Solidaritat amb el poble saharaui

Bardem presta su imagen a un espot a favor del pueblo saharaui

El actor encabeza la iniciativa de un grupo de profesionales del cine para recoger firmas

EFE, MADRID (publicat a El Periodico, 5/05/2008)

 

 

Javier Bardem ha encabezado hoy en Madrid la iniciativa de un grupo de profesionales del cine español, que han anunciado la creación de una página web para recoger firmas con las que solicitar al Gobierno español el reconocimiento del estatus diplomático para el pueblo saharaui.

Bardem, quien asistió el pasado abril a la quinta edición del Festival Internacional de Cine del Sáhara (Fisahara), se ha convertido en la imagen de esta propuesta, que recoge la web www.todosconelsahara.com, y ha recitado el manifiesto que firmaron los asistentes al certamen, entre los que se encuentran Rosa Maria Sardà, Verónica Forqué, Fernando Colomo, Icíar Bollaín, Julio Medem y Carmelo Gómez.

En el texto, la plataforma solicita “la urgente ayuda de la ciudadanía” por devolver la libertad al pueblo saharaui, formado por “más de 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años”, según ha explicado Bardem en el Círculo de Bellas Artes de Madrid.

El intérprete ha prestado su imagen al espot de esta iniciativa, grabado durante la celebración del festival de cine, y ha hecho una demostración de como firmar este manifiesto a través de internet. Después, el actor ha marchado del escenario antes de que se iniciara el turno de preguntas para los medios de comunicación.

Objetivo: una reunión con Zapatero

El ganador del Óscar a mejor actor secundario por No es país para viejos ha comparecido por vez primera en público tras el anuncio por parte de los medios estadounidenses de su decisión de tomarse un año sabático –algo que él no ha confirmado–, que supondría su ausencia en el musical Nine, de Rob Marshall, con Penélope Cruz y Sofía Loren.

Su hermano, el también actor Carlos Bardem, ha explicado que las firmas de la web no tienen “valor legal”, pero sí “moral”, y sirven al grupo de profesionales del cine para solicitar un encuentro del “más alto nivel posible”, por ejemplo, con el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, en el que solicitarían el estatus diplomático del Frente Polisario, en pugna con Marruecos por la autodeterminación. Con el reconocimiento político, ha añadido, llegaría “la oportunidad de negociar en foros internacionales”.

Intereses de España con Marruecos

Icíar Bollaín ha afirmado que el problema del pueblo saharaui “no es tanto de desinformación como de voluntad política”, que en el caso del Gobierno español se ve influida por “los fuertes intereses que mantiene con Marruecos”.

Pocas veces el cine ha mostrado la historia de estos ciudadanos, aunque Fernando Colomo ha comentado la posibilidad de rodar una película de estas características, algo que ya ha propuesto a la ministra de Cultura saharaui, Jadisha Handi, en forma de comedia protagonizada por Rosa María Sardà y con Joaquín Oristrell como co-director.

El Sahara no se vende, de Joaquín Calderón y Luis Arellano, es una de las poca excepciones en el cine español, un documental que muestra la historia del pueblo Saharaui, la situación actual en los campamentos de refugiados en el sur de Argelia y las claves para el futuro de este conflicto, que ha logrado el Camello de Plata en esta quinta edición de Fisahara.
 ¡ÚNETE CON TU FIRMA!

Manifiesto
Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.
La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.
Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.
Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.

Firmado:
Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA

El objetivo de esta plataforma es lograr el máximo número de firmas de apoyo al manifiesto hasta el 15 de septiembre. El fin es hacer entrega de ellas al Presidente de Gobierno para que España lidere la búsqueda de una solución pacífica y justa a un conflicto que nos afecta directamente.

http://www.todosconelsahara.com

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sahara (CEAS - SAHARA)

Trivium del trompetista de Jazz Clàssic

Col·lega,

permetem una llicència per plantejar informalment però a la vegada seriosament quins son al meu entendre els pilars que sostenen a un intèrpret de Jazz Clàssic sigui quin sigui el seu nivell o expectatives. Vagi per endavant el meu punt de vista sobre la qüestió: penso que aquests pilars són els mateixos tant si es tracta d’un intèrpret aficionat com d’un jazzmen consagrat, de la mateixa qualitat. Sens dubte les diferències entre un aficionat i un Doc estarà en les dimensions i capacitat de suport de cada un d’aquests pilars. Però, repeteixo, els pilars són els mateixos. Evidentment que hi ha pilars que no aguanten més que un niu de pardals, altres un hórreo, altres una casa com deu mana, i fins i tot en hi ha que aguanten esvelts ponts de grans proporcions. Lo important es que els pilars aguantin el que els hi posem a sobre, o si ho vols veure d’una altre manera, no somiar truites en construir sobre pilars que no aguanten. Per concloure aquesta introducció: cal construir els millors pilars per que aguantin dignament el que ens proposem fer. Entesos? Doncs això es el que en direm “trivium” del trompetista de jazz.

Per què agafo el terme medieval de “trivium“, doncs per que per la meva cultura europea “trivium” ha estat el sinònim de “fonament” en la formació de les persones. Ara parlem de “curriculum“, “competències” i moltes més gergues que en el fons venen a explicar el mateix. Per la meva intenció de simplificar el tema per fer-lo fàcilment comprensible, de facilitar la seva visualització i compartir-la de manera amplia amb col·legues de diferents nivells formació i destresa, penso que em va be aquest recurs expositiu.

7_art_lib_herrad-von-landsberg_hortus-delicarium_1180.jpg

Trivium en llatí vol dir “tres” que es un dels números cabalístics i per tant ens referirem a tres pilars fonamentals del coneixement que ens serà molt útil per aplicar-los al Jazz:

GRAMÀTICA. Es el primer pilar, i en l’Edat Mitja amb aquest coneixement es referien a la mecànica del llenguatge, o sigui: fonètica i fonologia; sintaxi i morfologia; lèxic i semàntica; i pragmàtica.

DIALÈCTICA. Es el segon dels pilars i remetia a la mecànica del pensament, o sigui: diàleg i discussió; tècnica de raonament; ordenació de conceptes, categories i classificació; mètode de coneixement; i tècniques d’anàlisi.

RETÒRICA. Es el tercer dels pilars i es referien a l’us del llenguatge per instruir i persuadir, per transmetre coneixements, comunicar, exposar, …

Aquesta classificació tant simple i a la vegada tant rigorosa ha conformat la nostra cultura doncs d’una forma o altre encara perdura aquesta percepció del coneixement. Pel tema que ara tractem, el Jazz Clàssic, em resulta particularment útil com a recurs per centrar i organitzar la meva proposta de simplificar els senders que condueixen a interpretar música amb dignitat. Des del meu punt de vista, lo fonamental en el Jazz Clàssic es la retòrica, doncs sintetitza el que qualsevol persona sent, i que en Hugues Panassié deia que lo important “C’est exprimer une histoire“, o encara més clar i lapidari en Duke Ellington amb el seu missatge adreçat als “boppers” obsessionats en arpegiar el màxim nombre de notes possible per segon: “It Don’t Mean a Thing , If It Ain’t Got That Swing“. Ara be, per poder tenir aquesta capacitat comunicativa, aquestes dots de relator, cal saber què es vol dir, i en aquest sentit cal partir d’un anàlisi previ, pensar què volem dir i adoptar la estructura que convingui millor al discurs i a l’auditori en un moment donat. Però encara més, per poder ser retòric cal tenir un llenguatge precís i utilitzar els termes que millor s’hi adeqüen. Està clar, no?

De tota manera, no s’entengui que tinc un concepte seqüencial de l’aprenentatge i el procés de coneixement, en absolut. Justament estic convençut de que s’aprend molt millor, més ràpid i més segur amb un procés d’aprenentatge que combini a l’hora avenços en els tres pilars. En aquest sentit et remeto a la planificació que proposa el Jazz Syllabus dels britànics que comento en els apartats corresponents.

Be, doncs un cop presentats els tres pilars anem per parts i comencem lògicament amb el primer pilar “GRAMÀTICA“. Es tracta d’aprendre la mecànica del llenguatge del Jazz Clàssic. Aquí hi han dues parts complementaries.

Per una banda tot el que fa referència a la de destresa amb l’instrument: educació dels gestos i les postures; treball adequat de muscles i especialment de la respiració diafragmal; embocadura adequada; exercicis d’escalfament; us adequat i manteniment mínim de l’instrument.

En aquest apartat m’atreviria a incloure el tema de dispositius complementaris com:

- les sordines més usuals: Cup; Harmon-Wah-Wah; Velveton (o Bucket); Straight; Plunger i el Derby.

- el faristol, a part dels que pots trobar en el mercat, en proposo un de plegable, de cartró, que pot servir per incloure el logotip del grup.

- per quan es toca a l’aire lliure convé portar pinces d’estendre roba per fixar les partitures al faristol.

- si està previst tocar al vespre en llocs amb poca llum, es imprescindible portar un llum de pinça per fixar al faristol i il·luminar les partitures.

L’objectiu de tots aquests coneixements es que la trompeta soni be, o sigui: la precisió de l’afinació; la qualitat del so; el volum de so; el rang de so (distància entre la nota més greu i la més aguda); la flexibilitat de llavis (per passar d’una nota a un altre); les tècniques de fraseig, atac, lligadures, els dinàmics (pianos, fortes).

L’objectiu es que adquirir el vocabulari musical, o sigui: solfeig (saber llegir partitures) tant en clau de Sol (G key) com en clau de Fa (F key); fer escales musicals (escales major, menor, dominant, pentatònica i blues) en totes les tonalitats

Per treballar aquest bloc “Gramàtica” es imprescindible disposar d’un afinador i un metrònom i adquirir l’habit de treballar sempre amb aquests instruments.

Per treballar els tres pilars et recomano el mètode de trompeta de Jazz “I Love the Trumpet“. Son quatre hores de Master Class de’n Warren Vache. El material no té desperdici!. Va estar publicat el 2004 per Artists House en format DVD i el distribueix Hal Leonard. Es fàcilment trobable a la Xarxa. Copio literalment: “Mr. Vache is an active jazz trumpeter in New York City and a charter member of the faculty of the Jazz Studies program at the Juilliard School. In this DVD he presents lessons that apply to all students. Includes: four hours of video content and a 28-page booklet; lessons in breathing, fingering, embouchure and tonguing for the beginner to intermediate player, plus an advanced lesson; interviews with five featured students; footage of a recording session with Mr. Vache’s band; history of the trumpet; a visit to the Musical Instrument Department of the Metropolitan Museum of Art; a tour of the Yamaha Brass Instruments facility; a “how-to” section of the proper care and cleaning of trumpets; sheet music that can be printed out on a PC – including all the parts for the songs in the recording session; and much more. Includes lessons in English, Spanish, Chinese, Japanese, French and German. Inventory # HL 00320432; ISBN: 0634077635; UPC: 73999204322.”

i_love_trumpet.jpg

En alguns aspectes aquest material insuperable de’n Warren Vache es pot complementar amb “Brass for Beginners, treble clef piston-valved bras instruments“, John Ridgeon, Boosey & Hawkes Music, London, 1977. Considero que es un bon material didàctic inicial.

Pel treball diari, sens dubte un material molt adequat es el “Lip Flexibilities for all brass instruments“, Bai Lin, Blaquhidder Music, 1996 (Distributed by Carl Fisher.

Tinguent en compte que no cal tocar com mariachis, deu ni do lo interessant que a nivell de tècnica aporta el “Playing Techniques & Performance Studies for trumpet. Basic techniques and concepts for developing a solid foundation“, vol. 1. Arturo Sandoval, Hal Leonard, 1994.

A la Xarxa hi ha infinitat de llocs d’interès, entre d’altres et recomano:

- “Brass instrument (lip reed) acoustics: an introduction

- “O.J’s Trumpet Page

- “The Schilke Loyaliste“, by Jim Donaldson

- “International Trumpet Guild“,

- “Trumpet Lessons

El segon pilar es la “DIALÈCTICA”. Es tracta d’aprendre la mecànica del pensament i l’anàlisi del Jazz Clàssic. En aquest pilar de coneixement hi inclouria:

- Modus o graus d’una escala major: primer grau, menor doric, major dominant o mixolidi, menor natural.- Els acords i arpegis de cada un dels graus;

- Els guide tones de cada acord (changes), les inversions i els backgrounds (o acords d’orgue).

- Els cicles IIm - V7 - IM i els Turnarounds

- Els riffs i els licks (i les figures).

- Les formes musicals característiques: Blues; Gospel; els temes de 32 compassos amb pont i sense; etc.

- El swing: back beat, accentuació rítmica.

- Treballar des del punt de vista aural per tal de desenvolupar les habilitats per distingir la estructura harmònica d’un tema (chord changes) i no perdre’s en cap moment: blues, gospel, anatol (els temes amb pont), etc.

Per aprendre els coneixements crítics d’aquest pilar “Dialèctica” et recomano els següents materials:

- “Cómo improvisar y tocar Jazz“, Play-A-Long, vol. 1, si pots també amb el DVD, de Jamey Aebersold. Adequat per tenir una visió global i identificar els diversos elements. Tot i ser d’iniciaci, sovint es complicat i requereix els aclariments d’un expert.

- “Major & Minor in every key“, Play-A-Long, vol. 24, Jamey Aebersold. Un material molt interessant per practicar dins una tonalitat. Fonamental per la iniciació a la improvització. Aquest material pot ser complementat amb exercicis semblants fets amb el Band in a Box, que permet modificar tempos, ritmes, tonalitats, etc. Amb el Band in a Box es poden estudiar les figures i licks que proposa Aebersold i transcriure-les a les diverses tonalitats. Es complementen de meravella.

I per avançar una mica més en el coneixement dels acords i els cicles, sense pretendre emborratxar-si:

- “Gettin’ it together. Learn to improvise like the Jazz Masters“, Play-A-Long, vol. 21, Jamey Aebersold

- “The II - V7 - I Progression. The most important musical sequence in Jazz!“, Play-A-Long, vol. 3, Jamey Aebersold

- “Turnarounds, Cycles & II/V7’s“, Play-A-Long, vol. 16, Jamey Aebersold

“L’Ecole de Jazz et Musique Actuelle” (EJMA) de Lausanne facilita tota mena de recursos per aprendre i practicar, van especialment recomanats:

- “SOUFFLANTS Ejma et HemJazz. Ce site est un outil d’échange et de connaissance pour les élèves de l’Ejma et du Département Jazz HEM du Conservatoire de Lausanne. Dès le début de son existence ils ont été amicalement rejoints par des musiciens de tous pays qui y publient également. De nombreux autodidactes l’utilisent également avec profit”.

- DOCUMENTS DES SOUFFLANTS : This page is just a part of the EJMA. Woodwind’s section’s website (theory, lot of links, transcriptions, etc). ake sure you look around thoroughly because little treasures are hidden everywhere! rent D. Stuntzner”.

- Un banc polivalent i variat de tota mena de recursos: “SongTrellis“. Music and Musical Know-how For You

- “Teoria“: espacio dedicado a la teoria musical.

El tercer pilar es la “RETÒRICA“. Es tracta d’aprendre l’us del llenguatge musical propi del Jazz Clàssic per tal de comunicar, explicar i persuadir a l’auditori.

El llenguatge musical del Jazz té uns codis propis, doncs es una de les parts explícites d’una cultura negro - afro- nord-americana ens agradi o no. Per tant, es tracta d’alguna manera d’integrar-se en aquesta cultura, comprendre-la, estimar-la, aprofundir-la, comprendre-la i divulgar-la. I si no, no fem jazz.

En aquest camí de la Retòrica es fonamental en primer lloc conèixer els estils de referència, tractar d’emular-los, de “tocar com ells“, apropiar-se’n, enriquir-se’n, per finalment ser capaç de crear amb aquestes eines, com un membre més d’aquesta cultura. La retòrica consisteix en interpretar i improvisar creativament, en cap cas es tracta d’imitar, si no d’interpretar amb rigor dins els codis d’aquesta cultura que es molt diferent.

En aquest procés d’aprofundiment cultural sobre els estils de referència, es determinant escoltar de forma analítica els grans intèrprets, especialment els liders, els que han creat escola dins de cada instrument. Evidentment també cal conèixer de la forma més amplia possible el repertori musical i rítmic. Es més, com que la música de jazz està estretament lligada al ball, es molt important conèixer els balls, i encara més, saber-los ballar, moure el cos harmònicament seguint el passos dels balls. Quan visceralment podem connectar una línia melòdica amb una estructura harmònica i unes figures rítmiques amb uns passos de ball, es que hem arribat a viure internament aquesta música. Es més això explica aquests moments màgics d’un solo en que et pots permetre el silenci per deixar que el cos expressi millor el que sentim.
Per treballar el tercer pilar “Retòrica” et recomano:

- Escoltar tota la música enregistrada de Jazz que trobis. Per evitar borratxeres i empatxos es preferible tenir un criteri de selecció prèvia i, si pot ser amb assessorament d’un expert encara millor. En aquest sentit es molt aconsellable llegir obres de referència com:

- “El Jazz. Historia, Características, Vocabulario, Diccionario, Discografia” de Ricard Gili, Hogar del Libro, Barcelona, 1984.

- “Historia del Jazz Clásico“, de Frank Tirro, amb la revissió tècnica de’n Josep Vadell, Editat per Norton, 1993 (traducció Ed. Robinbook, Barcelona, 2001.

- I consultar el “Diccionario del Jazz“, de P. Carles, A. Clergeat, J.L. Comolli, Editat per Robert Lafont, Paris, 1988 (traducció Grupo Anaya, Madrid, 1995).

- “Toma Jazz“: Tomajazz nace como una iniciativa personal de José Francisco (Pachi) Tapiz en el inicio del año 1999. (Desde ) enero de 2002, Tomajazz da otro paso más y pasa de ser una simple página con información sobre jazz a una revista on-line especializada, con contenidos actualizados diariamente y con un diseño muy atractivo y diferenciado, obra de Javier “Amedea” López. Una vez consolidado como un medio diferente de comunicación en el mercado español, se van a ir sucediendo diversas incorporaciones en forma de secciones que enriquecen el contenido de la Web y amplían sus horizontes y alcance. De este modo, Tomajazz pasa a ser el hogar de la página Web del programa de radio pamplonés (lamentablemente desaparecido ya de las ondas) “El Club de Jazz”, recupera los contenidos de Jazzred (una de las primeras páginas Web en castellano sobre jazz, creada por Cayetano López) e incorpora secciones de lo más variado: Música Libre, V.S.O.P., Round Jazz, Jazzpaña o Herramientas, entre otras. Otro paso de gigante tiene lugar con la creación del foro de Tomajazz en septiembre de 2003. A pesar de unos inicios humildes, en estos momentos se ha convertido en un lugar de referencia para el encuentro entre los aficionados al jazz en español. Prueba de ello son sus más de 700 usuarios registrados que ya han aportado más de 20.000 mensajes. Las inquietudes de este colectivo se materializan en la Asociación Amigos del Jazz - Tomajazz. Creada en marzo de 2006 cuenta ya con más de 70 socios que gracias a sus cuotas anuales ayudan al mantenimiento económico de Tomajazz.

- “Bulletin du HCF: La Revue du Jazz Authentique”: Le Bulletin du hcf s’est toujours consacré à l’illustration et la défense du jazz authentique, en accord avec les musiciens qui ont créé et développé cette forme d’art original, aujourd’hui pratiqué, avec succès, dans le monde entier.

- “Down Beat Magazine“, segons diuen ells mateixos “A History As Rich As Jazz Itself”.

- “Le Jazz Hot. La Revue International du Jazz”: Jazz Hot entre, en ce mois de mars 2008, dans sa 74e année et poursuit sa mise à jour pour faire que l’avenir reste à la fois indépendant et focalisé sur le jazz, tout en enrichissant son propos et les outils dont nous disposons pour offrir un meilleur accès à l’actualité mais aussi à la mémoire du jazz et à celle de notre revue.

- Jazz Improv Magazine is the most comprehensive periodical reference about jazz improvisation, designed for enthusiasts and improvisers alike. Jazz Improv is a magazine for all Jazz enthusiasts. Each reference-sized edition comes with a companion compact disc that provides jazz lovers an opportunity to preview full-length tracks from new and essential/reissued recordings by leading and emerging artists.

- Al loro!: Europe Jazz Network (EJN) is an association of European producers and presenters who specialise in contemporary jazz and improvised musics. EJN was formed in 1987, and as of today, the membership includes 58 organisations (Festivals, clubs and concert venues, independent promoters, national organisations) in 18 European countries.

Es fonamental adquirir l’hàbit d’anar regularment a escoltar actuacions i concerts.

Per tenir fonaments i criteris sòlits, però sobre coneixements contrastats i evitar tants els fonamentalismes, et recomano llegir estudis i recerques sobre la historia, l’evolució i la situació socio-cultural dels negres africans des de el seu orígen, les grans migracions forçades des d’Africa als Estats de nort-america i la posterior incorporació a la societat dels Estats Units. Actualment hi ha diversos centres universitaris de recerca i institucions que ho estant tractant, per exemple:

- “North by South: The African American Great Migration“;

- “African American History“;

- “Lousiana State Museum Jazz Collection“;

- “Louisiana Music Factory“;

- “Jazz at Lincoln Center“;

- “The Chicago Jazz Archive (CJA)” is part of the Special Collections Research Center (SCRC) at Regenstein Library.

-” Jazz Music”: This 42eXplore project on jazz music contains hundreds of biography sites for singers and musicians, but you will not find them on this main page. If you need information on people from Cannonball Adderly and Louis Armstrong to Count Basie, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Lena Horne, and on to Ethel Waters and Lester Young - - then don’t miss visiting the eduScapes companion webpage, Biographies of Jazz Musicians.

- “Swing Music“: Jazz music was America’s first truly original contribution to the world art community. The period of the 1930s and 1940s is thus far the only age in history when the popularity of jazz eclipsed all other genres of music in the U.S. It is an epoch known as the Big Band era, and during it swing music was king.

“International Association for Jazz Education” (IAJE);

- “Irwing’s“, un lloc molt interessant dedicat al piano: Ragtime, stride, i el swing.

- “Stride Piano“. Welcome to stridepiano.com the only website on the net that is dedicated completely to the art of stride piano. This site is built and maintained by Grant Simpson and is designed to serve as a resource for all things “stride”. I have attempted to include all the stride pianists on this site both past and present. If you feel that you w

- “The Guide to Jazz in Film Bibliography

Finalment per desenvolupar la “Retòrica” pròpiament amb l’instrument et recomano:

- Seguir com a pauta el Jazz Syllabus que proposa “The Associated Board of the Royal Schools of Music” (ABRSM). Et remeto als apartats corresponents d’aquest Blog que el recullo per nivells.

- Indistintament els dos volums de “Jazztastic!” que ja he comentat en l’apartat dedicat als Standards, i que també estar estretament lligat a l’apartat dedicat al Blues, desenvolupa el Syllabus de l’ABRSM i, pel meu entendre es un dels millors materials Play A Long (minus one) per treballar el pilar “Retòrica”. Els dos volums penso que tenen dificultats similars. Aquest material dona una importància capdal a l’anàlisi de la forma del tema i a l’educació aural. Es un material exemplar, indispensable!

- Els tres volums de Jimmy Snidero “Jazz Conception” els trobo excel·lents per estudiar. Parteixen d’un concepte musical similar. Son Play A Long (minus one) basats en Standards, interpretats per una secció rítmica sólida i swingant. Els exercicis de demostració sempre hi trobaràs grans instrumentistes que invita a emular. Aquest tres volums estan efectivament graduats per nivells. En tots els casos els exercicis son standars, si be, per evitar el pagament de drets d’autor en Jimmy Snidero, els bateja amb noms propis i no sempre es evident reconèixer el tema original.

Molt interesant es el “Reading Key Jazz Rhythms” de Fred Lipsius. Tot i que està executat de forma un tant straight, es molt adequat per treballar les figures rítmiques sobre els acords d’un tema i construir les bases de l’acompanyament harmònic col·lectiu i la improvitsació.

Em remeto als materials referenciats en els diferents apartats del Blog: Armstrong, Ellington, Standards, Blues, Dixie. Tant interessants trobo els que permeten emular a un gran solista per despres fer-ho tant sols amb acompanyament, com els que tant sols ofereixen acompanyament. També son Play A Long (minus one) basats en Standards.

Recentment Hal Leonard ha publicat “The JAZZ PLAY ALONG SERIES“. Is the ultimate learning tool for all jazz musicians. With musician-friendly lead sheets, melody cues, and other split-track choices on the included CD, this first-of-its-kind package makes learning to play jazz easier than ever before.

FOR STUDY, each tune includes a split track with:
* Melody cue with proper style and inflection
* Professional rhythm tracks
* Choruses for soloing
* Removable bass part
* Removable piano part.

FOR PERFORMANCE, each tune also has:
* An additional full stereo accompaniment track (no melody)
* Additional choruses for soloing.

Pot ajudar a completar aquests estudis, et recomano tocar la trompeta tractant d’imitar als interprets més apreciats mentre escoltes els seus enregistraments seleccionats. A dosis controlades es molt important per entendre el so, l’atac, les inflexions, els dinàmics, la forma de “cantar els temes“, etc.

Trumpet, Cornet, Bugle, Trombon & Mutes

Col·lega,

aquí tens el meu joc de bronses: bugle, trompeta, corneta i trombó. Els tres primers toquen en la mateixa tessitura, les partitures estan en clau de G, la seva nota natural es el C5, evidentment són transpositors de Bb, i el seu rang normal va des d’un A4 fins a un G6. Però cada un amb el seu color i personalitat ben diferent, inconfusibles! El trombó de vares tenor toca una octava i mitja mes greu que les trompetes i es llegeix amb partitures de clau de F i la seva nota natural es el f4, el seu rang va des d’un E3 fins a un G5.

En la imatge, a l’esquerre el Bugle (o saxhorn alto, o flugelhorn, o fiscorn) Schenkelaars Prestige holandés, en Bb, envernissat, amb una embocadura Denis Wick 3BFL. Es un bugle molt senzill però amb un bon só, que segueix el concepte antic dels Cuesnon. El vaig comprar a la “Musikhaus Votruba“, especialistes en vent, simplement per que tenia ganes d’endurme un record de Wien per lo be que habia acollit el meu fill Aleix que es on va conèixer la Doris, la seva txicota, i per que feia temps que somiava amb poder experimentar amb un bugle. En els fòrums alguna vegada m’han comentat que els freakis consideren que aquest flugelhorn es un dels pitjors del mòn. Estic disposat a deixar-los bocabadats amb el seu so i afinació, i amb sordines es increïble!

Al centre la Trompeta Vincent Bach Stradivarius ModelLR180S37, amb canonada M-L de 11,25mm (.459″), en Bb, amb pavelló #37, tub per embocadura de #25, platejada, fabricada el 1998. Es una de les trompetes de la serie limitada dissenyada per Bob Malone amb el sistema “leadpipe reverse” que va revolucionar les trompetes de concert. Habitualment la toco amb una embocadura Schilke 8E2. Es una trompeta nord-americana, el millor instrument que he tingut a les meves mans, com totes les trompetes te un só “clear and ringing” que facilita el vibrato. Una delícia! La vaig comprar per recomanació del meu mestre Isidre Delgado.

A la dreta la Corneta, tipus Shepherd’s Crook, de Stomvi model Forte, amb canonada M-L, en Bb, platejada, amb una embocadura Romera Brass 22CD. Es una corneta de model antic com la que tocava en Joe “King” Oliver, amb un so meravellós “dark and mellow”, que, tocant acústic, omple de so qualsevol sala o plaça. La corneta considero que es l’instrument lead per excel·lència tot i que la trompeta l’ha anat desplaçant de les formacions, i evidentment hi ha influït el fet de tocar amb amplificació. Les fabriquen a Mislata (València). Me la va proporcionar el mateix Isidre.

trumpet_cornet_bugle_p.jpg

Per variar, un altre Bach Stradivarius però del Model 25 amb canonada Large i un pavelló respectuós. Probablement fabricada al 1973. Es un instrument d’una qualitat de só immillorable que a més a més dona un so ample, voluminós que omple la sala i es impressionant en els registres greus i els pianissims. Per mi es imprescindible per fer una tercera o quarta veu en els arranjaments d‘ensambles. Pel meu gust, es un instrument imprescindible per embolcallar amb so a la veu lead que, per contrast, la fa destacar. Me la va vendre en Jorge Urbano, trompetista líder del grup de Dixie-Swing “The Farataos Jazz Band”.

trumpet_bach25_p.jpg

I per completar la gamma de bronses un trombó de vares de la marca Jimbau. Es un trombó tenor molt senzill, com la gran majoria de coses actualment fabricat a Xina, o sigui marca “No t’hi fixis“, i per tant baratíssim. Em va animar a comprar-me’l en Dani Alonso, trompetista i trombonista expert, que hem va aconsellar que per començar qualsevol instrument serveix, i que actualment en trombons fins i tot els xinesos sonen de meravella. Efectivament, tot i que es un nyigui-nyogui que cal tractar amb cura que no permet masses llicències, però que te un bon so i una afinació acceptable. La seva estructura certament no permet fortes ni atacs potents, però per practicar el trombó, llegir amb clau de fa i treballar el llavi amb octaves mes greus i mes volum d’aire, considero que es un bon exercici per tocar millor la trompeta.

trombo_jimbau_p.jpg

Personalment m’apassionen les sordines per que permeten obtenir molts color, matisos i crear ambients diversos. La trompeta i la corneta utilitzen les mateixes sordines. El Bugle i el trombó tenen una versió especial de cada una d’aquestes sordines.

En la següent imatge tres sordines de tipus nasal: la Harmon, la Cup i la Clear Tone.

A l’esquerre de la imatge hi ha la Harmon es una Tom Crown de coure. Sense la coulise, es tremendament nasal, de remor (”buzz factor“), com el so de Roy “Little Jazz” Eldridge o Harry “Sweet” Edison. Es el tipus de so modern, si be necessita amplificació en locals minimament grans o amb molta gent. És una sordina que cal tocar amb amplificació per destacar els dinàmics que donen molt de color. Sense amplificació no s’aprecien suficientment entre els precisos fff (fortíssims) i ppp (pianíssims). A nivell d’entonació es bastant fiable, tot i que amb els greus es crítica.

Quan li adaptes el tub extensible amb la campana es converteix en la Wah-Wah, tal com ho feia en Cootie Williams tapant amb els dits de la ma el petit pavelló. Es l’art de fer parlar la trompeta, com en Bubber Miley. Permet molts dinàmics i té potencia, i destaca perfectament en els col·lectius d’estil Dixie. Com a Wah-Wah pot tocar sense amplificació i destaca en els dinàmics. El comportament crític en els greus es manté.

En Buck Clayton també la tocava amb aquest tub extensible fins al limit, llavors te un so antic, però nasal, però amb caràcter, amb un so intermedi entre la Harmon i la Wah-wah, i evidentment en aquest cas necessita amplificació.

Al centre de la imatge es pot distingir la Cup. Es el so paradigmàtic de l’època swing, tot i que ja venia d’antic. Penso que es la sordina que s’ha utilitzat més en Jazz en totes les èpoques. A nivell de dinàmics i d’entonació es gairebé perfecte en tots els registres, comparable a la Straigh clàssica. Es molt còmode per treballar amb secció doncs a pesar de la reducció de potencia de só, sempre et dona un retorn que ajuda molt a sentir-se dins els ensambles o en relació a la resta de la banda. Es molt adequada per empastar amb canyes, vocals, etc. Es una sordina extraordinària, cada fabricant li ha aconseguit algun toc diferencial, la meva es la emblemàtica “Humes & Berg” que equipava big bands com la de Count Basie.

A la dreta de la imatge hi ha una Clear Tone. Personalment m’agrada molt el so d’aquesta sordina, molt delicada, gairebé única per acompanyar vocals. Es cert que te un so un tant decadent, però per segons quines interpretacions es el més adequat i sorprèn a l’auditori per que ha estat abandonada en la pràctica habitual, penso que injustament. Te un so semblant a la Harmon però menys nasal. Es una sordina treballa be els dinàmics, però de les més crítiques en la entonació en els registres greus.

mutes_harmon_cup_cleartone_p.jpg

Per fer parlar la trompeta ja ho hem comentat abans, evidentment amb la Wah-Wah. També hi ha molts trompetistes que ho fan amb la mà davant el pavelló i queda motl be. Normalment tots utilitzem les plunger (els desemboscadors!). A l’esquerre de la imatge hi ha la Plunger de cautxú, la famosa Trixie que es pot tocar tal qual o ajudant-se amb la petita “Pixie Straight Mute” for plunger work, les dues de la “Humes & Berg“. Recentment la Jo-Ral en fa una d’alumini que es una passada!
mutes_plunger_p.jpg

Per tocar a la Jonah Jones no hi ha com la Velvetone, també conogueda com “Bucket”, a l’esquerra de la imatge. Que dona un so ampla de trompeta però sense punch (es de les que absorbeix més decibelis), o sigui que no molesta i es sent. A la dreta de la imatge hi ha la “Sattelite” que es una half of Bucket. Pràcticament igual que l’anterior però no tant esmorteïda. En el meu cas, reomplerta de venes per absorbir més decibelis. La trobo excel·lent per tocar en sala i no molestar, per acompanyar vocals, fer fondos, etc.

mutes_velvetone_p.jpg

Les sordines seques o straight. A l’esquerra de la imatge la sordina Straigh que utilitzava sovint en Doc Cheatham. Es la sordina més fiable des del punt de vista de l’entonació en tots els registres i dinàmics. Sovint es coneix com a “pera” o “clàssica”. Es la sordina que conserva més el só original de la trompeta però disminuït en decibelis. També es pot utilitzar per treballar amb la Tixie.

Al centre de la imatge hi ha la típica Straight que tocava en Louis Pops Armstrong de jove. Era bastant típica en les orquestres de ball, dona una certa brillantor a la veu lead, es molt salsera i també molt melancòlica quan es vol. També manté el só original de trompeta i permet un ampli rang de dinàmics.

Finalment a la dreta de la imatge un altre cop la Pixie que ja he comentat abans. Es molt crítica en la entonació en els greus.

mutes_seques_p.jpg

El imprescindible Derby per tocar tant en secció de metalls, com per tocar pianos embocant la trompeta o el trombó. Es excel·lent per acompanyar vocals.

Et recomano tenir el Derby en el suport que es veu desmuntat davant la sordina. Es un cèrcol de la mida del barret fort, soldat a una tija que pot entrar en un peu de faristol. Es molt còmode per tocar embocant quan convé i a la vegada tenir-la a ma. En molts locals americans s’acostuma a tenir aquest artefacte davant la banda per recollir els tips. En la època esplendorosa de les Big Band, quan es tocava en so acústic en els Ball-room, i més especialment en l’estil Kansas City, quan les diverses seccions de la banda treballaven els dinàmics a la perfecció i havien de canviar constantment de fortes a pianos, a fortíssimos i a pianíssimos, etc. era imprescindible anar equipat de sordines, off course, i hi havia un recurs bastant compartit, que consistia en que tots els bronses tinguessin al costat del faristol un Derby sobre un suport, exactament com aquest. Això els permetia embocar el pavelló de la trompeta o el trombó al Derby i obtenir immediatament l’efecte dinàmic que exigia el director. La disposició de una o dues files de bronses amb aquest artilugi donava una plàstica molt especial que a més a més aportava un toc de color. Nostàlgia d’aquells temps! Ara com que el so va per taula i es combinen instrument de vent i electrònics el tema es complica i pocs tècnics de so saben portar una banda, especialment amb bronses, que utilitzi les sordines. Fins i tot, els joves instrumentistes han abandonat aquesta pràctica. Una vegada més cal agrair a Winton Marsalis que hagi recuperat la tradició dels sons i els matisos de les sordines. Poder per seguir el Mestre es converteixi en moda. De moment trobar sordines es un calvari, de tota manera els germans Vergés tenen totes les que calgui i més a la seva botiga BarnaBrass del carrer Aragó, 12 de Barcelona.

En la mateixa imatge la col·lecció de sordines per una actuació, d’esquerra a dreta: Velveton, Pixie, Clear Tone, Plunger, Seca (pera), Seca (Straight), Cup, i Harmon & Wah-wah.

mutes_derby_p.jpg

Finalment la sordina per estudiar tant per trompeta (la negre petita) com la de trombó, més gran que també faig servir pel Bugle. Aquestes sordines per assaig, son exactament igual que les Seques (tipus pera) perrò que s’ajusten interiorment al tub cònic del pavelló i tant sols tenen dos forades, un per banda, per deixar sortir un fillet de vent, i per tant de so. Són molt fiables, molt més barates que la Silent de Yamaha, no necessiten amplificació amb auriculars i no molesten als veïns.

mutes_derby_hp.jpgmutes_study_p.jpg


Save the Jazz-Class

Des de JazzClass.org promovem la preservació del llegat musical més important del segle XX.

logo_jazzclass.jpg

Necessitem la teva col·laboració, la teva participació i el teu suport.

Nosaltres sumem…

cartells-republica-i-tu.jpg

Col·labora amb la Fundació Catalana Jazz Clàssic:

Si vols rebre informació regularment de les activitats que organitza la Fundació, facilita’ns les teves dades (info@jazzclass.org ):

Nom

Cognoms

NIF

Domicili

Num

Esc

Pis

Porta

Població

CP

Tel

mòbil

mail

Agrairem la teva col·laboració aportant la quantitat…

Mensual de

5€

10€

15€

20€

25€

Anual de

60€

120€

180€

240€

300€

Extraordinària de

400€

500€

600€

700€

…..€

 Pots donar l’ordre de domiciliació bancària des de Internet o des de l’oficina de la teva entitat bancària al compte de la Fundació Catalana Jazz Clàssic tot indicant el teu nom i cognoms:

Nom de la entitat

La Caixa de Pensions

Entitat

Oficina

Dígit de control

Número de compte

2100

0497

82

0200221811

Titular del compte

Fundació Catalana Jazz Clàssic

Aquesta aportació et dona dret al carnet Jazz Class Cat amb els descomptes i avantatges que això comporta en totes les activitats que promou la Fundació. En el seu moment rebràs un certificat de la donació a efectes de l’IRPF. Si no ens dius el contrari l’aportació s’actualitzarà anualment amb l’increment del IPC.

Wendell Brunius en concert: “From New Orleans to Barcelona”, 2008

La JazzClass.org torna a portar a Catalunya un dels trompetes d’estil New Orleans més destacats. En el seu concert estarà acompanyat d’un grup de jazzmen del país que habitualment interpreten Jazz en aquest estil.

brunius_pstr_ien080426.gif

Amb el carnet de suporter de la JazzClass.org tindràs un descompte de 5,00€!!!!

Ep, aquest Sant Jordi: la rosa, el llibre i l’entrada!!

Trumpet Jazz Syllabus Grade 5

THREE TUNES
One chosen by the candidate from each of the three lists (Blues & Roots, Standards, and Contemporary Jazz), all published by the Board in The AB Real Book:

BLUES & ROOTS
1 FIVE SPOT AFTER DARK Benny Golson, arr. Pete Churchill
2 KEEPIN’ IN THE GROOVE Bud Powell, arr. Phil Peskett
3 MANDELA Abdullah Ibrahim, arr. Chris Batchelor
4 SUGAR Stanley Turrentine, arr. Pete Churchill
5 TIN ROOF BLUES New Orleans Rhythm Kings & Walter Melrose, arr. Pete Churchill

STANDARDS
1 A NIGHT IN TUNISIA Dizzy Gillespie, arr. Nikki Iles
2 CHARLESTON James P. Johnson & Cecil Mack, arr. Keith Nichols
3 LITTLE JAZZ Roy Eldridge & Buster Harding, arr. Brian Priestley
4 MY SHIP Kurt Weill & Ira Gershwin, arr. Nikki Iles
5 NUTTY Thelonious Monk, arr. Liam Noble

CONTEMPORARY JAZZ
1 74 MILES AWAY Joe Zawinul, arr. Pete Saberton
2 FOR JAN Kenny Wheeler & Norma Winstone, arr. Nikki Iles
3 ODESSA Arthur Blythe, arr. Chris Batchelor
4 SUGAR LOAF MOUNTAIN George Duke, arr. Pete Churchill
5 THE SAMBA DANCER Paul Jayasinha

SCALES AND ARPEGGIOS
From memory, straight-8s tongued, straight-8s slurred, or swing, as directed by the examiner:

SCALES
Dorian on B; Mixolydian on A; Lydian on C; C and Db majors (to a twelfth)
Major pentatonic on Ab; Minor pentatonic on G (two octaves)
Blues scale on Bb (one octave)
Chromatic scale beginning on C (to a twelfth)

ARPEGGIOS
The common chords of Bb major and C# minor (to a twelfth)
The common chord of G major (two octaves)
The chords of FM9, F9 and Fm9 (to a ninth)
Diminished 7th on C (to a twelfth)

Trumpet Jazz Syllabus Grade 4

THREE TUNES
One chosen by the candidate from each of the three lists (Blues & Roots, Standards, and Contemporary Jazz), all published by the Board in The AB Real Book

BLUES & ROOTS
1 ALL BLUES Miles Davis, arr. Nikki Iles
2 BASIN STREET BLUES Spencer Williams, arr. Pete Churchill
3 BLUE’N’BOOGIE Dizzy Gillespie & Frank Paparelli, arr. Liam Noble
4 RED TOP Lionel Hampton & Ben Kynard, arr. Pete Churchill
5 WININ’ BOY BLUES Jelly Roll Morton, arr. Keith Nichols

STANDARDS
1 CANTALOUPE ISLAND Herbie Hancock, arr. Nikki Iles
2 DEARLY BELOVED Jerome Kern & Johnny Mercer, arr. Bill Kinghorn
3 HACKENSACK Thelonious Monk, arr. Liam Noble
4 PERDIDO Juan Tizol, H. J. Lengsfelder & Ervin Drake, arr. Brian Priestley
5 THERE IS NO GREATER LOVE Isham Jones & Marty Symes, arr. Pete Churchill

CONTEMPORARY JAZZ
1 DEDICATION TO THOMAS MAPFUMO Don Cherry, arr. Chris Batchelor
2 EL GAUCHO Wayne Shorter, arr. Nikki Iles
3 GOING HOME Mark Lockheart, arr. Pete Churchill
4 HEAVY PLANT CROSSING Pete Churchill
5 HOMEBOYZ Bheki Mseleku, arr. Liam Noble

SCALES AND ARPEGGIOS
From memory, straight-8s tongued, straight-8s slurred, or swing, as directed by the examiner:

SCALES
Mixolydian on F; Lydian on F; E major (one octave)
Dorian on A; Lydian on Ab (to a twelfth)
Major pentatonic on F; Minor pentatonic on C (one octave)
Blues scale on F (one octave)
Chromatic scale beginning on Bb (to a twelfth)

ARPEGGIOS
The common chords of A major and B minor (to a twelfth)
The chords of EbM9, Eb9 and Ebm9 (to a ninth)

Trumpet Jazz Syllabus Grade 3

THREE TUNES
One chosen by the candidate from each of the three lists (Blues & Roots, Standards, and Contemporary Jazz), all published by the Board in Jazz Trumpet Tunes, Level/Grade 3:

BLUES & ROOTS
1 “WANDERLUST”, Johnny Hodges & Duke Ellington, arr. Brian Priestley; tempo: 80; Key: Bb;
2 “MINOR CHANT“, Stanley Turrentine, arr. Hywel Davies; tempo: 138; Key: F;
3 “BIRKS WORKS”, Dizzy Gillespie, arr. Pete Churchill; tempo: 108; Key: Ab;
4 “JUMPIN’ WITH SYMPHONY SID“, Lester Young & Buddy Feyne, arr. Brian Priestley; tempo: 138; Key: Eb;
5 “THE PREACHER“, Horace Silver, arr. Liam Noble; tempo: 130; Key: F;

STANDARDS

1 “GEORGIA ON MY MIND”, Hoagy Carmichael & Stuart Gorrell, arr. Janette Mason; tempo: 80; Key: C;
2 “SUMMERTIME” George Gershwin, DuBose & Dorothy Heyward & Ira Gershwin, arr. Nikki Iles; tempo: 112; Key: Ab;
3 “WORK SONG” Nat Adderley & Oscar Brown Jr., arr. Nikki Iles; tempo: 126; Key: Eb;
4 “AIN’T MISBEHAVIN’“, Thomas ‘Fats’ Waller, Harry Brooks & Andy Razaf, arr. Nikki Iles; tempo: 104; Key: C;
5 “I CAN’T GIVE YOU ANYTHING BUT LOVE”, Jimmy McHugh & Dorothy Fields,
arr. Richard Michael; tempo: 130; Key: F;

CONTEMPORARY JAZZ

1 “CLUSTER“, Chris Batchelor; tempo: 80; Key: Ab;
2 “RHUMBA MULTIKULTI“, Don Cherry, Robert Huffman & Josh Jones, arr. Chris Batchelor; tempo: 104; Key: C;
3 WESTERLY“, Nikki Iles; tempo: 92; Key: Eb;
4 “AUGUST ONE“, Adam Glasser & Dudu Pukwana, arr. Huw Warren; tempo: 120; Key: F;
5 “IN DEEP“, Bill Frisell, arr. Chris Batchelor; tempo: 136; Key: F;

SCALES AND ARPEGGIOS
From memory, straight-8s tongued, straight-8s slurred, or swing, as directed by the
examiner:

SCALES
Dorian on E; Mixolydian on E; Lydian on Bb; D and Eb majors (one octave)
Major pentatonic on A; Minor pentatonic on E (one octave)
Blues scale on C (one octave)
Chromatic scale beginning on C (one octave)

ARPEGGIOS
The common chords of Eb major and C minor (one octave)

Trumpet Jazz Syllabus Grade 2

THREE TUNES
One chosen by the candidate from each of the three lists (Blues & Roots, Standards, and Contemporary Jazz), all published by the Board in Jazz Trumpet Tunes, Level/Grade 2:

BLUES & ROOTS
1 “BURNING TORCH” Don Drummond & Arthur Reid, arr. Chris Batchelor ; tempo: 104; Key: F; 217_burning-torch.MGU
2 “HUG PINE (BAMBELELA)“, Dudu Pukwana, arr. Chris Batchelor ; tempo: 160; Key: Bb; 218_hug-pine-bambelela.MGU
3 “SLINKY THING“, Simon Whiteside, arr. Malcolm Miles ; tempo: 104; Key: F; 219_slinky-thing.MGU
4 “BAGS’ GROOVE“, Milt Jackson, arr. Pete Churchill ; tempo: 120; Key: F; 220_bags-groove.MGU
5 “NOBODY KNOWS THE TROUBLE I’VE SEEN”, Trad., arr. Liam Noble ; tempo: 76; Key: F; 221_nobody-knows.MGU

STANDARDS
1 “WHEN LIGHTS ARE LOW“, Benny Carter, arr. Iain Dixon; tempo: 104; Key: Eb;
2 “SOMBRERO SAM“, Charles Lloyd, arr. Liam Noble & Will Michael ; tempo: 104; Key: C;
3 “JA-DA“, Bob Carleton, arr. Keith Nichols & Matthias Seuffert ; tempo: 140; Key: Eb;
4 “A WALKIN’ THING“, Benny Carter, arr. Malcolm Miles; tempo: 104; Key: F;
5 “I’M AN OLD COWHAND“, Johnny Mercer, arr. Pete Churchill; tempo: 132; Key: C;

CONTEMPORARY JAZZ
1 “STILL WATERS“, Charles Beale; tempo: 96; Key: Ab;
2 “EVIL WAYS“, Sonny Henry, arr. Pete Churchill; tempo: 120; Key: F;
3 “AN INLAND ISLAND“, Pete Churchill; tempo: 158; Key: Bb;
4 “DEAD RANCH“, Bill Frisell, arr. Chris Batchelor; tempo: 120; Key: C;
5 “CONTEMPLATION“, McCoy Tyner, arr. Nikki Iles; tempo: 84; Key: Bb;

SCALES AND ARPEGGIOS*
From memory, straight-8s tongued, straight-8s slurred, or swing, as directed by the examiner:

SCALES
Dorian on D; Mixolydian on Bb; Bb major (one octave)
G major (to a fifth and down to the dominant)
Major pentatonic on D (one octave)

ARPEGGIOS
The common chords of Bb major and A minor (one octave)

Trumpet Jazz Syllabus Grade 1

Col·lega, a continuació reprodueixo el Jazz Syllabus per a trompeta que tenen regulat els britànics des del 2003. Desprès de donar toms per escoles, mestres i tota mena de manuals, m’ha semblat que el pragmatisme de “la Pérfida Albion” es digne de mèrit. Aquest primer capítol introductori sobre el Jazz Syllabus es forçosament llarg i pallisa, però no te desperdisi. Els propers Graus seran tremendament esquets, doncs pràcticament tot ja s’ha dit aqui.

En tots els casos afegiré el tema transcrit per mi en format Band in a Box que et podrà permetre aproximar-te a la dificultat de referencia, estudiar-lo amb diferents tempos, etc. Aquests arxius no t’estalvien que et compris

Introducing the complete Jazz Syllabus

Jazz is at last becoming more widely recognised as one of the most important musical genres of the twentieth century.

Great care has therefore been taken in developing this syllabus to make it suitable for all students of jazz, both those already playing or studying jazz, who have never before had access to performance assessment of this kind, and those who have gained their existing experience and knowledge from the study of classical music.

Currently, jazz exams are available in the UK, Ireland, U.S.A, Canada, New Zealand, Australia, Singapore and Malaysia (Kuala Lumpur and Penang).

Jazz Horns Syllabus

We have continued to respond to the need for a system of teaching and assessing jazz skills by developing four new ground-breaking syllabuses for: Jazz Flute; Jazz Clarinet; Jazz Sax (Alto & Tenor); Jazz Trumpet; Jazz Trombone. The newjazz horns syllabus and support materials were launched in the UK in June 2003 with the first exams taking place in late 2003.

Jazz Horns

Following the enthusiasm with which the Jazz Piano syllabus was greeted, we have now expanded the range of jazz instruments to include horns: clarinet, alto and tenor sax, trumpet and trombone. Launched UK-wide in June 2003, these additions to the jazz syllabus aim to make jazz an accessible, attractive option for musicians from all musical backgrounds.

As with jazz piano, we have endeavoured to be true to the free spirit of jazz, to respect its aural tradition and to keep the elements of spontaneity and enjoyment alive in all sections of the exam. Consequently, improvisation is at the heart of the syllabus. Another important feature is the opportunity, should the candidate wish, to take the entire exam by ear.

The jazz syllabuses for clarinet, alto and tenor sax, trumpet and trombone include an exciting range of materials tailored to each instrument at each level and covering a broad spectrum of jazz styles.

Before making an exam entry please ensure that you have read jazz horns syllabus and support materials.

Jazz Trumpet Level/Grade 1

2003 by The Associated Board of the Royal Schools of Music. Lead Jazz Consultant: Charles Beale. Trumpet Consultants: Chris Bachelor, Paul Jayasinha. Consultant Jazz Editors: Pete Churchill, Nikki Iles. Project Editor: Hywel Davies

Welcome to this book of jazz tunes, arranged for trumpet Level/Grade 1, which forms part of the Associated Board’s Jazz Syllabus. The tunes cover a wide range of styles – from gospel, blues and swing through to funk and reggae grooves – and are divided into three lists: Blues & Roots, Standards and Contemporary Jazz.

In each category there are five tunes. Each arrangement contains a fully notated HEAD, the main melody; and indication of the feel, that is straight 8s or swing; and a tempo indication (a metronome mark) representing the minimum exam speed for the tune at this least one section for improvisation, marked SOLOS, with a simple chord sequence and set of guideline pitches. This pitches – appearing in boxes and shown as black note heads without tails – give a suggested starting point to help you begin soloing. As you become more familiar with the material, you should experiment with using other pitches.

Jazz is an aural tradition; the best way to learn is to listen to live or recorded performances. It is always good to hear how other performers have interpreted tunes you are working on, or to listen to tunes that are similar in style. With this in mind, each arrangement carries at least one Related Listening suggestion: a track, its album and record label. The availability of the listed albums has been checked as thoroughly as possible, but jazz recordings continually go in and out of issue. If you have difficulty finding them, try your local library (which usually has access to other libraries), the Internet or a specialist jazz-record supplier. In place of a specific label, “various” indicates that the artist recorded this tune on a number of albums (including compilations) and that any of these recordings is considered suitable.

Additionally, for each arrangement, there is a footnote on the tune’s history or style, its composer(s) or key performers, and, where relevant, technical advice from a jazz trumpeter. We hope that these insights provide fresh ideas and will help you develop a sense of style.

The CD at the back of this book contains a recording of each arrangement and a “minus-one” version of the track for you to play along with. The minus-one tracks can be used in Associated Board Jazz exams (we accept, however, that live accompaniment – whether small band or piano, guitar, etc. – is truer to the spirit of jazz). The recorded arrangement reflects the exam routine; please note the number of bars required for the exam solo. Outside the exam – while practising or in non-exam performances – you can extend solos by repeating all or part of the SOLOS section.

At Levels/Grades 1-3 some of the tunes are arranged in keys other than original, so that they are playable by less experienced musicians. By Level/Grade 4, however, all tunes are in their most regularly performed keys.

Jazz exams offer a great way to measure your progress, to give your work an added focus and to enable you to achieve your potential. The graded exams of the Associated Board are based on what an average student achieves during the course of one year, so that Level/Grade 5, for example, represents five years’ work. At every level, candidates for these exams are assessed by musicians with broad jazz experience. For more information, please read “Playing the Tunes in an Exam” at the back of this book.

We hope you enjoy playing these tunes as much as we have enjoyed selecting, arranging and recording them.

Blues & Roots draws from all periods of jazz and contains tunes based on the 12-bar blues or blues of other lengths. The list also includes African-American spirituals, other musics of New Orleans, and roots tunes from other continents. The tunes and chord sequences (or “changes”) in this list are mostly groove-based and are relatively straightforward.

1 “BLUES ORIENTAL“, Milt Jackson, arr. Iain Dixon (tempo 120; Straightish swing; Darkly moody; key Db)117_blues-oriental.MGU. The pentatonic shapes in this arrangement are characteristic of jazz, as well as music of the Far East.

2 “IT’S ME, O LORD“, Trad., arr. Pete Saberton (tempo 92; Swing; Broad and breathing; key F)118_its-me-o-lord.MGU. Like a blues, this traditional gospel song is simple, personal and full of expression.

3 “CORNERSTONE”, Don Drummond, arr. Chris Batchelor (tempo 108; Straight 8s ska; Groovily;key Eb)119_cornerstone.MGU. This arrangement is an exemple of ska, a style of Jamaican dance music from the 1960s which developed into reggae. Notice the walking bass combined with offbeat eighth-note/quaver chords (or “skank”), and the catchy melody. In this recording, Drummond blows (improvises) over the groove, creating the “jazz ska” of the album title.

4 “SHORT STOP“, Shorty Rogers, arr. Malcolm Miles (tempo 112; Swing; With vigour;key Eb)120_short-stop.MGU. American trumpeter and arranger Shorty Rogers (1924-94) was leading figure of the West Coast style of the 1950s. “Short Stop” is a riff blues: a short, punchy rhytmic figure is repeated over a blues chord-sequence.

5 “SWINGIN’ THE BLUES”, Count Basie & Ed Durham, arr. Nick Tomalin (tempo 126; Medium swing; With attitude;key C)121_swingin-the-blues.MGU. This is a typical riff blues in the Kansas City style that influenced swing, as played by Count Basie’s big band of the 1930s and 40s.

Standards, as the term suggests, contains core repertoire of the jazz tradition. This includes familiar Tin Pan Alley and Broadway tunes, arranged in the rhythmic and harmonic styles of jazz, and more recent standards from swing, bebop, hard bop and other established styles. Some arrangements reproduce important past performances, while others give new perspectives on familiar tunes. Occasionally, lesser-known tunes by important performers or composers are also included. In this list, chord sequences and structures often incorporate AABA forms and II-V-I progressions.

1 “MOONGLOW“, Will Hudson, Eddie DeLange & Irving Mills, arr. Pete Churchill (tempo 100; key F)122_moonglow.MGU

2 “’S WONDERFUL“, George & Ira Gershwin, arr. Pete Churchill (tempo 144; key Bb)123_wonderful.MGU

3 “WHEN THE SAINTS GO MARCHIN’ IN“, James M. Black & Katherine Purvis, arr. Dave Bitelli & Charles Beale (tempo 120; key Eb)124_thesaints.MGU

4 “IDAHO”, Jesse Stone, arr. Pete Churchill (tempo 166; key F)125_idaho.MGU

5 “IS YOU IS, OR IS YOU AIN’T (MA’ BABY)?“, Billy Austin & Louis Jordan, arr. Pete Churchill (tempo 120; key F)126_is-you-is.MGU

Contemporary Jazz represents the vibrancy, eclecticism and even the fragmentation of jazz since the early 1970s. There are fusion pieces and overlaps with related styles, including rock and folk musics from around the world, plus contemporary tunes from South Africa, Europe and the American continent. Some tunes from this list were specially commissioned by the Associated Board.

1 “STEPPIN’ OUT“, Nikki Iles (tempo 120; key Eb)127_steppin-out.MGU

2 “JEAN PIERRE“, Miles Davis, arr. Charles Beale (tempo 82; key F)128_jean-pierre.MGU

3 “JUNGLE BIT“, Roland Alphonso, arr. Chris Batchelor (tempo 120; key Bb)129_jungle-bit.MGU

4 “SONG, TREAD LIGHTLY“, Jan Garbarek, arr. Mike Hall (tempo 112; key F)130_song-tread-lightly.MGU

5 “AWA“, Iain Dixon, arr. Charles Beale (tempo 60; key F)131_awa.MGU

Jazz Syllabus Trumpet Grade 1

THREE TUNES

One chosen by the candidate from each of the three lists (Blues & Roots, Standards, and

Contemporary Jazz), all published by the Board in Jazz Trumpet Tunes, Level/Grade 1:

SCALES AND ARPEGGIOS

From memory, straight-8s tongued, straight-8s slurred, or swing, as directed by the

examiner:

SCALES

  • Dorian on A; Mixolydian on C (one octave)
  • F major (to a fifth and down to the dominant)
  • Major pentatonic on C; Minor pentatonic on A (one octave)

ARPEGGIO

The common chord of C major (one octave)

Accredited by the Qualifications and Curriculum Authority

Associated Board jazz exams are accredited in England by the Qualifications and Curriculum Authority (QCA) and the corresponding regulatory authorities in Wales (ACCAC) and in Northern Ireland (CCEA). They are part of the National Qualifications Framework (NQF). They have also been approved under section 96 of the Learning and Skills Act 2000.

Jazz assessment criteria

Every performance is unique and jazz examiners arrive at the marks by balancing the various qualities in the playing, using the skill that comes from training and experience. All Associated Board jazz examiners are selected for their expertise, experience and background in jazz music either as instrumentalists or teachers.

Jazz Ensembles

As well as exams for individuals, the syllabus caters for Jazz Ensembles. These exams are open to any group of two or more performers, who may offer anything from a simple duo version of a tune to a full Big Band interpretation. Here, The AB Real Book provides a valuable resource for ensembles of all sizes who wish to expand their repertoire.

Jazz Performance Assessment

For those seeking an evaluation of their playing but who do not wish to gain a qualification, we offer Jazz Performance Assessment, designed specifically for adults who would like a focus for their work and a constructive and confidential report on their playing from a musician with broad jazz experience. Teachers who are approaching jazz for the first time may find this opportunity particularly helpful as part of their professional development. It is also suitable for candidates of any age whose special educational needs mean that an exam would not be an appropriate option for them.

Playing the Tunes in an Exam

In the exam you are required to perform three tunes from this book, one from each list. You will also have to do a number of supporting tests, which measure your technical proficiency, musicianship and ability to improvise. For full details of the exam, please refer to the Jazz Syllabus, wich is available free of charge from music retailers, our website (http://www.abrsm.org ) or from The Associated Board of the Royal Schools of Music, 24 Portland Place, London W18 1LU. United Kingdom.

Preparing the tunes

Jazz is in aural tradition, and we expect that you will learn the tunes from the CD as well as from the printed music. For the exam, the tunes do not have to be played exactly as written, and in fact embellishment of the HEAD (as distinct from improvisation in the SOLOS section) is expected, particularly after the SOLOS section.

In the exam the following elements of the given material must be in place:

· The correct feel – “straight 8s” or “swing”, as and where marked.

· The minimum speed. The tempo marking, representing the minimum speed, should be observed in order to demonstrate the technical control required at the Level/Grade. You may prefer to play the tune faster and this is equally acceptable.