Arxiu

Arxiu de la categoria ‘7 Jazz en directe’

Mississipí la carretera del Blues

5 novembre 2009

mississippi_web

Mississippí “la carretera del Blues” és un documental en format de road movie, que es desenvolupa al llarg d’un viatge iniciat a New Orleans, seguint per diferents indrets del Mississippí i acabant a Memphis.
Quan parlem del Mississippí ens ve al cap el riu, els camps de cotó i el blues.
La carretera del blues és un pelegrinatge cap als seus orígens, remuntant el riu Mississippí, aturant-nos en una infinitat de pobles, riberes, plantacions, esglésies, museus i jook joints, on tot és d’una gran importància en la història del blues.
Al llarg del documental, passarem per indrets que reten homenatge a músics com Muddy Waters, Robert Johnson, Bessie Smith o B.B. King. Veurem on van néixer, treballar, tocar i morir.
Tot això no tindria importància sense una banda sonora excel•lent, de la mà de músics de casa nostre, com Txell Sust i August Tharrats Blues Trio, SandyRiver Dixieland Band, Oh! Well i Riverside Jazz Trio
La presentació d’aquest documental serà el proper dijous 19 de novembre a les 22:00 a la Sala Monasterio de Barcelona.
Just després de la projecció del documental hi haurà una jam session de blues a càrreg de la Societat de Blues de Barcelona.
Entrada gratuïta

El dijous 19 de novembre a les 22 hores al Sotano Bar Monasterio on la SBB coordina Blues Jam obertes a tots els músics i aficionats (dijous a partir de les 22:30 del vespre

Sala Monasterio; Passeig Isabel II, 4; 08003-Barcelona

7 Jazz en directe , ,

El Segle del Jazz

18 octubre 2009

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat entre el 21 de juliol i el 18 d’octubre la exposició “El Segle del Jazz“, una idea de Daniel Soutif que ha estat el Comissari de la mostra i va tenir el suport en la Coordinació de Miquel Nogués.
Increïblement em va passar per alt fins pocs dies abans de tancar en que en Xavier García-Tornel em va posar sobre avís i gairebé obligar a anar-la a visitar, cosa que donada la confiança que li tinc vaig fer amb una immersió de cinc hores al llarg de la tarda del darrer divendres. Llàstima que avui ja es el darrer dia!

Es la exposició que he vist sobre Jazz que més m’ha impactat que més idees m’han aportat i m’ha ajudat a aprofondir en les reflexions sobre aquesta música, la seva evolució i les relacions amb lo social i cultural en sentit molt ampli i divers. En primer lloc per l’enfocament holístic del fenomen del Jazz, però també per la col·lecció de materials exposats tots ells de gran vàlua, per la organització dels continguts, el catàleg, etc.
Penso que tots els que estimem el Jazz hem de fer un esforç per que aquesta Exposició marqui una fita a Barcelona i siguem capaços de fer propostes al mateix CCCB de sostenibilitat de la idea. Penso que la contribució que podem fer a posteriori entitats com la Fundació Jazz Clàssic, Jubilee Jazz Cluvb (IEN), la Societat de Blues de Barcelona (SBB), BCN-Swing, Associació de Jazz Manouche, etc. pot ser molt important. Aquesta exposició no es concloent si no que més aviat és una proposta oberta que es podria enriquir. Felicitacions al Josep Ramoneda, Director General del CCCB per l’encert oferir a la ciutat aquesta proposta cultural.

segle_jazz_cartell09


7 Jazz en directe ,

Festival Jazz Class Non Stop 2009

8 octubre 2009

Homenatge a Nina Simone

19 juliol 2009

El proppassat diumenge 12 de juliol a les 10 del vespre vaig tenir el plaer de compartir amb algunes col·legues de la feina i la dona el concert “Sing the truth. The music of Nina Simone” en el mateix teatre Grec de Barcelona dins el marc del Festival del 2009. El concert era un homenatge pòstum a figura de la Nina Simone (1933-2003), reconeguda com “The High Priestess of Soul” per les seves aportacions de referència en tots els estils tant diversos que al llarg de la seva vida va practicar dins de la música afro-americana, o sigui jazz, soul, rhythm & blues, gospel, però també amb incursions al pop. Nina Simone ha estat una extraordinària pianista, amb una gran tècnica que la situa dins les influències d’Art Tatum. Com a cantant, en la més autèntica tradició negre del gospel, una veu poderosa i expressiva en l’estil de Sara Vaughan. I com a compositora ha fet aportacions molt destacables. La Nina es mereix un homenatge a tota la seva obra musical. Un altre faceta de la Nina va ser la seva involucració i destacable paper com activista radical en la lluita pels drets civils de la comunitat negre afro-americana. Aquesta politització de la seva figura li va portar molts de problemes amb la Administració nort-americana.
Tornem al concert. El format del concert destacava les memorables interpretacions vocals de la Nina, tant de composicions pròpies com d’altres autors, i des d’aquesta perspectiva, i no la pianística, el concert es fonamentava en quatre vocalistes molt diverses acompanyades d’una secció rítmica. Les vocalistes eren Lizz Wright, Lisa Celeste Simone, Angélique Kidjo i Dianne Reeves. La secció rítmica estava formada per Alvin Schackman (director musical, guitarra, vibràfon i harmònica), Bob Dorough (piano), Paul Robinson (bateria), Leopoldo Flemming (percussió) i un baix elèctric que no vaig identificar pel nom però amb una llarga experiència.
El repertori, entre altres temes, va consistir en: “I loves you Porgy” i “Images” -composició de la Nina sobre la manca d’orgull de la dona afro-americana- interpretats per Lizz; “My baby just cares for me” i “Ne me quitte pas” -una chanson de Jacques Brel que va impactar a la Nina-, interpretats per Kidjo; “Mississippi Goddam” -tema composat amb motiu de l’assassinat de Medgar Evers i les bombes a l’església de Birmingham d’Alabama que van matar a quatre nens negres-, interpretat per Dianne; “Feeling good”, interpretat per Simone; “To Be Young, Gifted and Black” -un crit a l’orgull del poble negre afro-americà amb motiu de l’assassinat de Martin Luther King, Jr.-; i finalment “Four Woman”-tema dedicat a quatre estereotips de la dona afro-americana-, interpretat per les quatre.
Pel meu gust la direcció musical i la secció rítmica no va destacar especialment tret d’alguns moments interessants en la percussió del llegendari Leopoldo Flemming, i un acompanyament excel·lent per part del fender-baix, i també molt bon gust en tots els temes per part de Bob Dorough al piano. En canvi Alvin Schackman em va decebre en les seves intervencions i no cal dir que amb la harmònica cromàtica em va semblar patètic. Suposo que alguna virtut deu tenir el sexagenari guitarrista que va acompanyar tants d’anys a la mateixa Nina, però no els hi vaig saber descobrir.
El format del concert, com ja he dit, era de solistes amb secció rítmica. Per tant cada vocalista feia dos temes en cada una de les tres passades que els hi tocava. Tant sols van compartir escenari en el bis “Four women”. Les vocalistes per destacar les seves virtuts van cantar o bé a cappella o bé amb un acompanyament minimalista de baix o piano la qual cosa s’agraia a especialment i penso que van ser els moments més brillants del concert que van comunicar amb un públic bastant coneixedor de l’obra i totalment entregat.
Aquesta empresa pel que sembla la lidera Lisa Celeste Simone, filla de la Nina, nascuda el 1962. És una actriu i cantant del show bussiness de Broadway que per tant té planta i traça per moure’s en un escenari i tot el que calgui, té dots comunicatives però poques virtuts jazzistiques destacables des del meu limitat punt de vista.
En el grup hi juga un paper de lideratge important Angélique Kidjo, nascuda a Bennin el 1960, que aporta la seva versió afro-beat del jazz i el to reivindicatiu dels drets dels pobles negres africans que tant van impactar a la mateixa Nina.
La gran estrella del concert és sens cap mena de dubte Dianne Reeves, nascuda a Detroit el 1956, i descoberta com a cantant als 16 anys pel gran Clark Terry que va ser el seu mentor i després va crèixer en la banda de Harry Belafonte. Dianne va estar majestuosa en totes les intervencions. És tot un regal poder-la escoltar la seva poderosa veu en directe en un marc tant apropiat com el Teatre Grec i a la fresca. Llàstima que no tenia una actuació més substanciosa i li tocava la part alíquota de quatre. Realment vaig anar per escoltar-la però per amí la gran revelació inesperada i agradable del concert va ser la jovenívola Lizz Wright, nascuda el 1980 en la petita població de Hahira (Geòrgia). És una veu d’una gran bellesa, ben timbrada, amb recursos tècnics, una gran força expressiva, amb gust musical i educada en el gospel més genuí. Pronostico que serà la gran veu de referència de la música afro-americana de les properes dècades. Les seves interpretacions van deixar estupefactes a l’audiència del Grec que estava ple de gom a gom. No oblidarè mai el gran plaer d’escoltar a Lizz Wrigth i a Dianne Reeves al Grec’09.
“Un vez más” la premsa catalana escrita i audiovisual ha donat senyals d’ignorància i manca de sensibilitat cultural al gairebé passar per alt en les seves crítiques aquest memorable concert. Ni abans, ni després. Es difícil promocionar cultura, especialment musica de jazz, amb un entorn tant anodí. Penso que en aquest aspecte mai havíem estat tant malament servits. Algun dia canviarà?

7 Jazz en directe , , , ,

Blues & Boogie a L’H i la SBB

15 desembre 2008

Recentment he anat a dos dels concerts del Cicle de Blues & Boogie a L’Hospitalet que com cada any i no me’n puc estar de comentar-ho per que valen la pena.

El proppassat divendres 12/12/2008 al Centre Cultural de La Torrassa em vaig submergir en el concert de Blues que tancava el Festival d’enguany. El petit auditori estava a tope. Va començar el concert amb l’actuació d’en Félix Slim, el guanyador del concurs de la SBB2008. Un gadità simpatiquíssim, un virtuós de la guitarra acústica, de les Blues Harp, un bon cantant i un animador amb el kazoo. Es un paio que interpreta el Blues rural del Delta, dins l’estil més pur, imitant les formes més genuïnes dels llegendaris com Robert Johnson i ho fa extraordinàriament be. Per moments l’atmosfera musical que crea et transporta a l’época dels discs de 78 revolucions. En Fèlix Slim toca amb un tempo molt solid. que sovint el marca amb el peu de forma expressament audible. Toca la guitarra amb una força expressiva destacable. L’acompanyament harmònic perfectament blues, es el nucli dur de tot el que fa i aporta un suport swingant amb un impressionant. La puntuació melòdica i de contrapunt està dins la tradició més genuïna del blues, amb atac, fraseig, riffs, i ho fa amb gust, es creatiu, imaginatiu, variat, … Tant sols com a guitarrista es un fenomen: toca amb una gran força expressiva amb alguns tocs i liks que a vegades recorden la guitarra flamenca però que li dona una certa personalitat totalment dins la tradició cultural del blues, sens dubte. Tot i que te una bona veu, canta amb un falset que imita de forma sorprenent els enregistraments que ens arribaven de principi de segle passat dels cantants legendaris del Delta. Però també es impressionant com toca la Blues Harp mentre s’acompanya a la guitarra i canta, mentre puntua el tempo amb el peu. Es un veritable home-orchestra dels trobadors rurals dels Estats del Sud. Em va agradar molt el seu so i el fraseig a la Blues Harp, tant com acompanyant d’ell mateix com cantant com de solista. En el concert va tocar sense parar tota mena de temes, tristos, dramàtics, festius, divertits i intranscendents com blues, ragtime, i fins i tot imitacions efectistes típiques d’harmonicista (el tren, etc.). Total un gran interpret jove que ha empres un camí musical molt interessant de seguir amb atenció. La consagració com a guanyador del Festival de la SBB’08 es mes que merescuda i fa honor al seu esforç.

A la segona part del concert van actuar els grans Dave Riley, veu i guitarra i

Bob Corritore a la harmònica. En Dave Riley es un extraordinari guitarra elèctica amb una veu negre d’una gran força expressiva, càlida, profunda i greu, amb un registre ampli, un vibrat que et sacseja les entranyes, un atac potent, en fi un representant genuí i autèntic del Blues del Delta dins el més pur estil Downhome d’arrels Chicago, que ha compartit escenari amb els mes grans de la Windy City esplendorosa i que actualment te un gran reconeixement internacional. Una guitarra poderosa, es un dels grans, dins la tradició, de qualitat contrastada. No cal dir massa de musics tant grans com ell. Tot un privilegi poder escoltar-lo en un ambient tant acollidor, selecte i a tant poca distancia, saboreijant tot el que feia.

Per suposat que el Gran Mestre d’aquest concert era en Dave Riley, però lògicament vaig anar al Concert de forma molt particular per assistir a una Master-Class d’harmònica i, he de dir que els resultats van superar amb escreix les meves expectatives. En Bob Corritore es, indiscutiblement, un dels mes grans que mai he sentit en directe. Te un estil de Blues Harp típicament Chicago, amb arrels directes del mestre Big Walter Horton, però a la vegada amb molta personalitat que el fan diferent d’altres. Trobo que en Corritore te una tècnica instrumental exquisida, una afinació perfecte, un fraseig clar, directe i expressiu, un atac potent i precís, un control dels dinàmics captivador (per cert ben poc freqüent entre els musics de blues) per que te una gran musicalitat i un gust exquisit. En fi, no acabaria amb els elogis i això que la seva imatge d’estil rocker decadent i un tant  freaky no l’acompanya en absolut. En Corritore es un especialista d’harmònica de blues pur, o sigui que es centre en el seu instrument i no fa concessions a la galeria, no utilitza altres recursos, com a mínim en el concert: no va ni cantar, ni tocar la guitarra.Tant sols va fer un tema amb la crhromàtica de 4 octaves i, pel meu gust no va destacar massa. Tota la resta del concert la va fer amb Marine Band i aqui es on trobo que destaca extraordinàriament. Va fer una feina d’acompanyant de’n Dave digne d’estudi. Em va sorprendre, francament no m’ho esperava, i em va agradar molt la seva feina d’acompanyant: sap trobar els moments per construir una resposta al cantant o a la guitarra, sap preparar un entrada a la veu, es un especialista en crear atmosferes i climes. En la seva faceta de  solista també es un fora de serie. Sap prendre els solos quan toquen, amb la justa mesura, fa solos molt ben construïts, coherents i lògics que sempre t’expliquen una historia, utilitza tot el cromatisme, amplitud de registres i possibilitats de l’instrument, combina magistralment l’amplificació i l’acústic, domina els dinàmics mes extrems des de fortissimos fins a pianissimos. Sempre, tant quan acompanya com quan toca com solista, esta “in the groove, com una locomotora llençada i amb un sentiment profundament go down. Construeix uns riffs molt musicals i rítmics que sempre tenen a veure amb el que esta passant en aquell moment.

El concert va acabar amb una mena de happening encapçalat per en Bob Corritore que va convidar al Fèlix Slim i en Vicenç Zumel, els dos a la Blues Harp i Ronald Burke a la guitarra. Tots plegats turnant-se solos. Un Jubilee End com deu mana. Ras i curt, encantat d’haver conegut a aquest gran mestre, i això gràcies a la gent de la SBB.

Un dia abans, obligacions personals no em van permetre assistir a la Conferencia: “La Historia Social del Blues” que va impartir Manuel López Poy acompanyat al piano per David Giorcelli. O sigui un altre activitat d’alt nivell que m’interessava molt per la proposta cultural que fa en Poy. Llàstima haver-me-la perdut.

Tirant una mica enrere en el calendari, el 21/Nov, al Centre Cultural Barradas de L’H la gent de la SBB va organitzar el Concert Boogie-Woogie Jubilee que com cada any dirigeix en Lluís Coloma, amb el seu trio format per  Manolo Germán (b) i Marc Ruiz (dm).  Aquest any el va compartir amb Jean Pierre Bertrand i en Steve “Big Man” Clayton, dos pianistes boogie de lo millor que corre per Europa. Va ser un concert de piano boogie memorable, d’altisima qualitat, de comunicació, de magnetisme amb la sala plena de gom a gom, amb tota la gent vivrant i xalant amb cada un dels pianistes que van tocar sols, amb acompanyament de baix i bateria (extraordinaris!), a duos i tots tres alhora! Un concert dels que fan adeptes.

En fi, aquestes petites pinzellades a algunes de les activitats del Cicle de Blues & Boogie a L’Hospitalet que personalment m’han satisfet són bàsicament de reconeixement de la feina que un tant anònimament fa la gent de la SBB, especialment en Vicenç Zumel, la Roser Infiesta i en Joan Ventosa. Des del meu punt de vista, trobo que la SBB és un exemple perfecte de treball ben fet. Es més, penso que la SBB podria ser un referent perfecte d’un estudi de casos útil per la millora de la gestió d’entitats culturals sense afany de lucre. Aquesta gent tenen una visió molt clara del que entenen per música de Blues i ho saben exposar de forma entenedora, sense dogmatisme ni exclusions. En aquest sentit considero que són exemplars de com mantenir un distintiu propi sense aïllar-se sectariament.

De tota manera a on destaca aquesta gent de la SBB es en la missió que s’han marcat. Considero que es molt precisa, pragmàtica  i de gran impacte. A aquesta fortalesa de tenir una sòlida i coherent visió i una ambiciosa missió li han sumat un pla de treball (o de negoci) perfectament coherent que els permet organitzar activitats accessibles per amplis sectors, d’alta qualitat, sempre sostenibles amb els recursos que disposen en cada moment per cada i aconseguir uns resultats extraordinaris.

La SBB actua en un ventall divers d’àmbits que sense pretendre ser exhaustiu, per que entre altres coses tampoc conec més del que fan, se m’acut destacar els següents aspectes:

Dinamitzen una associació amb una massa social d’uns 400 socis que cotitzen. Es un patrimoni fonamental.

Les Jam session de Blues al Sótano Bar Monasterio. Són una activitat setmanal de molta qualitat. Les Jam Session són conduïdes per un trio amb grapa, en un local amb sabor i sempre animades, concorregudes per tota mena de gent, amb molt bon ambient i barat, assequible per tothom. En les Jam Session hi participa qui vol, hi ha dies que son d’un nivell extraordinari. Val la pena anari per que sempre surts carregat d’energia positiva.

Mantenen una web corporativa ben estructurada, documentada i actualitzada. Es tota una referència obligada.

Tenen una llista de distribució de socis i amics que per correuel personalitzat envien setmanalment un servei de noticies i activitats tant útil i pràctic com senzill. De cost però molt efectiu que es fa de rebre i sempre hi trobes alguna cosa d’interès.

Han creat el Fons de Blues a la Biblioteca Tecla Sala que es una tasca institucional important. Suposo que algun estudiós o persona que es vol documentar la deu gaudir. En qualsevol cas es important que Catalunya disposi d’un fons d’aquest tipus.

“L’hora del blues”, un programa radiofònic setmanal que condueix en Vicente Zumel des de Radio Pica de Gràcia, que fa temps no el sintonitzo, però quan l’he pogut escoltar sempre he sentit coses ben seleccionades, interessants i poc conegudes.

“Bad Music Blues”, un altre emissió aquesta a Radio L’Hospitalet (FM 96.3) els dissabtes a les 21h dirigit i presentat  per en Manolo López Poy i en Joan Ventosa.

Editen el “SBB Magazine”, una revista trimestral de molta qualitat que la reben els socis.

Organitzen un prestigiós concurs de bandes de blues, concorregut i disputat, i amb guardonats que després triomfen.

Organitzen el Cicle de Blues & Boogie a L’Hospitalet que com he comentat, es un festival de baix cost però d’altíssima qualitat que compta  amb patrocinadors i entitats col·laboradores.

A part d’aquestes activitats imagino que la SBB deu tenir incidència en altres àmbits com el Festival de Blues de Cerdanyola, l’Escola de Blues de Barcelona, la Taberna del Blues, i molts d’altres.

El que es evident es que la gent que dirigeix la SBB a més a més de tenir un encertat criteri musical, compta amb una xarxa internacional de contactes molt important en l’àmbit del Blues, amb gran prestigi i reconeixement entre els músics, una excel·lent relació amb locals, un ampli col·lectiu de socis i seguidors, una adequada i profitosa relació amb les institucions i els festivals. Gràcies a ells tenim un Blues a Barcelona i a Catalunya de lo millor que hi ha. Aviam si som capaços d’emular aquesta forma de treballar intel·ligent, eficient, eficaç, sostenible i amb impacte en altres àmbits com el Jazz Clàssic. El camí ja l’han fet, imitar es mes senzill. Serem capaços?

7 Jazz en directe , , , , , , ,

LaMAQUINAdelSWING

16 setembre 2008

Aquesta primavera del 2008 em van convidar els amics Jordi (g), Lluís (tp), Marcel (ts), Pere (dm) i Ramon (as) de LaMAQUINAdelSWING a la festa anual que fan pel seu entorn familiar i de relacions personals. Va ser una vetllada molt agradable i una oportunitat per bufar algun Blues en “El Bruguer Vell” de Sant Eulàlia de Ronçana,  un local molt acollidor i hot, ple de fans embogits amb els seus ídols. El reportatge gràfic que en varen fer es de mèrit. A continuació una mostra de la fila que fèiem els vents del grup i el seu conductor-pianista (el plano ha tallat el guitarra i el bateria que estant mes al fons del pianista).

miquel_bruguer08_3p.jpg

Out o escoltant als de LaMAQUINAdelSWING però, per si un cas, mantenint calent el metall per quan calgués reincorporar-s’hi (excel·lent foto d’en Raimon Argemí).

miquel_bruger08_5low.jpg

7 Jazz en directe

Blues Jam al Sotano Bar Monasterio

16 setembre 2008

Després de tant de temps de no escriure ni una nota al blog, reprenc l’activitat amb una referència al Sotano Bar Monasterio (Passeig de Isabel II, 4; Barcelona- tocant a “Les 7 portes”). Es un local que es mereix tot un homenatge per la forma senzilla de fer les coses, com sempre! Nostalgia de vells temps, dels locals sordits com el Jamboree, La Cova del Drac, L’Eixample, etc. Temps era temps! Ambient “funky” i aficionats al jazz. La darrera primavera va està a punt de ser tancat pel la estultícia municipal en aplicar normes tant restrictives.
Es fa tota mena de música en directe i entre d’altres activitats els dijous a partir de les 22h15 si fan blues jams dinamitzades per la Societat de Blues de Barcelona (SBB). Els millors músics de blues que hi ha per la ciutat hi passen, el local està ple arrebossar, hi ha un ambient molt agradable, la consumició es baratíssima. De tant en quant si ha d’anar. Carregaras energia.
Llarga vida al Sotano Bar Monasterio i a la música que si fa!
Alguna vegada fins hi tot he pogut participar-hi, com en deixa prova la foto adjunta que li dec a l’entranyable amic Enric Marimon.

miquel_monasterio08.jpg

7 Jazz en directe , , , , ,

Save the Jazz-Class

9 abril 2008

Des de JazzClass.org promovem la preservació del llegat musical més important del segle XX.

logo_jazzclass.jpg

Necessitem la teva col·laboració, la teva participació i el teu suport.

Nosaltres sumem…

cartells-republica-i-tu.jpg

Col·labora amb la Fundació Catalana Jazz Clàssic:

Si vols rebre informació regularment de les activitats que organitza la Fundació, facilita’ns les teves dades (info@jazzclass.org):

Nom

Cognoms

NIF

Domicili

Num

Esc

Pis

Porta

Població

CP

Tel

mòbil

mail

Agrairem la teva col·laboració aportant la quantitat…

Mensual de

5€

10€

15€

20€

25€

Anual de

60€

120€

180€

240€

300€

Extraordinària de

400€

500€

600€

700€

…..€

Pots donar l’ordre de domiciliació bancària des de Internet o des de l’oficina de la teva entitat bancària al compte de la Fundació Catalana Jazz Clàssic tot indicant el teu nom i cognoms:

Nom de la entitat

La Caixa de Pensions

Entitat

Oficina

Dígit de control

Número de compte

2100

0497

82

0200221811

Titular del compte

Fundació Catalana Jazz Clàssic

Aquesta aportació et dona dret al carnet Jazz Class Cat amb els descomptes i avantatges que això comporta en totes les activitats que promou la Fundació. En el seu moment rebràs un certificat de la donació a efectes de l’IRPF. Si no ens dius el contrari l’aportació s’actualitzarà anualment amb l’increment del IPC.

7 Jazz en directe , , , ,

Wendell Brunius en concert: “From New Orleans to Barcelona”, 2008

2 abril 2008

La JazzClass.org torna a portar a Catalunya un dels trompetes d’estil New Orleans més destacats. En el seu concert estarà acompanyat d’un grup de jazzmen del país que habitualment interpreten Jazz en aquest estil.

brunius_pstr_ien080426.gif

Amb el carnet de suporter de la JazzClass.org tindràs un descompte de 5,00€!!!!

Ep, aquest Sant Jordi: la rosa, el llibre i l’entrada!!

7 Jazz en directe , , ,

Entitats de referència en l’àmbit del Jazz

14 març 2008

1 Entorn d’entitats de Jazz

1.1 BCNSWING
Associació de Balls de Swing de Barcelona(BCNSWING) és una entitat independent sense cap vinculació exclusiva a cap altre entitat concreta (escola de ball, productora,…)

1.2 Societat de Blues de Barcelona (SBB)
La Societat de Blues de Barcelona es una associació cultural sense ànim de lucre que: promou i difon el blues; disposa d’una revista trimestral de l’actualitat del blues internacional i nacional; vetlla per la presència i el protagonisme del blues en els mitjans de comunicació, en les escoles i en la societat; promou cicles, festivals i activitats relacionats amb el blues; i organitza conferències, tallers, seminaris relacionats amb el coneixement, aprenentatge i perfeccionament del blues.

1.3 AMJM
L’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) és una entitat cultural, democràtica i de caràcter sindical creada amb la finalitat d’agrupar els músics professionals de jazz i música moderna de Catalunya per aconseguir millores culturals, socials i econòmiques. L’AMJM forma part de la Unió de Músics de Catalunya i altres entitats en defensa del sector.

1.4 Re-generació 3
Associació de Músics de Jazz Re-generació 3 promou activitats de perfeccionament musical

2 Salas i locals on es pot escoltar Jazz en directe

2.1 ASACC
Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC): gestiona el suport i els ajuts de les administracions; realitza estudis sobre l’impacte que normatives obsoletes o desmesurades tenen sobre la música en viu; gestiona circuits i convenis d’intercanvi d’artistes amb altres comunitats autònomes; divulga la presència de les activitats de les sales als mitjans de comunicació; protegeix les sales petites i ofereix ajuts a les que comencen; manté actualitzada una Agenda de concerts.
2.2 Centre Cívic Can Deu
Centre Cívic Can Deu organitza actuacions “Dijous Jazz”, a les 21.00 h

2.3 Sala Monasterio
En el Soterrani bar Sala Monasterio la SBB organitza Jam de Blues els dijous a partir de les 22.15h

2.4 La Farinera
Centre Cultural La Farinera del Clot és un equipament municipal d’àmbit sociocultural al servei de la ciutat de Barcelona. Te una sala amb parquet, butaques, espai escènic,…

3 Presencia del Jazz en els mitjans de comunicació

3.1 JAÇ
JAÇ es una revista trimestral dedicada al jazz, el blues i les músiques improvisades. Cada número de la revista inclou com a mínim un CD de regal.

3.2 Programes de radio
Veure la relació de programes de radio a: http://www.barcelonajazzradio.com/
“La Hora del Blues” conduida pel Mestre Vicens “Harmonica” Zumel a Radio PICA (96.6 de la FM de Barcelona), els divendres de 16,40 a 17,40 i de 20,50 a 21,50 hores.

3.3 Llocs Web

3.3.1 Urbaanjazz
Urbaanjazz es un lloc Web que presenta la programació mensual dels clubs de jazz de Barcelona i inclou articles, entrevistes, etc.
3.3.2 Tomajazz
Tomajazz es una revista on-line actualitzada mensualment, amb diverses seccions: la secció Perfils presenta entrevistes, artícles, exposicions, traduccions de publicacions, resenyes d’actualitat sobre discs, llibres, vídeos/DVD o concerts. Tomajazz es informació actualitzada diariament: secció de noticies i informació relativa a concerts o a la publicació de discs. Tomajazz es un punt de trobada d’afeccionats: un foro i l’Asociación Amigos del Jazz – Tomajazz.
3.3.3 Apolo y Baco
Es una web, no comercial desenvolupada i disenyada colectivament per Antonio, Vicente i Luis Miguel, tres amics sevillants que comparteixen l’afició pel Jazz, l’Enologia i la Lliteratura castellana.
4 Suport institucional
L’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va ser creat el 1996 amb l’objectiu de situar la cultura de Barcelona com un dels principals actius del desenvolupament i de la projecció de la ciutat, a través de la gestió dels equipaments i els serveis culturals municipals, i promoure i facilitar l’emergència i la consolidació de les múltiples plataformes i projectes culturals d’iniciativa privada a la ciutat. Aquest objectiu central es concreta en els següents objectius específics: Consolidar la cultura com a estratègia bàsica de desenvolupament de la ciutat del coneixement; Afavorir que Barcelona es converteixi en factoria de producció de continguts culturals; Afavorir les activitats de cultura popular i tradicional, així com les activitats de les associacions culturals de Barcelona; Completar i remodelar la xarxa d’equipaments patrimonials de la ciutat i millorar-ne la gestió; Incentivar la dimensió educativa de la cultura; Facilitar la incorporació dels sectors culturals als fluxos de l’era digital; Articular estratègies metropolitanes en el terreny de la cultura; Articular accions per millorar l’actuació cultural en els barris i districtes de la ciutat.
Museu de la Música està situat a la segona planta de l’edifici de L’Auditori de Barcelona, al voltant de la llanterna de Pablo Palazuelo. La col·lecció permanent del museu, una selecció del seu fons patrimonial d’instruments, documents i objectes, es mostra a través de diferents àmbits que recorren la història de la música, vista i entesa des de la nostra cultura i espai geogràfic. Es un projecte museològic actualitzat i capdavanter en l’ús de tecnologies, i amb una presentació innovadora adreçada a un públic ampli i plural, proposa al visitant sentir, viure, aprendre i aprofundir en el coneixement de la música.

7 Jazz en directe , , , , , , ,