Arxiu

Arxiu de la categoria ‘8 Calaix de sastre’

“Persona Non Grata”

11 juliol 2010

Proposo als diputats en el Parlament de Catalunya de totes les formacions polítiques acordin urgentment la proclamació solemne de “persona non grata” als deu magistrats María Emilia Casas Baamonde, Guillermo Jiménez Sánchez, Vicente Conde Martín de Hijas, Javier Delgado Barrio, Elisa Pérez Vera, Eugeni Gay Montalvo, Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, Ramón Rodríguez Arribas, Pascual Sala Sánchez i Manuel Aragón Reyes, tots ells i elles membres del Tribunal Constitucional que extralimitant-se en les seves funcions van acceptar el recurs d’inconstitucionalitat 8045/2006 interposat per 99 diputats del “Grupo Parlamentario del Partido Popular del Congreso” i han dictat sentencia contra l’Estatut de Catalunya (Llei Orgànica 6/2006) causant danys irreparables al poble català.
Al mateix temps que exigeixin al Rei d’Espanya que desautoritzi immediatament aquesta sentència que han dictat en el seu nom i restableixi plenament l’Estatut i el Pacte Constitucional que ens ha permès viure durant el període més llarg, estable i beneficiós de la nostre història contemporània en convivència pacífica, respectuosa i solidària amb la resta de nacions i comunitats espanyoles i de la resta del món.

8 Calaix de sastre , , , , , , , , , , , ,

Per l’Estatut de Catalunya del 2006

8 juliol 2010

De forma solemne proclamem l’adhesió a l’Estatut de Catalunya aprovat en el Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i referendat pel poble de Catalunya.
Com a ciutadans compromesos amb els valors democràtics, els drets col·lectius com a poble i amb la identitat nacional de Catalunya, manifestem la profunda indignació per la sentència del Tribunal Constitucional amb la convicció democràtica de què cap tribunal pot prevaldre, en cap cas, per damunt de la voluntat popular expressada pels seus representants polítics i pels ciutadans en votació.
Conscients de la rellevància històrica del fet i del moment, fem una crida als nostres amics i coneguts i a totes les persones que visiten aquest blog, a expressar democràticament i de forma pública el seu sentiment, participant a la manifestació convocada al Passeig de Gràcia de Barcelona el dissabte, 10 de juliol, a les 18 hores de la tarda.

Visca Catalunya!

Cua Elias i Miquel Inglés

8.16 Estatut de Catalunya ,

Steve Pistorius

14 maig 2010

Diguem no als deliris de la Diagonal!

11 maig 2010

Estic convençut de que tenim altres necessitats molt més importants i prioritàries que aquest projecte elitista. A què ve ara fer una despesa tant desproporcionada, inoportuna, innecessària, improductiva i ofensiva de la sensibilitat social?

Ara més que mai, el poc que tenim (a nivel de recursos econòmics evidentment) l’hem d’administrar en allò que més necessitem els ciutadans, tots nosaltres, i encara més els que tenen més necessitats bàsiques sense cobrir. Per tant: més despesa social, més inversió en actuacions que millorin els serveis a les persones, més recursos que contribueixin a millorar les expectatives de feina i millorar les possibilitats de formar-se les persones, sobretot les que tenen més dèficits formatius, però també en alló que podem descollar, i per suposat molta més solidaritat amb la gent més colpejada per la greu crisi econòmica que només acaba de començar. Tant inconscient és el consistori de que pitjor no podem estar?

Davant aquesta situació penso francament que caldria considerar com greu delicte social, i per tant hauria de ser objecte de judici, la decisió empresa per el Batlle de la Ciutat i l’equip de regidors que li ha donat suport de despilfarrar els recursos municipals no tant sols en un projecte ofensivament innecessari, si no de publicitar-lo amb una campanya d’intoxicació ciutadana digna d’una tirania il·lustrada. Prou bestieses com aquesta i que la paguin! No ens cau una multa quan fem una infracció? Doncs ara l’han feta aquests galifardeus, i ben grossa!

Es molt senzill votar, ho pots fer per Internet entrant a la pagina següent i escollint la institució que ja té les teves dades personals: votació consulta diagonal.

Si el recordat “Tito Diagonal” aixequés el cap segur que els hi faria una bona paròdia, però jo soc d’un altre pasta i tinc més mala llet: proposo que no els deixem ni respirar, que no es mereixen ni una mica de l’aire contaminat de Barcelona que encara tenim.

Digues NO als deliris de transformar la Diagonal que han empres una colla de gamarussos que governen la vil·la de Barcelona.

No passaran!

Salut

8 Calaix de sastre , ,

Justícia democràtica

9 abril 2010

Sempre he pensat que la democràcia és una d’aquelles coses que hem de vetllar entre tots plegats per que no es malmetin les conquestes que fet generació darrera generació i a més a més actuar constantment i sense defallir per aprofundir-la en tot allò que puguem. Doncs justament ara és un d’aquells moments en que la “dreta espanyola” (calaix de sastre on hi caben tots aquells que defensen els valors més retrògrads, reaccionaris i corruptes de la nostre pell de brau) vol recuperar el seu domini i està tractant d’esquifir la democràcia tant com pugui. En aquest sentit el procés judicial iniciat contra el Jutge Baltasar Garzón pel sol fet d’obrir una investigació sobre els crims del franquisme, sens cap mena de dubte, és una provocació de la dreta a la democràcia i ho penso bàsicament per dues qüestions:
En primer lloc per que la reparació de la memòria històrica sobre les víctimes del règim franquista és un exercici de dret que cal fer per recuperar la veritable història del nostre poble i retornar la dignitat a les persones assassinades i ultratjades per haver exercit els seus drets i deures democràtics democràticament.
En segon lloc per que es inacceptable que unes organitzacions d’ideologia nazi encara estiguin permeses i puguin impedir l’inici d’investigacions sobre els crims que elles mateixes van cometre contra el poble durant la dictadura franquista.
En conseqüència en defensa de la democràcia catalana, espanyola i europea proposo aturar immediatament tots els procediments iniciats contra el Jutge Garzón, iniciar novament les investigacions que calgui sobre els crims del franquisme i dissoldre, prohibir i perseguir tota mena d’organització d’ideologia nazi i franquista.

8 Calaix de sastre, 8.14 Justicia democràtica ,

Fotent-li candela!

25 març 2010

keep_calm_and_carry_on_1939Simplement m’agrada! Màxima simplicitat, missatge clar, contundent, lògic i fàcil de recordar, gràficament impecable (tant sols li sobra el logotip de la Corona). No cal dir res més: parlar menys i actuar decididament sense defallir.
És un dels missatges amb més força expressiva que recordo haver vist mai. Me’l va descobrir ara fa pocs dies la Doris. L’Aleix em va explicar el seu origen que és molt interessant. Aquest cartell formava part d’una campanya publicitaria del Ministry of Information per motivar a la població britànica a l’inici de la Segona Guerra Mundial amb la imminent amenaça d’una invasió nazi del Regne Unit. Justament aquest cartell es per a mi el més reeixit de la sèrie tot i que no es va arribar a utilitzar mai. Recentment, l’any 2000, el van descobrir en una llibreria de vell de London i des de llavors s’ha utilitzat abastament en campanyes de motivació organitzacional.
Trobo que és un missatge molt adient per aquests moments tant adversos que estem travessant col·lectivament. Ara cal recuperar la il·lusió, l’autoestima, el coratge, la felicitat, … No ens podem permetre deixar-nos contagiar per les idees negatives que cultiven els sectors més reaccionaris, furgant en l’adversitat per fer-nos creure que tot s’enfonsa, i sobretot que nosaltres en som els culpables, però, això sí, que aviat ens donaran l’oportunitat de resoldre-ho tot votant els seus representants. És la campanya de marketing pel retorn de la dreta al poder.
Certament les coses van malament, feia molts anys que probablement no anaven tant malament però això sí que ara ens toca solucionar-ho a tots plegats, com més aviat millor, i no ho podem delegar a ningú altre que ho faci per nosaltres. Em de socialitzar la situació per transformar-la i això no es gens fàcil en uns moments de tendències predominants negatives: retrocés dels valors, les llibertats, lo econòmic (en els negocis per suposat, però sobretot per que es destrueixen llocs de treball), les relacions socials, les llibertats, la solidaritat (el treball és fonamental per redistribuir més o menys equitativament les rendes, i la democràcia es fonamenta en la justícia social), …
Però no ens podem deixar contagiar per aquestes malures, no podem perdre la calma, li hem d’anar fotent, tranquils, però constants, sense defallir i sense descans.
“Keep calm and carry on”: anem fent que tard o d’hora tornarem a guanyar! Qui ho posa en dubte?

8.13 Keep calm and Carry on

Mesures per sortir de la crisi econòmica

22 febrer 2010

Per recomanació de l’amic Frederic Sànchez Juliachs crec que té un gran interès la tertúlia econòmica del dia 12/02/2010 a “Els matins” de TV3.
Es pot trobar per parts en els següents enllaços: Tertúlia econòmica 1a part i Tertúlia econòmica 2a part. Per el seu interès especial em remeto a la tercera part  d’aquesta tertúlia en la qual els quatre tertulians proposen, cada un d’ells, 3 mesures.

Anton Costas, Catedràtic de Política Econòmica, UB:

  1. Informació objectiva i transparent de la situació.
  2. Mesures a curt (ocupació) i mig (dèficit fiscal)
  3. Reestructuració de la despesa pública (especialment obres)

Alfred Pastor, professor d’Economia, IESE:

  1. Congelació salarial dels funcionaris
  2. Reestructuració del Gabinet
  3. Consolidar les mesures sobre les pensions

Josep Oliver, Catedràtic d’Economia, UAB:

  1. Recuperar competitivitat:(reduir costos laborals per unitat de producte)
  2. Contenir despesa publica corrent
  3. Política de subsidi d’atur directament vinculada a la formació

Santiago Niño, Catedràtic d’Estructura Econòmica, U. Ramon Llull:

  1. Sanejament dels actius finacers
  2. “Gastar be”
  3. Reforma fiscal (eliminació de la imposició directe): impost sobre la despesa i amnistia fiscal

8 Calaix de sastre

Ofès, indignat i avergonyit

19 febrer 2010

Hores d’ara a ningú li sorprèn els comportaments de José María Aznar. Des de que és home públic ha donat repetides mostres de dèspota, autoritari, prepotent i xulo d’opereta de tres rals.
El que motiva la meva reflexió són els fets del dijous 17 d’abril a la Universidad de Oviedo en què aquest personatge va adreçar-se als estudiants que hi eren aplegats amb el gest que mostra la foto adjunta.

1325135196-aznar-dedica-peineta-insultan
És vergonyós que tinguem en portada de tots els mitjans de comunicació aquesta foto. Segons la ideologia del mitjà la presenten com un exemple a seguir, com un gest heroic, com una mostra del que es mereix el Govern,…? No ens hauria d’indignar a tots plegats que algú entengui la dialèctica d’aquesta manera? Aquesta dialèctica té els mateixos genomes que la “dialéctica de los puños y las pistolas”!
Des del meu punt de vista considero que és un gest masclista, un atropello, una humiliació, una vexació, amb clares connotacions de violació sexual a tothom (homes, dones, joves i grans) que d’entrada desqualifica a qui el fa, amb l’agreujant de què si el gest el fa un ex-president d’Estat considero que el delicte és molt greu, si més no pel seu impacte.
Aquest personatge no ha entès que més enllà de les ideologies, les creences, les afinitats o les discrepàncies, hi ha una democràcia que tots respectem i tractem d’aprofundir, i això vol dir que respectem a tothom, evidentment també els nostres contrincants. La democràcia sobretot és una cultura fonamentada en valors profunds, entre ells la tolerància, però justament pel profund respecte que mereix la nostra cultura democràtica no podem tolerar que ningú, sigui qui sigui, la posi en qüestió, l’atropelli i se’n en burli.
És vergonyós que haguem tingut com a President aquest impresentable! Doncs que l’empurin caram, que per molt menys a d’altres els ha tocat pagar molt més!
I que l’expatriïn ben lluny, no es mereix viure entre nosaltres! I entre les penes que proposo imposar-li és la de recitar durant la resta dels seus dies la “Vaca suïssa” del nostre poeta Pere Quart que diu així:

Quan jo m’esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s’ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca
ni s’amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l’ànima d’esclau.
A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l’he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me’n desencamini
la llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet.

=================================================

També per purgar el seu crim del 2002 quan va recitar les darreres estrofes del poema “Exili“, del llibre de recopilacions “El vendaval” (1988) de Pere Gimferrer (Barcelona, 1945)

Clavats a la paret, el signe Rossinyol,
el signe Cadarnera, noms d’un batec, d’un crit,
o l’Estornell, el passatger dels boscos,
una claror d’imatges en un moment verbal:
la llum en simulacre, el so del mot fet mot. Hem dit la tarda groga
o la caputxa de l’hivern, la conca
de plom del riu que esmola el glaç del cel,
la desafecció del mot i el món visible:
diem mots, però no diem el món. Impur, el vespre ens crida
amb un penell de llum al cel estrangulat de vermelleses,
la cacera dels signes i dels mots falconers.

I ni tan sols de signes vivim:
del so dels signes,
no la vida del mot,
sinó la pell del so.
L’entelament del món
a l’obaga dels mots

8 Calaix de sastre , ,

Llibertat pels saharauis

23 gener 2010

Vigilada día y noche

Aminatu

Hace apenas un mes celebrábamos el regreso de Aminatu Haidar a su casa, en El Aaiún, con su familia. Por desgracia, la buena noticia se ha teñido de gris al enterarnos de que la activista saharaui, si bien ha viajado a España por razones médicas y para renovar su documentación, sufre la vigilancia constante de la policía marroquí en El Aauín.
Aunque las cámaras y los focos se hayan marchado, Amnistía Internacional sigue trabajando en el caso de Aminatu y en otros muchos casos de defensores de derechos humanos en todo el mundo.
Aminatu, muy enferma todavía por los efectos de la huelga de hambre, no ha podido reanudar su vida normal porque está bajo custodia. Las fuerzas de seguridad marroquíes le impiden recibir visitas y la vigilan día y noche.
Desde Amnistía Internacional seguimos trabajando para evitar que los casos de Aminatu y de  otros defensores de derechos humanos amenazados por el Gobierno de Marruecos caigan en el olvido. Por eso quiero pedirte que te asocies hoy a Amnistía Internacional.
Tu apoyo ha conseguido más de 66.000 firmas que ayudaron a que Aminatu regresase a su casa. Ahora te pido que nos ayudes asociándote ahora a Amnistía Internacional.
Gracias por defender el derecho a la libertad de expresión en el mundo.

Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacional Sección Española

P.D.: El gobierno de Marruecos todavía mantiene en prisión a siete activistas por los derechos saharauis y un periodista. Necesitamos firmas para conseguir su liberación. Por favor, reenvía este mensaje a tus contactos. Cuantos más seamos, más fuerza tendremos.

8 Calaix de sastre

2010, International Year for the Rapprochement of Cultures

20 desembre 2009

The year 2010 will be celebrated as the International Year for the Rapprochement of Cultures. The goal of the International Year consists in making the rapprochement of cultures the hallmark of all policy-making at local, national, regional and international levels, involving the greatest number of relevant stakeholders.

culturaldiversity_2010
Entrusted with the mandate to contribute to build “the defences of peace in the minds of men” thanks to international cooperation in the fields of its competence, namely through education, sciences, culture and communication, UNESCO is designated to play a leading role for the celebration of the Year within the United Nations system. In fact, over the years and indeed in the past decade, the Organization has gained special experience and has won recognition through its efforts to demonstrate the beneficial effects of cultural diversity highlighting the importance of borrowings, transfers and exchanges between cultures.
In this framework and with a view to drawing up a draft action plan for Year 2010, the Director-General consulted Member States, intergovernmental organizations, non-governmental organizations maintaining relations with the UNESCO and other relevant partners to gather their comments and proposals. A significant number of specific activities are already being considered by Member States and by various partners, including the Alliance of Civilizations. An open-ended List of activities and the new proposals to be submitted throughout the Year will be available on our special page dedicated to the Year.

8 Calaix de sastre