

didier-lourenco-blue-light.jpg

Vegem a continuació l’estructura d’un Blues típic de 12 compasos en to major. A continuació t’indico els acords de cada un dels 12 compassos d’un chorus (o d’una volta completa del tema):

C C C C
F F C C
G F C C

Com veus té 4 compassos en l’acord fonamental (C), 2 acords en l’acord subdominant (F) seguit de 2 acords novament en el l’acord fonamental (C), un acord en dominant (G), un altre acord en subdominant (F; tot i que a vegades també acostuma a estar en dominant) i finalment 2 acords en el to fonamental (C). A partir d’aquesta estructura de referència es poden trobar tota mena de variacions totes elles vàlides. Aquestes diferències a vegades es debien al desconeixement musical dels primers intèrprets i la tradició oral de transmetre aquests coneixements. Més endavant, especialment des de Handy però també amb la tasca de Lomax, justament ja no es així, i una part important d’aquest llegat es recull en partitures i en enregistraments, per tant es un material a vegades molt fiable musicalment, si be probablement són matèria primera recollida i “amanyada” per aquests musicòlegs. Sens dubte es el referent. Amb el Be Bop, i especialment amb el Hard Bop, es retorna al Blues i s’hi profunditza de manera molt interessant que cal tornar a analitzar per tot el que aporta per entendre i apropiar-nos de formes genuïnes un tant poc investigades. Des del meu punt de vista, penso que aquesta aportació es essencial, i voluntàriament autènticament negre. De fet el Hard Bop forma part d’un moviment intel·lectual de recerca de les esencies de la cultura afro-negro-nord-americana molt important.

Si vols completar la informació, especialment sobre la història del blues, és molt recomanable consultar  Blues a Wikipedia. Un altre lloc de consulta obligada és About.com: Blues, sempre pot ser molt útil donar una ullada a la “The Blues Database”, i si vols cercar enllaços sobre Blues d’arreu del món “THE MOTHER OF ALL BLUESLINKS COLLECTIONS“. Recentment en Manuel López Poy ha publicat “Camino a la libertad. Historia social del blues“: és una visió del blues molt interessant i actual que t’aportarà claus per la seva comprensió des d’un punt de vista social, cultural i històric, en cap cas, pretén ni la música, ni els músics de blues. És un llibre de lectura obligada.

A continuació et proposo viure la experiència de fer Blues. El Blues s’ha de practicar, s’ha de fer, s’ha de comunicar, s’ha de compartir…

Sobre el que deia dels tòpics, els següents temes són prou emblemàtics i els trobaràs en qualsevol recull de grans temes del blues: Trouble in Mind, After you’ve gone, Choo choo ch’Boogie, Bassin Street Blues, Saint Louis Blues, Blue and Sentimental, Mood Indigo,… Be doncs si analitzes la forma musical d’aquests temes, cap d’ells es de 12 compassos.

Com exercici et proposo una sèrie de Blues, en to major, en to menor, de 8 compassos, de 12, de 16, de 24, de 32 amb pont, Blues amb estribillo de 20 compassos, blues amb havaneres, blues de tipus espiritual,… Hi ha alguna altre cosa mes original i rica que el Blues? Personalment penso que el music que no sap interpretar el Blues, val més que no es dediqui al Jazz. Com a mínim al Jazz Clàssic.

Per practicar Blues et recomano especialment dues coleccions de “Music Minus One“:

a) “The Blues Minus You” elaborat pel pianista Mal Waldron, acompanyat per Wendell Marshall al baix i Charles Perry a la bateria. Un dels millors materials per aprofondir en les diverses formes de Blues. Molt rigorós i relativament fàcil, doncs es pot partir sempre del nivell d’un mateix i arribar fins on es vulgui. Val la pena comprar-lo. T’adjunto a continuació els 10 temes que formen l’album, aquí en versió BiaB:

The Twisterthe-twister-back-beat-groove-blues.MGU
Empty Streetempty-street-ballad-blues.MGU
Dealin’dealin-minor-blues.MGU
Blue Geneblue-gene-church-type-blues.MGU
Pedal Eyespedal-eyes-modern-disguised-blues.MGU
Blue Greens ‘N’ Beansblue-greens-n-beans-back-beat-groove-blues.MGU
Hip Tiphip-tip-ballad-blues.MGU
Earthyearthy-minor-blues.MGU
Gospel Truthgospel-truth-gospel-type-blues.MGU
Wheelin’wheelin-cookin-blues.MGU

Per si no havies parat l’atenció amb aquest gran pianista, et recomano un disc que enregistrà el 1959 rememorant temes cantats per Billy Holliday. Es una joia, molt blues: Mal Waldron – Album : Left Alone

b) “Evolution of the Blues” aquest material està elaborat per Bob Wilber (canyes) i Clark Terry (trompeta i flugel), acompanyats per Dick Wellstood al piano, George Duvivier al baix i Panama Francis a la bateria. Es una Master Class d’una colla de grans jazzmen. De lo millor que mai s’ha fet. Corre a comprar-te’l per que disfrutaras i n’aprendras moltissim! T’adjunto a continuació els 10 temes que formen l’album, aquí en versió BiaB:

Please Blues go on awayplease-blues-go-on-away.MGU
After midnight after-midnight.MGU
Soulful serenadesoulful-serenade.MGU
Baptist Bluesbaptist-blues.MGU
La valse bleuela-valse-bleue.MGU
Wher will I gowher-will-i-go.MGU
The Maryland farmerthe-maryland-farmer.MGU
Blue rhumbablue-rhumba.MGU

A continuació et recomano també alguns volums de Hal Leonard “Jazz Play A Long Series” dedicats al Blues:

VOL. 3 – THE BLUES (841646). Inclou: Billie’s Bounce; Birk’s Works; Blues for Alice; Blues in the Closet; C-Jam Blues; Freddie Freeloader; Mr. P.C.; Now’s the Time; Tenor Madness; Things Ain’t What They Used to Be.

Vol. 30 – Blues’ Best (843023). Inclou: Basin Street Blues; Bloomdido; D Natural Blues; Everyday I Have the Blues Again; Happy Go Lucky Local; Sonnymoon for Two; The Swingin’ Shepherd Blues; Take the Coltrane; Turnaround; Twisted.

Vol. 35 – Bluesy Jazz (843031). Inclou: Angel Eyes; Bag’s Groove; Bessie’s Blues; Chitlins Con Carne; Good Morning, Heartache; High Fly; Mercy, Mercy, Mercy; Night Train; Sugar; Sweet Georgia Bright.
Blues Jam . 40 progressions and grooves” (Hal Leonard, by Ed Friedland). Es un play along amb una secció rítmica formada pels membres de la “The Country Bwash”: Arthur Migliazza (keyboards); Terry Oubre (g); Ed Friedland (b); Ralph Gilmore (dm). Hi trobaràs blues en les tonalitats de A, E, G, F, C, D, Bb, Bm i Cm, com es veu més adequades a les harmòniques que als instruments de vent. Els tempos varien entre 50 i 230, amb diversos ritmes (shuffle, boogie, funky, jump, texas, gospel, country, etc.). És un excel·lent material per practicar solos.

Una menció ben especial es mereix la Carrie Smith: “I Gotta Right To Sing The Blues”  (“Black & Blue”,1989), (veure http://www.answers.com/topic/black-blue-original-broadway-cast?cat=entertainment)

Escolta això i diguem si es o no Blues, si més el sentit profund, doncs la estructura res a veure amb els 12 compassos: Strange Fruit

Una jam session: “Jammin’ The Blues” de Gjon Mili, amb Harry Edison (tp), Lester Young, Illinois Jacquet (ts), Marlowe Morris (p), Barney Kessel (g), George ‘Red’ Callender, John Simmons (b), Sidney Catlett, Jo Jones (dm), Marie Bryant (singer), 1944.

Un enregistrament dels grans: Famous & Recognizable Jazz Artists, amb Harry Edison (tp), Charlie Parker (as), Coleman Hawkins, Lester Young, Flip Phillips (ts), Bill Harris (tb), Hank Jones (p), Ray Brown (b), Buddy Rich (dm), Ella Fitzgerald (voc).

Algunes coses sobre el “Saint James Infirmary” que tot i el seu orìgen i estructura, està considerat un Blues en to menor de 8 compassos. Citant l’article de Wikipedia sobre el tema: “The source of this song is an 18th century English folk song called “The Unfortunate Rake” (also known as “Unfortunate Lad” or “The Young Man Cut Down in His Prime”). There are versions of this song throughout the English-speaking world, and it evolved into American standards such as “The Streets of Laredo” or “The Dying Cowboy”. “The Unfortunate Rake” is about a sailor who uses his money on prostitutes, and it implies that he dies of a venereal disease. When the song moved to America, gambling and drinking became the cause of the man’s death. The song was first collected in England in its version as “The Unfortunate Rake” by Henry Hammond by a Mr. William Cutis at Lyme Regis, Dorset in March 1906. The song involves a man telling the singer/narrator, at a bar, how he went down to St. James Infirmary (hospital) and tragically found his girl (the so-called “baby”) dead. Like most such folksongs, there is much variation in the lyrics from one version to another“.

El tema es va fer famos per l’enregistrament de Louis Armstrong el 1928. Tot seguit afegeixo la transcripció de la versió de Cab Calloway de 1930 amb la seva orquestra:

Folks, I’m goin’ down to St. James Infirmary,
See my baby there;
She’s stretched out on a long, white table,
She’s so sweet, so cold, so fair.

Let her go, let her go, God bless her,
Wherever she may be,
She will search this wide world over,
But she’ll never find another sweet man like me.

Now, when I die, bury me in my straight-leg britches,
Put on a box-back coat and a stetson hat,
Put a twenty-dollar gold piece on my watch chain,
So you can let all the boys know I died standing pat.

Folks, now that you have heard my story,
Say, boy, hand me another shot of that booze;
If anyone should ask you,
Tell ‘em I’ve got those St. James Infirmary blues.

Que traduit al català seria:

Quan vaig baixar a la Infermeria del St. James,
Hi vaig veure a la meva Nena.
Tombada sobre una taula llarga i blanca:
tan dolça, tan freda, tan maca.

Deixeu-la marxar. Que deu la beneeixi!
Allà on ella estigui,
cercarà i cercarà per tot aquest món,
però mai hi trobarà a un altre home tant dolç com jo.

Quan em mori, vestiu-me amb les meves sabates de mudar,
Poseu-me la capa i el barret Stetson,
I una moneda d’or de 20 dòlars en la cadena del rellotge.
Que tothom vegi que vaig morir esperant-la.

I ara que has sentit la meva historia.
Si la gent es pensa que vaig caure en la beguda.
Si algú t’ho pregunta.
Digues-li que vas sentir aquest Blues de la Infermeria del Saint James.”

L’estil New Orleans: Multicultural Jubilee

juliol 20th, 2007 No comments

Et recomano treballar els temes antics, els dels inicis del Jazz, els dels pioners, o si més no, els dels primers enregistraments que ens han arribat del que tothom considera que ja es pot anomenar “Jazz”, o “jass, o “Jaç”, o…

No se si són realment verdaderament “les arrels” de la música de Jazz tot i que soc dels que penso que si mes no una part fonamental d’aquestes “roots” estan profundament lligades a la música de New Orleans.  Tots els historiadors i els testimonis dels grans músics que en aquella ciutat van formar-se com a músics de Jazz coincideixen en dir que indiscutiblement a New Orleans es va “inventar” el Jazz en la forma en que va prendre originalment aquesta música. New Orleans a finals dels segle XIX era una ciutat lligada a un port molt important pel tràfic comercial. Hi havia gent de tota mena d’orígens i cultures. Era una ciutat que permanentment estava oferint distracció als visitants i per tant aquesta música festiva que varen inventar-se els músics professionals. Aquesta música es des dels seus orígens el paradigma de “Festa” (Jubilee). Es la música per passar-s’ho be, per oblidar, per gaudir, i tot i els seus sòrdids orígens, innocent, senzilla i directe. Inicialment negres, però molt aviat degut a l’enduriment segregacionista, van predominar els “creoles”. Es per tant una música intercultural que sintetitza un munt de influències musicals d’origen europeu bàsicament que era la música dels creoles (inicialment d’influències francesa, italiana i espanyola, però també anglesa, irlandesa, caribenya, etc.) amb les que cantàvem els negres amb força influència africana. Aquesta forma musical considero que una part important del Jazz. I per suposat amb una claríssima influència del Ragtime que va ser determinant i va configurar pràcticament aquesta nova música emergent: la estructura dels temes, el obstinato rítmic especialment del piano, i moltíssims aspectes que en un altre post en parlaré específicament. D’aquesta barreja del ragtime sobre un jaç de blues neix l’estil New Orleans.

Arrels o no, codi genètic o no, però sí que són els temes sobre els quals es va anar construint la nova música de Jazz. Són temes que ens transporten als “anys vint” i fins i tot molt abans. Sovint eren temes de moda en els Estats Units, en alguns casos procedien de composicions conegudes de la música clàssica però que interpretaven els músics negres a la seva manera (i per suposat sense massa formació musical, sovint d’orella), inicialment era una música adreçada al públic negre (absolutament segregat culturalment). D’alguna manera, de forma conscient o no, aquells músics van aconseguir el que ara diríem “de-construir” aquells temes representatius de la cultura dominant (evidentment de les classes dominants, i més concretament, de la raça blanca dominant a tota nord-amèrica) a la subcultura segregada de la població negre, i això en el sentit més cruel i estricte de la paraula. Aquesta es la qüestió!

Normalment aquells temes primitius tenien estructures musicals complicades, amb canvis de to d’un chorus a un altre, amb llargues introduccions que incloïen els extraordinaris “Verse” que desprès s’han anat perdent i que tenien una estructura musical diferent. Això és un dels llegats del Ragtime.

A part de les fonts musicals d’influència que ja he mencionat, un altre font de procedència d’aquests temes eren els ragtimes que es tocaven en les tavernes i locals semblants, els blues que es cantaven pel carrer o les tavernes de mala mort, els work songs, o els seus equivalents a les presons,  les cançons africanes com el hoo-doo, el mojo i poca cosa més. Doncs, en els orígens del Jazz, els Gospel es reservaven per l’oració en els temples, i es tenia molta cura de no “profanar-los” en els tuguris de consum d’alcohol i prostitució. Per cert en algun moment hauríem d’analitzar el paper de les esglésies evangelistes en la cohesió de la societat negra afro-nord-americana i la creació del “gospel” com a música religiosa exclusiva de les comunitats negres que sens dubte va ser fonamental en al formació musical de grans intèrprets de Jazz (les esglèsies van ser l’escola musical de pianistes, bateries, organistes, i per suposat de cantants. Però la seva influència musical arriba més tard i es palès en els arranjaments de les seccions de les big bands de l’època del Swing, desprès amb l’interessant moviment de Soul, o més tard amb el Hard Bop.

jazz4-gone.jpg

Però tornem al estil New Orleans, amb els anys, i especialment amb el predomini del Be-Bop, s’han anat perdent les formes musicals i estructures antigues característiques d’aquests orígens. Eren temes normalment sense pont (“bridge“), molt riques harmònicament, complexes en aquest sentit, però molt simples tècnicament, previsibles i intuïtives musicalment. Els acords, o la forma de fer-los, era limitada i no permetien gaires floritures i calia tocar gairebé sempre sobre les notes de l’acord.(en aquest sentit et remeto a altres apartats del blog a on tracto el tema de les escales, els modus, els acords, etc.). De fet les improvisacions característiques de l’època no eren altre cosa que variacions al voltant del tema, no s’improvisava com més tard sobre l’estructura harmònica que de fet és una aportació de la gent del be-bop o de les corrents Mainstream.

En fi, col·lega, que per oxigenar-se una mica i sortir de l’aclaparador i previsible “32 amb pont” o dels fastidiossos temes “modals” no hi ha com refrescar una mica els records de bon gust dels nostres rebesavis musicals.

La sensació de confusió a que aquestes corrents erràtiques (em refereixo amb tot el carinyo del món al be-bop, al cool-jazz i les “fusions” di tutti colori) ja fa temps que han portat el Jazz i els diversos efectes col·laterals: l’enuig que ens produeix a molts afeccionats que hem tingut la sort d’escoltar el Jazz en majúscules; la manca de referents clars pels afeccionats que han arribat al Jazz per les autopistes dels mitjans de comunicació de masses i sense gaire esperit critic; un empatx musical del virtuosisme narcisista dels musics que dominen el mercat; el arribar a pensar que per no caure en el “entertainer” complaent del negre agraït, cal ser un seriós concertista allunyat de les vísceres de l’auditori i sobretot fent cara de mals amics per que així es dignifica el Jazz.

Per raons de salut cultural es necessita urgentment un règim de sanejament jazzistic. Es més, considero que l’estil New Orleans no és altre cosa que el Jazz genuí, el bressol de totes les noves idees rítmiques i musicals que aporta a la cultura occidental, i que en termes metafòrics considero que l’estil New Orleans és en part com el “codi genètic” de la música de Jazz. Compta: de tota ella! Independentment de si es toca en les formes musicals més primitives dels orígens (que per molt primitives que fossin tenien una gran influència de la música clàssica europea, i per tant, compte amb els col·legues que amb la bona intenció de retornar als orígens és remunten a les versions antigues) o es toca en les formes més evolucionades de mainstream, be-bop, cool o hard-bop (que justament considero que no s’ha fet prou justícia del que han arribat a aportar als fonaments del jazz en termes musicals, de trobar formes, sons, tensions, fins aleshores desconegudes, i més negres que el carbó!).

Com deia en Duke Ellington en relació al swing, no importa el que es fa si no el com es fa, i per tant sempre que es preservi aquest codi genètic que per més que disfressem les formes externes hi ha quelcom que manté un diferencial molt característic.
La temptació de submergir-se en aquestes aigües de les fonts originals, de recuperar una mica la memòria cultural, deu ser tant necessària i enriquidora que un cop beneïda per en Winton Marsalis des de la direcció musical del Lincoln Center, com es deia abans i tot dit en un to absolutament naïf “¡Maricon el último!“… Doncs en aquesta cursa ara de moda per no quedar evidenciat hi trobem consagrats “boppers” com en Jamey Aebersold, que per que no se’m tatxi de sectari recomano vivament (Volum 100 “ST. LOUIS BLUES – DIXIELAND CLASSICS”).

Abans d’aquests boppers conversos ja havien aportat materials realment interessants, d’una qualitat insuperable i incomprensiblement molt desconeguda. Em refereixo a en Doc Cheatham, Buck Clayton, etc. que trobaràs a la Editorial “Music Minus One” o la col·lectió “Vintage Jazz Play Along” de’n “Keith Nichols” i la Hal Leonard. De tot el que he tastat et recomano especialment:
From Dixie to Swing” (MMO CD 3826) with ‘Doc’ Cheatham, trumpet; Kenny Davern, clarinet & soprano szx, Vic Dickenson, trombone; Dick Wellstood, piano; George Duvivier, bass; Gus Johnson,Jr., drums. Amb el repertori: Second Hand Rose; The Royal Garden Blues; Rose of Washington Square; On the Sunny Side of the Street; I Want a Little Girl; Exactly Like You.
When Jazz Was Young” (MMO CD 3829) with Bob Wilber, clarinet; Buck Clayton, trumpet; Vic Dickenson, trombone; Bud Freeman, tenor sax; Dick Wellstood, piano; Abdul Malik, bass; Panama Francis, drums. Amb el repertori: Do You Know What it Means to Miss New Orleans; Tin Roof Blues; Keepin’ out of Mischief Now; Wolverine Blues; The Man that Got Away; When the Saints Go Marchin’ in; Basin Street Blues; Chimes Blues; High Society; Milenberg Joys; Wild Man Blues.
Traditional Jazz Series: “Chicago-Style Jam Session” (MMO CD 4218); The Condon Gang: Adventures in New York & Chicago Jazz (MMO CD 4219). Performed by Jon-Erik Kellso, trumpet. Accompaniment : Evan Christopher, clarinet and leader; Mike Pittsley, trombone; Brian Ogilvie, tenor saxophone; Jeff Barnhart, piano; Bill Huntington, guitar; Jim Singleton, bass; Hal Smith, drums. Amb el repertori: Rosetta; ‘Deed I Do; Blues (My Naughty Sweetie Gives to Me); Sugar (That Sugar Baby o’Mine); The Darktown Strutters’ Ball; The Royal Garden Blues; Poor Butterfly; That’s A Plenty

New Orleans Classics” (MMO CD 3851). Performed by Connie Jones, trumpet. Accompaniment : Tim Laughlin’s New Orleans All-Stars. Amb el repertori: Fidgety Feet; Tin Roof Blues; Royal Garden Blues; Blue Orleans; Dumaine St. Breakdown; Savoy Blues; March of the Uncle Bubbys; Means to Miss New Orleans; Someday You’ll Be Sorry; Bechet, Sidney; Quincy Street Stomp.
The Isle of Orleans” (MMO CD 4310): Tim Laughlin’s New Orleans All-Stars.Amb el repertori: Magnolia Dance; Restless Heart; Blues for Faz; Suburban St. Parade; It’s My Love Song to You; Gentilly Strut; I Know I’ll See You Again; Crescent City Moon; Isle of Orleans; Monkey Hill .

Twenty Dixieland Classics” (MMO CD 3824). Performed by John Hoffman; Accompaniment: Dixieland All-Stars: Nat Pierce, piano; Jim Dahl, trombone; Hal McKusick, clarinet; Russ Saunders, bass; Ted Sommer, drums. Amb la colecció de temes: Copenhagen; King Porter Stomp; Do You Know What it Means to Miss New Orleans; Maple Leaf Rag; Milenberg Joys; Sugar Foot Stomp; When the Saints Go Marching In; Your Feet’s too Big; Weary Blues; Why Don’t You Do Right; After You’ve Gone; Basin Street Blues; Bugle Call Rag; Dallas Blues; Farewell Blues; Floatin’ Down to Cotton Town; A Good Man Is Hard to Find; San; Tin Roof Blues; Wolverine Blues.

Dixieland 10 tradicional songs” (Col·lecció Jazz Play-Along volum 87, Editorial Hal Leonard.): Alexander’s ragtime band; Ballin’ the Jack; Bill Bailey, won’t you please come home; The darktown strutter’s ball; A good man is hard to find; Royal garden blues; That’s a plenty; Tiger rag (Hold that tiger); Toot, toot, tootsie!(Good-bye!); When the saints go marching in.

The further adventures of Bix Beiderbecke“(MMO, Peter Ecklund). Includes: I’m coming Virginia; China boy; Jazz me blues; Riverboat shuffle; Blue Bix; Way down yonder in New Orleans; Baby Won’t yoy please come home; Sweet sue; Royal garden blues; Singin’ the blues.

Solotracks: “Dixieland” (MMO CD 3899AP) , Michael Garson. Que evidentment no són d’aquest nivell interpretatiu però musicalment interessants.

En un recull d’aquesta mena es del tot imprescindible la referència que hem fet inicialment a “Keith Nichols Vintage Jazz Play Alongs“.
What are Vintage Jazz Play-Alongs? They’re a series of eight CDs, each containing fifteen tunes. The featured tunes were chosen as they’re amongst the most frequently played in the repertoire of 1920′s and 30′s jazz.
How do they differ from other jazz recordings? The melody is stated the first time through (this melody can then be lost by turning down the left channel) and then the band on the recording just provides backing for several choruses. The musician listening to the tape is able to play along, trying out new ideas and improve his improvisation skills.
What line-ups are on the recordings? About half the tracks are played on piano, guitar, double-bass and drums and the others are played on piano, banjo, sousaphone and drums. The musicians are Keith Nichols (piano), Nils Solberg (guitar/banjo), and Richard Pite (sousaphone, double-bass and drums).
Which tunes are on the recordings? For exemple:
Volume 2: Rosetta, ‘Swonderful, St. Louis Blues, Exactly Like You, Bye Bye Blues, I’ve Got A, Feeling I’m Falling, Sweet Sue, Indiana, New Orleans, When You’re Smiling, Isle of Capri, Farewell, Blues, My Blue Heaven, Running Wild, Wrap Your Troubles In Dreams.
Volume 4: Margie, All Of Me, St. James Infirmary, On The Sunny Side Of The Street, Struttin’, With Some Barbecue, You Took Advantage Of Me, Baby Won’t You Please Come Home, Who’s, Sorry Now? Rose Room, Blues My Naughty Sweetie Gives To Me, I Can’t Believe That You’re In, Love With Me, Ja Da, I’m Gonna Sit Right Down And Write Myself A Letter, Do You Know What, It Means To Miss New Orleans, Limehouse Blues.
Who are they aimed at? They are aimed at jazz musicians of all standards who play or wish to play in a Dixie, Trad. or Vintage style. At present there are no other recordings like this on the market. All play along recordings and almost all jazz educational material is aimed at the modern and mainstream jazz-player.
How do you use the recordings? Each CD comes with an insert showing the chord sequences of the tunes. You can play along with or without this guide. All tunes are counted in and you can tune up to the recording at the beginning of each side.

Per treballar dins l’estil New Orleans et proposo una selecció de 14 temes bastants habituals del repertori en versió Band in a Box:

After You’ve Goneafter-youve-gone_ja.MGU
Alexander’s Ragtime Bandalexanders-ragtime-band.MGU
Bill Bailey Won’t You Come Homebill-bailey_ja.MGU
Chicagochicago_ja.MGU
Indianaindiana_ja.MGU
Limehouse Blueslimehouse-blues.MGU
Margiemargie_ja.MGU
Saint James Infirmary st_james_infirmary.MGU
St. Louis Blues saint-louis-blues_ja.MGU
That’s A Plentythats-a-plenty.MGU
The Sheik of Arabysheik_of_araby_ja.MGU
Tiger Ragtiger-rag_ja.MGU
Way Down Yonder in New Orleansway_down_yonder_no.MGU
When The Saints Go Marching Inwhenthesaints.MGU

Permetem comentar una historia interessant al voltant del conegut tema “Milenberg Joys” i la seva relació amb la història de la Ciutat: què devien ser les festes que es celebraven a Milenberg? Millor dit, què era Milenberg?

És tracta del tema composat el 1923 per Paul MARES, Jelly Roll MORTON & Leon RAPPOLO, amb lletra de Walter MELROSE i que fou editat a Chicago per Melrose Bro. Music Co. com es pot veure amb la portada de la primera edició.

milenbergjoys_melrose1925

La història a la qual faig esment la explica en Jeremy d’Entremont i la titula “Louisiana’s Port Pontchartrain Lighthouse Has Seen it All” tal com la reprodueixo a continuació.

“The origins of Milneburg and its lighthouse reach back to 1776, when Scot Alexander Milne immigrated to New Orleans. Milne had worked in England as a footman, but when he was ordered to powder his naturally red hair, Milne decided it was time to make a new life in a new world. The hardware business Milne started in New Orleans flourished after devastating fires in the city increased the demand for brick. Milne used his fortune to buy land in Bayou St. John and the shores of Lake Pontchartrain, and around 1800 he started the settlement called Milneburg at the junction of the bayou and the lake. Milne and other investors later created the lake’s first artificial harbor at Milneburg, with a wooden pier extending out into the lake. The harbor gained prominence after being connected to the city and the Mississippi River by train in 1831. The Pontchartrain Railroad was America’s first railroad west of the Allegheny Mountains. Its trains were originally powered by horses, soon replaced by steam engines. Legend has it that the train Pontchartrain had a sail on it in case the boilers failed, and that a boxcar served for a time as a mobile jail. With the harbor at Milneburg and the railroad to New Orleans, shipping interests were able to bring goods to and from the city without having to negotiate the swift portion of the Mississippi River below New Orleans. The vessels entered the east end of 42-mile wide Lake Pontchartrain from Mississippi Sound. Goods like lumber, cotton and oysters were exported, while other raw materials and food were imported. Many passengers also came by boat and train, and Milneburg eventually developed into a substantial resort with hotels, restaurants and dance halls filled with people in pursuit of the lake’s natural air conditioning that gave them respite from the city’s summer heat. Later many small wooden cottages were built along the edge of the lake. In the first part of the 20th century, early jazz flourished at Milneburg, with legendary performers like Jelly Roll Morton playing at bandstands and honky-tonks.
A view of the Port Pontchartrain Lighthouse prior to 1880.

portpontchartrainlighthouse1880

In 1832, the investors who created the harbor at Milneburg established the first aid to navigation in the vicinity, a light in a square lantern that was hoisted 50 feet in the air between a pair of supports. In 1836, Port Surveyor John Bingey called for a real lighthouse, pointing out that several vessels and a number of lives had been lost near Milneburg. Congress appropriated funds, and Milneburg had its first true lighthouse established in February 1839, at cost of $4,400. Milneburg has undergone tremendous change. The old railroad, affectionately known as “Smoky Mary,” ceased operation in 1932. The cottages and other old buildings were destroyed by a combination of development and a 1934 fire, and a new bathing beach was created by the WPA along with a bathhouse and lights for night swimming. The keeper’s house and other buildings at the light station were destroyed, leaving the light station alone and located on dry land as the area around it was filled in. The Pontchartrain Beach Amusement Park ceased operation in 1983. Ownership of the lighthouse and surrounding land eventually passed to the University of New Orleans (UNO). The lighthouse is now on the grounds of the Research and Technology Park at their Lakefront Campus. The management of the park envisions a hotel on the grounds in the near future and hopes to incorporate the lighthouse as part of the hotel’s public space.  As Bob Walker rightly points out, the Port Pontchartrain Lighthouse “has survived over a century of all kinds of weather and human encroachment. If that little lighthouse could talk, it could tell us some stories about the last hundred plus years.”

Per completar el tema històric crec que es molt interesant la discusió entorn justament de la denominació del tema Milneburg o Milenberg, precisament ara que ja sabem a quin lloc es refereix.  Segons Albert Haim (From the doctorjazz website, 1925): “There’s the composer, the publisher, the printer, and people involved in the communication of information who stand between the composer’s intent and the published page. Any of them can make a mistake, or even “correct” what appears to be a misspelling.
The tune was written about a little resort community (Milneburg) on Lake Pontchartrain near New Orleans. [It is now part of New Orleans]. The place was named for Alexander Milne, a Scotsman who came here and got into the hardware business, expanded into real estate, and bought up most of the land on the edge of the lake.
In German, the suffix ‘burg’ denotes a place, whereas a ‘berg’ is a mountain. In New Orleans, (the capital of mispronunciation) the place is pronounced “Millenburg”. I have come to the conclusion that there was a verbal communication that the publisher heard as Milenberg, and that’s how the incorrect title got on to the original publication”.

És una de tantes històries sobre els temes del repertori d’aquest estil i la història de la Ciutat i la seva gent, però també de com aquestes històries eren “traduïdes” des de la cultura del Jazz-Bussiness que se les va fer seves i d’aquesta forma, i amb aquestes modificacions, és com ens van arribar als europeus. Actualment disposem de molts mitjans per reconstruir la història sobre bases més sòlides  i crec que val la pena deixar la banal superficialitat per aprofondir en la realitat.
Col·lega, inoculat el codi genètic del Jaç i a disfrutar tant com puguis!

Harp Blues Positions

novembre 17th, 2006 No comments

Les “Posicions” en la Blues Harp

L’harmònica de Blues no està considerada com un instrument transpositor però realment ho és. M’explicaré, de fet tots els Mestres i manuals d’harmònica proposen que s’agafi sempre com a referència una harmònica afinada en C que es toca en les diverses posicions (que en termes musicals ja he aclarit que es corresponen a modes o escales), si l’harmònica es d’escala Major, es pot tocar per exemple en: “Firts position” en to Major (jònic o de primer grau); “Cross harp” o “Second position” en to dominant (Mixolidi o de cinquè grau); “Third position” en to menor (dòric o de segon grau); “Fourth position” en to menor natural (eòlic o de sisè grau). Per completar aquestes combinacions veure la taula adjunta amb totes les tonalitats majors de Harp Blues que es fabriquen (o sigui 18 tonalitats diferents, des de la D Low fins a la G High).
Els dos esquemes següents estan fets a partir de les completes instruccions tècniques d’una harmònica Lee Oscar de Tombo, però amb alguns additaments de collida pròpia. Penso que la taula és fàcil de comprendre, és el recurs que acostumen a utilitzar els harmonicistes per deduir en quina tonalitat i posició han de tocar l’harmònica per aconseguir un determinat resultat musical i afinar amb la resta de la banda.

blues_harp_majorminor.jpg

Tornem al tema central d’aquest capítol: el de les “posicions”. De fet és tracta d’un terme “argot” propi dels harmonicistes de diatònica i que amb el temps he constatat que es basa en el “Cicle de Cinquenes”. Com he dit, es pren sempre com a punt de referència una harmònica diatònica afinada en C (i per suposat en escala Major de primer grau o Iònica). Identificarem les 7 notes de la escala major (C,D,E,F,G,A i B) en el lloc que li correspon en el Cicle de Cinquenes (aquestes notes les destaco amb un color per diferenciar-les de la resta de notes del Cicle (mes endavant comprendràs el per què d’aquesta argúcia didàctica). De moment he indicat al costat de cada nota de la escala de C quina “posició” li correspon, però aquest és el tema que parlarem.

cicle_cinqns_pscns_harp.jpg

Penso que en aquest raonament et pot ser d’interès tenir en compte la tabulatura de totes les afinacions majors de les harmòniques diatòniques que aporta en Mox Gowland en la seva publicació “Masterclass Harmonica blues. Volum 1. Initiation” que he publicat en el post dedicat a les tabulatures de les harmòniques diatòniques.

Per completar aquesta visió de les notes d’una escala major sobre el Cicle de Cinquenes, adjunto una taula guia que va be portar a sobre per anar per aquests mons en substitució de la que he presentat anteriorment basada en la que facilita Lee Oscar. En aquesta taula de collita pròpia que et proposo hi veuràs en la primera fila de la capçalera totes les posicions possibles d’una harmònica (des de la 1st fins a la 4th). En la segona fila de la capçalera la denominació alternativa amb la que usualment es coneix (“straight”, etc.). En la quarta fila el modus corresponent musical o escala (Major o Jònic, etc). En la quarta fila el codi d’aquest modus en termes musicals usuals en jazz (IM, IIm, etc). En la cinquena fila la “Key signature” o armadura de la partitura corresponent d’aquest modus (C, D, etc). Fins aquí tenim en la capçalera una informació, a vegades certament redundant, expressada en codis diferents segons l’ambient musical en que estem: o sigui que la “Primera posició”, també es denomina “Straight” harp, o Major, o Jònic, o IM, i li correspon una armadura en C. I així en cada un dels 7 modus.

La primera columna  de l’esquerre (de color verd) indica la tonalitat resultant de la música, o sigui la base de diàleg amb la resta de la banda: “en quin to hem de tocar?”. Com a punt de partida imaginem que volem tocar un tema en C (normalment en la tessitura 5 d’un teclat de piano). Per obtenir aquest resultat podem agafar una harmònica afinada en C sempre que toquem en primera posició, o una harp afinada en Bb si toquem en Dòric o tercera posició, o una harp afinada en Ab si toquem en cinquena posició o Frigi, o una harp afinada en F si toquem en Segona posició o Mixolidi. Aquesta estructura de la taula corresponent a un resultat de musica en C la repeteixo per totes les altres tonalitats cromàtiques de la escala (des del F#  fins el G). He completat la taula amb les posicions més modernes d’especialista com la Quarta (en Modus Eòlic, de fet es l’afinació Natural Minor de les Tombo), els Modus Locri i Lidi.

Cert que amb la Marine Band no és habitual tocar en aquestes posicions i normalment ens repengem en la Segona posició, la Primera, els més innovadors en la Tercera i para de comptar. De tota manera per estudiar els temes penso que és bo saber quines altres alternatives hi ha i obligar-te a millorar la tècnica per poder-ho fer superant les dificultats. Aquesta exploració millora el coneixement de la harmònica i sempre dona recursos per altres situacions. Amb les noves XB40 és molt fàcil tocar en totes les posicions inclús sense tenir massa tècnica, doncs aquesta nova tecnologia de les XB ha trencat amb els antics esquemes i, suposo que en breu començarem a sentir solistes tocar amb les XB40 en posicions fins ara inusitades.

keymusic_harp_signature.jpg

Ara que ja tenim els dos instruments fonamentals per la navegació amb les Blues Harp començarem a analitzar les particularitats de les posicions. Si et sembla, mira’t abans una Master-Class de’n Jasson Ricci amb una D Harp playing the Major scale in 1st, 2nd, and 3rd Position and applying that over a typical 3 chord blues tune.

Si toques amb aquesta harmònica Major de forma “directe” (Straight), que es el que es denomina “Primera Posició” (1ra), i ens donaria l’escala Major Iònica de primer grau “C – D – E – F – G – A – B – C” que si ho representem pels mitjos tons que separen una nota de l’altre seria la fórmula: “2 – 2 – 1 – 2 – 2 – 2 – 1”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en la tonalitat de piano del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de C, o sigui sense alteracions. (Et recordo que el que dic aquí per la “C” val pel to de l’afinació de qualsevol altre harmònica. Aquesta qüestió ja no la tornaré a repetir, i en tots els casos, es tracta de traslladar els mateixos comentaris a la tonalitat que correspongui, però el comportament es el mateix).

Per exemplificar el tema proposo una metodologia simple però a la vegada mínimament rigorosa des del punt de vista musical. Partiré de la transcripció nota per nota de’n David McKelvy del solo del gran Mestre “Little Walter” Marion Jacobs sobre el tema “Back Track” en la versió original del 1959 que va interpretar en tonalitat de F en to de concert i li correspon la partitura que adjunto a continuació:

back_track_concert_key-f.jpg

Si t’interessés interpretar aquest tema amb una Harp Blues amb la tècnica de “Straight Harp” hauries d’agafar una Harp afinada en F i tocar-la sobre una partitura escrita en armadura de C, i per tant transposant a F. Per exemplificar aquesta argúcia, molt típica dels instruments transpositors com la trompeta, els saxos, etc., transcriuríem la partitura anterior per tocar doncs en “Straigh Harp” o en “Primera Posició“, o el que musicalment es podria dir “modus Jònic“. Per que soni en la mateixa tonalitat que la versió original de’n Little Walter utilitzarem una Blues Harp afinada en F i tocarem sobre aquesta partitura amb armadura de C, per tant amb una transposició de +7 Half Tones (pujant 7 mitjos tons sobre la partitura que estas llegint) en aquest cas.
Com pots comprovar no es fàcil tocar Blues amb aquesta posició, doncs la Blues Harp no facilita la obtenció de les notes pròpies de l’escala de Blues de C (les famoses “Blue Notes“, i molt menys encara dels acords del Blues en aquesta tonalitat (de tota manera com he comentat amb una “Blues Harp XB-40” tot es fàcil i possible).
Per tant, per tocar “Straight” l’armadura de la partitura hauria d’estar en C i tocar amb la Blues Harp afinada en el to que ha de sonar el tema en to de concert. Fàcil, no? De fet es la posició més habitual de Jimmy Reed que no es pot dir que no toqués Blues. Et proposo unes Master-Class de’n Adam Gussov:

Modern Blues Harmonica – First Position 1 (Gussow.071)“; “Modern Blues Harmonica – First Position 2 (Gussow.072)“;”Modern Blues Harmonica – First Position 3 (Gussow.073)“;” Modern Blues Harmonica – First Position 4 (Gussow.074)

back_track_staight_harp_f.jpg

Si ara toquem aquest tema amb l’harmònica de forma “creuada” (Cross) es el que es coneix com a Segona Posició (2a) ens donaria l’escala Dominant Mixolidia de cinquè grau “G – A – B – C – D – E – F – G” corresponent a la fórmula: “2 – 2 – 1 – 2 – 2 – 1 –2”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en una cinquena per sobre la tonalitat del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de G amb una alteració en la línia de F#.

Tornem a exemplificar el cas amb la interpretació de “Back Track”. Els enregistraments originals d’aquest tema sonen en F de concert i estant interpretats amb una Blues Harp afinada en Bb i per tant tocada amb la tècnica de “Cross Harp”, o “Segona Posició”, o en Mixolidian Mode si utilitzem una terminologia musical més precisa. Com pots comprovar la mateixa transcripció inicial del tema ara està escrita sobre armadura de G per tal de tocar amb una Harp Blues afinada una quarta per sobre la tonalitat del to de concert (l’alteració de F# no es farà servir donat que estem en G7). D’aquesta manera segueix sonant en el to de concert original, que en aquest cas es el F.

Aquesta es la forma més habitual de tocar el tema amb la Blues Harp. Es la posició més còmode i que l’harmònica dona més recursos pel Blues, tant per improvitzar sobre l’escala de Blues en G (amb una transposició de +5 Half Tones en aquest cas), com en tots els acords d’un Blues en G: bàsicament el C i el D. En aquesta posició, sempre tocarem amb l’harmònica transposada una cinquena respecte el to de concert. Molt fàcil, no?
back_track_mixolydien_harp_bb.jpg

Ara fem l’exercici de tocar aquest tema amb la tècnica de “Tercera Posició” (3a) que ens donaria l’escala Menor Dòrica de segon grau “D – E – F – G – A – B – C – D” corresponent a la fórmula: “2 – 1 – 2 – 2 – 2 – 1 –2”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en una segona menor per sobre la tonalitat del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de D amb dues alteracions en F# i C# (que lògicament no es faran servir donat que es un Dm).

A continuació l’exemple corresponent, i per tant partim de la mateixa interpretació del tema però el tocarem amb la tècnica de “tercera posició” o modus Dòric. Per tant haurem de tenir la partitura escrita sobre armadura en D. En aquest cas, per que el tema segueixi sonant en F de tot de concert, hem de tocar amb una Harp Blues afinada dos mitjos tons per sota, o sigui en Eb. I per acabar-ho de complicar, amb l’armadura de D i una transposició de +9 Half Tones.
Amb aquesta tècnica de Menor Dòrica la Blues Harp sona molt Blues, encara més amb Blues pentatònic, es un só modern però extremadament respectuós amb les essències del Blues. La Harp Blues es comporta sorprenentment molt be a partir del quart forat (en la segona i tercera octaves) però no tant amb les notes greus (primera octava). Aquest aspecte et permet interpretar el mateix Blues amb dues harmòniques: uns chorus amb la tècnica de “Cross Harp”, lluint la primera octava greu; i uns altres chorus amb la tècnica de “Tercera Posició” lluint els teus recursos en els aguts. Dona molt de color als temes, els fa menys monòtons, et facilitarà que et surtin més idees, i sobretot la banda sempre està tocant el tema en el mateix to de concert. Fes la experiència i et quedaràs sorprès. Si ho fas amb una “Blues Harp XB-40” deixaràs als col·legues bocabadats dels teus recursos. Increïble!

Et recomano unes Master-Class de’n Adam Gussow sobre la Marine Band en Tercera Posició: “Modern Blues Harmonica – Third Position 1 (Gussow.075)“; “Modern Blues Harmonica – Third Position 2 (Gussow.076) “;”Modern Blues Harmonica – blue third 1 (Gussow.090)“; Modern Blues Harmonica – blue third 2 (Gussow.091)”

back_track_dorian_harp_eb.jpg

Si fem l’exercici de tocar aquest tema amb l’harmònica en la forma que es coneix com a “Quarta Posició” (4a), ens donaria l’escala Menor Eòlica de sisè grau “A – B – C – D – E – F – G – A” corresponent a la fórmula: “2 – 1 – 2 – 2 – 1 – 2 –2”. A la pràctica vol dir que es toca amb una harmònica afinada en una sisena per sobre la tonalitat del tema i la partitura hauria d’estar en l’armadura de A amb tres alteracions en F#, C#i G# (donat que es tracta d’una escala Am, les alteracions de la armadura no s’utilitzaran). De fet les harmòniques Lee Oscar es basen en aquesta escala menor.
Partitura amb armadura de A, per poder tocar amb la tècnica de Natural Minor, o Lydien Mode. L’harmònica afinada en Ab i transposant +4 Half Tones.
Encara afegirem un altre posició molt poc utilitzada però considero que molt interessant des del punt de vista del Jazz, es la Cinquena Posició(5a),(o “Phrygien”) que li correspond una armadura en E amb quatre alteracions en F#, C#, G# i D#. En aquest cas, per sonar en F de piano, caldria tocar amb una Blues Harp afinada en Db, i transposant +11 Half Tones en aquest cas:

back_track_phrygien_harp_db.jpg


Les altres possibles posicions no les exposo però ja veus com s’enfoca el tema. Si fem un resum de les diverses posicions que hem utilitzat en l’exemple proposat veiem que li corresponen a el mateix nombre d’harmòniques que pots veure a la foto:

bluesharp_positions_chromp.jpg

Com a conclusió aquest es el concepte de “posicions” de l’harmònica de blues que com a complement de teoria musical cal afegir-hi el concepte d’instrument transpositor que ens permet simplificar la comprensió tècnica tenint sempre present de que el to real de la banda el marca el piano. Per exemple, si la banda toca un tema en Bb, l’harmonicista pot tocar “straight” amb una Harp en Bb, o be “cross” amb una Harp en Eb, o be en “tercera posició” amb una Harp en Ab, o fins i tot en “quarta posició” amb una Harp en Db. Per tant cal desenvolupar l’habilitat de l’afinació relativa amb la resta de la banda. El problema de tocar sempre en harmòniques de Blues, per tant en transposició, es que acabes perdent l’instint, o la competència, de l’afinació absoluta, i això en quan es canvia d’instrument (a la harmònica cromàtica, la trompeta, etc.) es converteix en un problema que desorienta bastant. Cura amb el tema de l’afinació que no es cap collonada. T’ho dic per experiència: és molt important l’afinació relativa, però sense oblidar mai l’afinació absoluta.
Amb tot això et vull exemplificar que el “Back Track” en F de Little Walter el podríem estar tocant amb sis harmòniques diferents: una Cromàtica afinada en C i partitura en F; una Harp Blues en F i partitura en C; una Harp Blues en Bb i partitura en G; una Harp en Eb i partitura en D; una Harp Blues en Ab i partitura en A; i una Harp Blues en Db i partitura en E. inclús també podríem tocar en una Blues Harp afinada en C i un altre afinada en F# (veure la Taula Guia). Per suposat en tots els casos tocant el tema en F com la resta de la banda. Fins hi tot podrien estar tocant totes aquestes Blues Harp i Chrom a l’hora, totes en el mateix to però amb sonoritats i matitzos diferents.

En tots els temes podríem fer un estudi de quines harmòniques en quina afinació necessitaríem per tocar Straigh, Cross, Third, Forth i Phrygien. A que es divertit? Un altre bon exemple podria ser “Saint James Infirmary” que he comentat a l’apartat dedicat a New Orleans i també en el que tracto el Pentatonisme i l’escala Blues. Com veuràs el tema està en Dm, o sigui D doric, per tant es molt adequat de fer-lo amb una harmònica cromàtica afinada en C, doncs el segon mode es el Doric justament de D. El mateix es pot fer amb una Blues Harp afinada en C tocant en modus doric. En la mateixa linia es pot fer el tema amb una Harp Blues en Bb tocant en mode Frigi, i també amb una Blues en F tocant en mode Eolic (Natural Minor). Per mi es la forma més comode de tocar aquest Blues. Evidentment també es pot tocar en el modus Mixolidi amb una Harp Blues en G.
Com exemple sorprenent de l’us de les posicions i molt pràctic es  “Caldonia“, el conegut tema de’n Louis Jordan (1945) que es toca en moltes Jam Session de Blues. El tema original està en G (en to de concert o de piano) i en aquest cas el podríem tocar amb les harmòniques afinades en C, F, Eb, G i Bb, doncs curiosament es pot tocar amb totes les posicions còmodament: comprova-ho i es quedaràs gratament sorprès. En la taula adjunta pots veure en quina posició cal tocar cada harmònica segons l’afinació i, en correspondència en quin modus o grau, amb quina harmadura de la partitura (key signature) i quants mitjos tons cal transposar el que llegeixes en la partitura respecte del que sona en to de concert:

Key Harp

G

F

Eb

C

Bb

Position

1a

3a

5a

2a

4a

Modus (Escala)

IM

IIm

IIIm

V7

VIm

Key signature

C

D

E

G

A

Transposició (halfs tones)

0

+7

+9

0

+2

Gràcies a un altre descoberta de l’amic Jordi Munné, et remeto a la extraordinària versió de Caldonia que fa la banda de Willie Nelson amb en Wynton Marsalis (“Two Men with the Blues”, enregistrat al Lincoln Centre de NY el 2007). Penso que toquen el tema en Db i l’excelent solo d’harmònica de’n Mickey Raphael diria que el fa amb una harp afinada en F#(low) en Segona Posició, però també es pot tocar amb una harp afinada en A en Cinquena Posició.
Per aprofundir en el tema de les escales per tocar Blues en un capítol especific d’aquest Blog tracto del “Pentatonisme”. En aquest camp Blues Harp es un excel·lent banc de proves que ens permet construir el fraseig, practicar licks i un estil propi. El pentatonisme sembla pensat justament per la Blues Harp, aprofita-ho i experimenta-ho. Enriquiràs molt la força del teu discurs musical que podràs transferir a qualsevol altre instrument. Quin embolic, no? Qui et va dir que la diatònica era tant simple?

Com que això de les posicions és un tema que dona tant de si, per experiència et recomano que disposis de totes les afinacions de les harmòniques diatòniques de blues (be, em refereixo a les afinacions en to major) doncs amb aquest equipament podràs tocar amb qualsevol grup i tipus d’orquestració. Pel meu gust musical, penso que la millor gamma de Blues Harp va des de la Low F fins a la F (la normal o Haig), o sigui les Harp Blues en to Major: F; F#; G; Ab; A; Bb; B; C; Db; D; Eb; E; F. LEs cert que la gamma d’harmòniques pot baixar encara fins una Low D, i també pujar fins una High G. En això cadascú fa la tria que li sembla més adequada als seus gustos musicals, a mi personalment m’enerven les Blues Harp agudes, doncs són molt dures de tocar i amb un só metàl·lic cridaner que incomoda, especialment en la tercera octava aguda (a partir de la harp en D es fa difícil tocar amb gust). El mateix em passa amb les harp greus, i amb les meva limitada tècnica per sota de la harp en G s’hem fa molt complicat mantenir l’expressió en la primera octava greu, i no et dic fer els bendings. Preferiblement et recomano que utilitzis les Honner Marine Band de Luxe, que m’atreveixo a dir que no tenen comparació amb la resta (evidentment segons el meu gust musical i també amb criteris de qualitat i preu).
Per portar comodament en qualsevol lloc tot aquest equipament de 12, 14 o més harmòniques et proposo un sistema de petaca de collita pròpia.
La petaca guarda i protegés perfectament cada una de les harmòniques que poden quedar ordenades per mitjos tons, Aquesta disposició musicalment lògica facilita la selecció del to desitjat en el moment oportú. Fins i tot mentre toques. I sobretot al final per tenir un control visual de que les portes totes. Evitant el dubte de si n’has oblidat alguna… Fa molts anys que la petaca m’acompanya per tot arreu, es un dispositiu discret i molt pràctic. T’adjunto unes fotos per que captis la idea i tu mateix te la construeixis al teu gust i amb el nombre d’harmòniques que penses utilitzar normalment. En l’altre foto veus la petaca tancada amb un simple velcro. Com pots veure és un recurs molt útil i còmode que queda molt discret.
Aquesta petaca es per 12 harmòniques Marine Band i fa 275 x 110 x 40 mm. Si l’hagués de fer de nou hi afegiria lloc per 14 harps (completar amb les F i F# agudes). Si n’has de fer una has de tenir en compte el tipus d’harmònica, doncs les modernes de cos de plàstic (Special 20, Lee Oscar, etc.) són de dimensions més grans (concretament uns 7 mm més de llargada i 5 mm de profunditat).
Per cert, aquesta petaca porta des d’una Low F fins a una E i com a referència veuràs que la Harp en C està fora del seu lloc en l’estoig, amb això pots veure quantes en queden “per sota” i quantes “per dalt”. La foto del costat pots veure la petaca tancada i comparar les seves dimensions amb una Chromàtica de 64 llenguetes. Amb aquesta gama d’harmòniques diatòniques de 10 forats disposant-les una al costat de l’altre es pot formar una petaca amb les 12 harps que dona com a resultat una mena de teclat cromàtic amb les 12 tonalitats d’una octava com si fos el teclat d’un piano. Si rotules el lateral dret de les harp amb la seva tonalitat corresponent, només obrint la petaca, com pots veure en la foto, et queda a la vista tota la artilleria amb les tonalitats a la vista per decidir quina agafes segons el que es toqui, en el to que es toqui i en la possició que prefereixis tocar. Per marcar de forma destacada la tonalitat et recomano els rotuladors Edding 750 Paint Marker, amb una punta de fieltro de 2-4 mm i pintura blanca reflectant, trobo que es molt més pràctic que el tema de les pegatines.  L’únic problema d’aquesta pràctica petaca és que seràs l’enveja de la resta de la banda, especialment del bateria, el teclista, o les guitarres, que han d’anar sempre carregats de bultos…
Que ho disfrutis!

petacaharp5ppetacaharp7p