Chrom Harp Tablature & Positions
Doncs ara li toca el torn a tot un altre instrument: la harmònica cromàtica. Es un instrument que, des del meu punt de vista, tot i les semblances tecnològiques, té molt poc a veure amb la Blues Harp pel que fa a tècnica instrumental i el resultat musical. L’harmònica cromàtica es comporta com qualsevol altre instrument melòdic, semblant a una trompeta, un saxo, un clarinet, un violi,… És un instrument solista equivalent a una veu tenor amb tres octaves completes.
Es l’instrument més apreciat per mi, i el projecte es, en la mesura que pugui, anar afegint materials per a compartir experiències amb aquest instrument que aprecio tant profundament i al qual li dec tantes estones de benestar i felicitat. De tota manera, a la espera dels materials inèdits promesos, vagi per endavant que tots els temes de jazz i de blues que pots trobar en els diversos apartats d’aquest blog dedicats per interpretar amb trompeta són perfectament utilitzables amb la Chromàtica.
A continuació afegeixo la tabulatura d’una harmònica cromàtica Hohner de 4 octaves (16 forats o 64 llenguetes). En el gràfic veuràs en la primera columna la tabulatura de la cromàtica amb els forats numerats des de el “o1″ fins el “12″. Com a norma de representació he mantingut la distancia entre notes sempre proporcional a la diferencia de mitjos tons. Això explica que l’amplada física dels forats es variable, cosa que realment no passa en l’instrument. A cada forat li corresponen les notes bufades (de color negre) i les notes aspirades (color blanc sobre fons negre) (aquesta representació és una herència del mètode Latorre que els vells harmonicistes com jo vàrem aprendre en els nostres inicis). Les notes alterades s’obtenen amb la palanca entrada (slide in), tant bufant com aspirant. Cal exceptuar els casos del F i el C que després comentaré. Cada nota li correspon una posició a la partitura que trobes immediatament a la dreta, be en clau de F o en clau de G. En altres llocs trobaràs esquemes o tabulatures d’aquesta harmònica, en aquest cas m’ha semblat necessari aportar aquest concepte de distancies tonals entre les notes per aproximar-la a un teclat de piano que en tots els casos les distancies físiques entre tecles es corresponen a distancies tonals (aquesta idea la vaig treure de la web de les harmòniques Tombo -aquesta disposició particular “d’extendre els forats” ja l’he utilitzada en la tablatura de la Blues Harp).
Just a continuació hi trobaràs el pentagrama complet amb la clau de Sol (G) i la de Fa (F), complementat amb línies segons tot el registre de les harmòniques. Com veuràs t’indico a quin forat li correspon el to de concert A = 440Hz que prenc com a referència d’afinació i de referència de nota real per tal de comparar la Cromàtica amb altres instruments, arranjaments, partitures, etc.
Mes a la dreta de l’esquema hi trobaràs tres Harp Blues diatòniques de 10 forats sistema Richter. Les he inclòs per establir comparacions amb la cromàtica. La primera Blues Harp està afinada en C Major (es la que prenem sempre com a referent). La següent està afinada en Low D Major (penso que es la més greu de la família de Blues Harp). Finalment la tercera està afinada en High F# (una de les més agudes de la família). Amb aquestes tres Blues Harp penso que es pot comparar la tessitura de la cromàtica amb la família de Blues Harp.
Mes a la dreta de l’esquema es compara la cromàtica amb la tessitura d’una trompeta i encara més a la dreta amb la d’un trombó tenor. Tot plegat posa una mica en comú diversos instruments que poden compartir un tema o un arranjament. De la mateixa forma s’hi podria afegir el clarinet, el saxo soprano, el saxo alt, el saxo tenor, o el saxo baríton. O també la guitarra, el piano, etc. Espero que sigui útil per comprendre en termes d’un teclat (i per tant, per un compositor, arranjador, etc.) de què estem parlant.
En el gràfic de la tabulatura es pot apreciar, com a nivell cromàtic es sobreposen els forats “4″ i “1″ i les diverses formes d’obtenir el C i el C# (des d’un punt de vista cromàtic podríem dir que amb el “B” seria suficient per completar l’escala i que per tant “li sobren” 3 llengüetes en aquest forat “4″, doncs de fet són notes que es repeteixen en el forat “5″ que inicia la següent octava). En el forat “2″ també passa el mateix respecte el “F”. Aquesta arquitectura es repeteix en totes les octaves (en les transicions “o4″ i “o1″; i “8″ i “9″). Cal parar atenció amb el forat “12″ que té una estructura particular i puja fins el “D” sense desaprofitar ni una llengüeta. Com es pot veure la cromàtica sobrepassa en més d’una octava la tessitura normal d’una partitura de trompeta, d’aquí lo dificultós que resulta tocar mantenint un so de qualitat en aquests registres tant aguts (que acostumen a resultar cridaners) i el mateix podríem dir pel que fa a les notes del G cap els greus que perden potència, expressió i precisió. Aquesta tablatura, pel que fa a la relació entre la Blues Harp i la clau de sol coincideix amb la que hi trobaràs en el post dedicat a la tablatura de les Blues Harp.
Tocant Blues amb la Chrom: algunes reflexions sobre les tonalitats
La cromàtica es un instrument que evidentment pot tocar en qualsevol de les tonalitats no ho tornaré a repetir. De tota manera es evident que hi ha tonalitats que són més senzilles que altres partint de la disposició de les llengüetes. Anem a estudiar algunes tonalitats.
Començarem per la tonalitat en que està afinada l’harmònica que com ja he repetit abastament no és altre que la cromàtica en C (pensa que pots trobar-les en diverses tonalitats). En la tonalitat pròpia, i utilitzant el slang dels que toquen la Harp Blues, es tractaria de tocar en “Primera posició” (o straight) que ens dona la IM (escala major jònica): C-D-E-F-G-A-B-C. Per obtenir les notes Blue hem d’apretar el botó de canvi de mig to (slide in) i obtenir: Eb i Bb (evidentment també es pot obtenir aplicant tècniques de bending aspirat sobre les llenguetes del E i del B).
En la “tercera posició” (o Double crossing) es pot tocar molt còmodament el Blues en tonalitat de D. De fet la Chrom ens dona de forma directe la IIm (o escala Dòrica): D-E-F-G-A-B-C. Com es pot veure ens dona la b3(F) i la b7(A) directament. En aquesta posició la cromàtica ens dona la menor pentatònica: D-F-G-A-C-D; i l’acord Im (D-F-A). Des del meu punt de vista, aquesta es una de les tonalitats més adequades de la cromàtica.
En la “cinquena posició” es pot tocar Blues en E, doncs de forma directe la Chrom ens dona la escala IIIm (modus Phrygi): E-F-G-A-B-C-D-E. Com es pot apreciar també ens facilita la b3(G), b7(D). En aquesta posició també tenim la menor pentatònica: E-G-A-B-D-E.
Evidentment també es molt còmode la “segona posició” (harp cross) que ens permet tocar el Blues en G, doncs de forma directe la cromàtica ens dona la escala V7 (o Mixolidi): G-A-B-C-D-E-F-G. Directament tenim la b7 (F) i apretant el botó obtenim el b3(Bb). Aquesta posició em fa l’efecte que és molt utilitzada pels grans harmonicistes com James Cotton o George Smith.
En “quarta posició” la cromàtica dona l’escala menor natural o modus eòlic i ens permet tocar Blues en tonalitat de A, doncs sense necessitat d’apretar el botó de canvi de mig to tenim: A-B-C-D-E-F-G-A; pertant amb la b3(C) i el b7(G). Aquesta posició també ens facilita la menor pentatònica: A-C-D-E-G-A.
La cromàtica es molt interessant també en la “sisena posició” que permet construir una escala VIIm (mode Locri): B-C-D-E-F-G-A-B. Aquesta escala té justament les Blue Notes b3(D) i b7 (A), però a més a més la #4(F) i la b2 (C). Per tant aquí tenim ni més ni menys que una escala semi-disminuïda totalment blues.
Si ara agafem com a punt de partida la mateixa cromàtica en C però mantenim el botó de mig to tota l’estona enfonsat de fet es com si tinguéssim una cromàtica afinada en Db. Estudiem les prestacions pel blues.
En “primera posició” o escala major jònica: Db -Eb-F-Gb-Ab-Bb-C-Db. Per obtenir les notes “blues” cal alliberar el botó: b3 (E) i la b7(B).
En “tercera posició” o escala menor dòrica tenim: Eb-F-Gb-Ab-Bb-C-Db-Eb, amb les notes blues b3(Gb) i b7 (Db). Aquí tenim la menor pentatònica: Eb-Gb-Ab-Bb-Db-Eb.
En “cinquena posició” o escala menor frígia tenim: F-Gb-Ab-Bb-C-Db-Eb-F, amb les notes blues b3(Ab) i b7 (Eb). També obtenim la menor pentatònica: F-Ab-Bb-C-Eb-F.
En “segona posició”, la escala dominant mixolidia adequada pel Blues en Ab: Ab-Bb-C-Db-Eb-F-Gb-Ab; amb la b7(Gb). Per obtenir la nota blues b3(E) cal alliberar el botó.
La “quarta posició” dona la escala menor natural o modus eòlic: Bb-C-Db-Eb-F-Gb-Ab-Bb, amb les notes blues b3(Db) i b7(Ab). La menor pentatònica està a l’abast: Bb-Db-Eb-F-Ab-Bb.
Finalment en la “sisena posició” dona la escala menor semi disminuïda o modus locri: C-Db-Eb-F-Gb-Ab-Bb-C; que dona totes les notes blues b3(Eb), b7(Bb) i #4(Gb).
Finalment que ja hem redescobert que amb la cromàtica es pot tocar Blues en qualsevol tonalitat vull atreure l’atenció de en quines es mostra mes adequada segons el meu punt de vista, especialment per que permeten tocar Blues pentatònic amb un toc una mica mes “culte” o jazzero:
- partint de la posició natural (sense tocar el botó): D, E i A;
- partint de la posició de mantenir el botó enfonsat: Eb, F i Bb.
No sé si ho havies provat, però no et sembla increïble? Amb una sola harmònica en C pots tocar en sis tonalitats diverses amb total comoditat i sense tècniques especials. El que cal és practicar moltes escales, això sí que obre les possibilitats de la cromàtica! Personalment penso que justament aquesta és una de les grans diferències entre la cromàtica i les Blues Harp, doncs amb aquestes cal treballar molt la tècnica de bending i en canvi amb la cromàtica cal fer el mateix que es fa amb els instruments solistes practicar escales, arpegis, canvis d’octava, etc. I en tots els casos estudiar figures, frasseig, canvis d’acords, etc. T’invito a practicar-ho i descobrir que la cromàtica pot fer el mateix que fa la Diatònica i mes, i es incomprensible el poc que la utilitzem habitualment. I també un altre, que la cromàtica és un extraordinàri banc d’experimentació per altres instruments solistes i com aquests evidentment la qualitat de só és fonamental i cal dedicar-hi molt de temps per obtenir un bon só acustic que representi la personalitat musical.
Et proposo que analitzis l’album “Fire Down Under The Hill” del gran James Cotton, que va ser enregistrat a Portland, el 1999 i editat per TELARC. Senzillament és una Masterclass de Chrom, amb temes instrumentals llargs i tots tocats amb la Chrom de 4 octaves (64 llengüetes). Tot el poder a la Chrom! Flipparàs!