Sometimes I feel like a motherless child
“Sometimes I feel like a Motherless child” és un d’aquells temes commovedors que quan el sents atreu fortament l’atenció, quedes emotivament impressionat i acabes escoltant-lo. És llavors, quan realment l’escoltes atentament, que el seu colpidor i fàcilment comprensible missatge et fa descobrir la profunditat de la història que explica la cançó i et permet comprendre el gran patiment del poble negre afronortamericà.
Tot i que el tema està considerat com un negro espiritual tradicional, hi ha estudis que demostren que ja es cantava als inicis del segle XVIII. Com moltes d’altres cançons populars “paganes” fou recollida en el repertori de les esglésies evangelistes que a partir de l’abolició de l’esclavatge van anar proliferant, de tal manera que la cançó cap a mitjans del segle XIX ja era àmpliament coneguda i cantada habitualment en les esglésies, d’aquí que finalment hagi passat a ser considerada un gospel. La lletra original de la cançó explica el sentiment d’orfe d’un nen o nena negre que ha estat arrencat de la seva mare i venut a algú altre. Aquest drama tant generalitzat en l’època feia que la cançó fos sentida com una història personal o molt propera entre la comunitat negre.
En el text de la cançó s’utilitza repetidament la noció “sometimes” quan en realitat es tracta d’un destí definitiu i irreversible, els analistes consideren que el recurs a aquesta figura és representativa de la psicologia de l’esperança de l’esclau negre, de la resignació en que havia de viure per la impotència de poder transformar-la. El nen diu: em sento orfe però no sempre, tant sols “de vegades”.
Però a la vegada el text té un sentit figuratiu i assimila aquest drama personal al col·lectiu pel fet d’haver estat arrencats de la seva mare Àfrica, deportats al Continent Americà, venuts com esclaus i ser tractats com animals. Lògicament de nou l’esperança de poder retornar algun dia a la seva terra (“A long way from home, true believer”).
(Font: a) pel que fa a la partitura ; b) pel que fa als continguts ).
Segons l’”Anthologie des grilles de jazz” l’estructura de la cançó en les versions jazzístiques varia entre 10 o 15 compassos, depenent de si es toca tant sols el tema principal que és de 10 compassos o be si afegeix un compas i a continuació es repeteixen els quatre darrers compassos del tema. La tonalitat de referència és Fm.
A continuació el text segons la versió de INGEB :
|: Sometimes I feel
Like a motherless child :|
Sometimes I feel
Like a motherless child
|: A Long Way From Home :|
True Believer
|: A Long Way From Home :|
|: Sometimes I feel
Like a motherless child
Sometimes I feel
Like a motherless child :|
|: Sometimes I wish I could fly,
Like a bird up in the sky :|
Sometimes I wish I could fly,
Like a bird in the sky
Little closer to home
|: Motherless children
Have a real hard time :|
Motherless children
Have a such a real hard time
So long so long so long
|: Sometimes I feel
Like a motherless child :|
Sometimes I feel
Like a motherless child
So far away
|: Sometimes I feel
Like freedom is near :|
Sometimes I feel
Like freedom is near
But we’re so far away
|: Sometimes I feel
Like it’s close at hand :|
Sometimes I feel
Like the freedom is near
But we’re so far from home
|: Sometimes, sometimes, |
Sometimes
|: So far, so far, so far, :|
So far Mama from you, so far
A continuació la magistral interpretació de Louis Pops Armstrong sobre un arranjament impecable de Sy Oliver que es va publicar en el “Louis and the Good Book”:
Aquesta cançò popular negra afroamericana, cap l’any 1933 o 1935, la va utilitzar George Gershwin per escriure “Summertime” el tema principal de l’opera “Porgy and Bess” en la que pretenia descriure idíl·licament una història d’amor entre una dòcil parella de negres, el contrafet Porgy i la exuberant i bella Bess (a la qual li anava al darrera el propietari de l’adrogueria on hi treballava, o sigui racisme amanit d’assetjament sexual en el treball). Evidentment era una bonica història adreçada al públic benestant blanc. La lletra és de DuBose Heyward que té la virtut de transformar la trista cançó original d’un nen o nena orfa com a figura per denunciar el racisme, en una bucòlica cançó de bressol que canta la mare (la Bess) al seu nadó. La lletra no pot ser més banal i cursi:
“Summertime,
And the livin’ is easy
Fish are jumpin’
And the cotton is high
Your daddy’s rich
And your mamma’s good lookin’
So hush little baby
Don’t you cry
One of these mornings
You’re going to rise up singing
Then you’ll spread your wings
And you’ll take to the sky
But till that morning
There’s a’nothing can harm you
With daddy and mamma standing by
Summertime,
And the livin’ is easy
Fish are jumpin’
And the cotton is high
Your daddy’s rich
And your mamma’s good lookin’
So hush little baby
Don’t you cry”
“Summertime” ja té una estructura estandaritzada de 16ABAC (sovint considerada 16AB segons com es miri) més còmode que la original de “Motherless child”.
Trobo que aquesta última història de l’apropiació d’elements de la cultura popular negre per part de la cultura benestant i poderosa nortamericana, blanca off course, ha estat una constant en la història de la música negre afronortamericana, i ens retorna a la versió original “Motherless child” (orfes de la mare Àfrica) si be en aquest cas, els orfes són els fills culturals.
Una vegada més la resignació, aquest plagio humiliant en lloc d’haver provocat la indignació va ser admés o si més no els músics negres van interpretar “Summertime” com si rés haguera passat (bussiness is bussiness), un exemple pot ser la versió de Mahalia Jackson que enllaço a continuació en que ella, que havia cantat des de ben petita la versió original de “Motherless child” i sabia el que representava, en aquesta interpretació l’enllaça magistralment amb “Summertime” certament de forma commovedora: